La setmana passada, aprofitant els boscos i vies ciclables que tenim al costat de casa vaig sortir a fer una mica de footing amb don Crispín. Feia al menys un any que no em donava per córrer i em vaig donar conta que havia perdut molta resistència i de seguida vaig acabar petada. Va ser llavors quan vaig pensar que ja era hora de probar això de la marxa nórdica. Dit i fet. Aquest Dilluns vaig acabar comprant-me aquests i estic encantada!! Dilluns per la tarda ja els estava estrenant, em vaig perdre una mica, com de costum, vaig incorporar-me disimuladament a un grup de dones walker i Dimarts ja tenia els primers indicis d'agulletes... al cul?!! oh my....
Se'm posarà un culet, firme firme! jajajaja (ojalá! fora vida sedentaria!)
PS. Aquest vespre he tornat, aquesta vegada amb una amiga, llàstima que hem xerrat més que no pas concentrades en caminar amb cert ritme... jeje (es que encara em feia mal el cul...)
Se'm posarà un culet, firme firme! jajajaja (ojalá! fora vida sedentaria!)
PS. Aquest vespre he tornat, aquesta vegada amb una amiga, llàstima que hem xerrat més que no pas concentrades en caminar amb cert ritme... jeje (es que encara em feia mal el cul...)
3 comentaris:
Ostres!! Quan vam anar a Viena, aquests bastons els portava tothom!!
Aquí també hi ha molta afició però clar, com ho van inventar ells, doncs tothom a fer-ho. Al principi pensava que era un esport per a iaies però de cap manera!
Diuen que es crema tant!
Publica un comentari a l'entrada