dilluns, 22 de febrer del 2010

Grey Monday




Porto gairebé mig any sense anar a Barcelona i em penso que ja començo a estar delirant per una miqueta de sol... aquest any se m'està fent especialment llarg l'hivern ja que no treballo com ho feia abans... tenir tan de temps lliure no és bó i menys quan et lleves i portes exactament 158 díes veient el mateix temps: cel tapat nevant o no. Avui tinc mil coses per fer i una mandra gegant (per variar). Per postres és setmana blanca així que ni tinc classes ni les dono :\.
Haurem d'inventar-nos alguna coseta per salvar el Dilluns! Escoltant això.

Feliç Dilluns!

diumenge, 21 de febrer del 2010

Frosty weekend: Snowboarding i anar de museus

Per un dia que ens surt el sol va i ens cau la temperatura a -25 graus, vent i neu convertida en gel...
Malgrat això no m'anava a quedar a casa, no?

Aviam que es pot fer:

Dissabte:
1. Practicar algun esport de neu i acabar reventat
2. Sortir a prendre una cerveseta en un pub irlandès on toquen en directe

Diumenge:
1. Anar al museu de la ciéncia
2. Partidet hoquei


Pista gelada, ni cristo amb esquís, més sola que una mussola
vaja, un dia ideal per trencar-se una cama i que et vingui a buscar algú
si es que hi ha algú jejeje



Així de tapadeta havia d'anar
sota aquestes condicions se't congela tot: cabell, celles i pestanyes



i per entrar en calor anar a un pub irlandès
escoltant música irlandesa en directe amb uns quants amics
Sean (Irlanda), Suvi (Finlàndia), Ruth (Castelló)

La veritat es que mirar per la finestra del pub era un espectacle... durant aquests díes Helsinki s'ha convertit en Siberia, fa molta mandra sortir pel temps però aquest no ha de ser un impediment per fer coses.

Museu de la ciència HEUREKA

Ni estàvem a la tundra ni molt menys al Pol Nord
Entrada del museu

Els crius podíen fer petites classes de ciència
i els hi ensenyaven trucs

Com era d'esperar estava ple de famílies


i de no tan crius tot i el tamany d'algun immobiliari

Una de les mil coses que es podíen fer al museu
era jugar aquest clàssic descalç

Per finalitzar el diumenge havíem quedat d'anar a patinar. Jugar hoquei contra un finès i un canadenc hauria sigut massa, així que una servidora va marxar a casa a descansar una micona, després de tot, també va bé un descans del cap de setmana, abans no comenci Dilluns, no?

dilluns, 15 de febrer del 2010

Juguem a cuit i amagar?

1,2,3...10!

On estan els cotxes?



Al cap i a la fi, sembla que això no era res... :)

diumenge, 14 de febrer del 2010

Sant què?


No sóc gaire de Sant Valentins jo, sempre i quan hi hagi un Sant Jordi per davant jeje...
Com ja vaig comentar al 2008, aquí a Finlàndia es celebra més que el dia dels enamorats el dia de l'amistat i tothom es felicita. El cas és el de sempre, no hauria d'haver-hi ni un dia de l'amistat ni un dia dels enamorats sinó 365 díes a l'any però jo em pregunto, realment és així de maco? Realment donem i rebem? donem més que altres? rebem més que els demés? Si d'alguna cosa em donc conta es que me'n penedeixo de no ser més detallista últimament, sobretot quan un comença a inconscientment pensar que tot el que té ho tindrà per sempre i deixa per un moment de valorar-ho. Fa temps vaig llegir alguna cosa així com: "El amor es una flor que se riega todos los días, si no se riega se seca, si se riega mucho se ahoga..." una veritat com una casa, i no només amb la parella, sinó amb les amistats, la família passa exactament el mateix... i es que penso, que de vegades, de quan en quan, ja va bé tenir un dia així, per fer-t'ho recordar a banda del materialisme que aquest dia pugui provocar, sempre hi ha detalls que toquen la fibreta sense que l'emissor s'hi hagi trencat massa el cap, o rascar-se gaire la butxaca, senzillament demostrant que ha estat pensat en tu.

Aquesta tarda quan sortíem a patinar una mica i a jugar a hoquei em vaig trobar al costat de la porta d'entrada això. I pensareu, el teu xicot, un pretendent... doncs no! una amiga! la que va aconseguir deixar-me de pedra amb la seva idea i la que ha demostrat que tot i no veure'ns gaire ha pensat en mi... :) Spasiva!

divendres, 12 de febrer del 2010

Conducció sota neu

Conduïr durant aquesta època de l'any es fa especialment dur
i més aquest any que diuen, està nevant moltíssim

Estem dins el carril o al mig?


Moltes vegades els panells d'informació no es veuen perquè la neu els cobreix, saber a quin carrel s'està conduint es fa difícil i si et passes força temps sense agafar el cotxe et pots trobar amb coses d'aquest estil:

Aviam qui és el xulo que li treu el cotxe!


Vaja que, després de la feinada que vaig tenir jo ahir per treure una tercera part de lo que tenen a sobre aquests cotxes, jo els hi recomanaria als seus respectius amos que s'oblidin del cotxe i esperin a que la primavera arribi! ja posats...

dijous, 11 de febrer del 2010

A bit stuck in time


Ha passat exactament dues setmanes des de que vaig decidir de provar
això de posar-li aigueta a la fava que em van donar com a promo els de Canaries...
El temps passa...

En qüestió d'organitzar-me sóc un total desastre. No sé a vosaltres, però a mi se'm passa el temps volant sense adonar-me'n. Van passant els mesos, les setmanes, els díes i em fa la sensació que les hores se m'escapen de les mans sense treure'n gran profit...

Tinc mil històries endarrerides i una mandra gegant... fa temps que no vaig a les classes de manualitats (on la última cosa que vaig aprendre a fer va ser aquest osset) i no és perquè no m'agradi anar a les classes sinó perquè el dia senzillment se'm tira a sobre... vas prioritzant coses per després adonar-te que a part de fer una cosa de profit en tot el dia, la resta ha sigut perdre el temps...

Serà que a Finlàndia el temps passa més depressa?
Ais... en fi! vaig a veure si m'organitzo ni que sigui mentalment!

dimarts, 9 de febrer del 2010

Bon dia a la vila del pingüí!

Neu a mansalva
Gens de fred (-7 graus)
Però em falta una cosa...
SoOoOoOoOL
i per veure'l de veritat encara falten dos mesos... ¬¬