Arribar a casa i trobar-te una carta i no és una factura!! ei, avui en dia, i a aquestes alçades, és per fer una ola, si o no?? :)
A mi em fa especial il.lusió rebre cartes, sempre me n'ha fet. De petita recordo haver-me cartejat amb amigues, sobretot amb una en especial amb la que diria que ens vem estar cartejant un parell d'anys o tres...! recordo estar esperant amb candeletes un nou sobre d'ella on ens intentàvem explicar la vida en 4 pàgines i la satisfacció era mil vegades millor que rebre un email o una conversa per xat...
I avui ha sigut una alegria rebre un sobre i que a sobre no era la típica postal de nadal amb el típic missatge... Reconec que sóc la primera que penso en ser original per la propera vegada i després acabo amb el típic Bon Nadal... alguna frase tonta i prou. I després veig coses com aquestes, que toquen el cor... fotos i dedicatoria inclosa... :)
 |
| i post-it per encara fer-ho més personal! :) |
 |
| Aquesta va ser de les dues cs que vaig conèixer al Japó :) |
PS. Uf! quina mandra donar-li al coco per fer una cosa xula i original!
4 comentaris:
Oohh ets de les meves tu! :) Jo també tenia una amiga per carta, fruit d'una excursió amb l'escola i era genial!
Cada any penso que vull felicitar les festes per carta però com que ningú ho fa, al final ho acabo deixant ...
Jo encara envio cartes!
Vaig reprende-ho fa uns 3 anys, i no he parat. Als meus amics, a la parella, a companys de feina que viuen lluny...
Tinc sempre la meva ploma preparada per escriure quatre linies i fer un dibuix i enviar-ho!
Siiii! Que bo! Jo em cartejava amb una nena que vaig conèixer en unes colònies quan teníem 11-12 anys!! I des de llavors és una de les meves millors amigues! Ais... Això de les postals ens hi hem de posar però a la de ja!
Que guai...! I q envies en plan carta o postaleta? :)
Publica un comentari a l'entrada