Ja el tenim!!

Sí, sí, sí!! Després de patir el que ningú sap, ja hem trobat piset!!
Adéu Youth Hostel...!

Portem 4 nits convivint amb penya "a cuál más rara". La primera nit va ser un són-dos-quarts-de-quatre-i-no-em-deixeu-dormir-gràcies. I voleu saber el millor? eren 5 persones sord-mudes fent soroll, manda huevos! clar, com ells no senten pos a joder al vecino, tu! amb tot de bosses de plàstic que portaven, i pa más inri, contentets de la festeta que hauríen fet abans.

A la nit següent el menda i jo pensàvem que per fi hauría arribat la pau, quan ens van entrar per la porta 4 gitanillos, dels de la pandereta, els malacatones i la fragoneta. Es van quedar tres nits, pinta de manguis teníen però per les nits dormíen com lirons i mai van tocar res. Lo únic, el tercer grau que em van fer un matí quan estava sola, us ben asseguro que m'ho vaig inventar tot, tsee! que es pensaven!

Aquesta nit em penso, no serà diferent. Aquest cap de setmana és el tan esperat concert TUSKA que tot heaviata al món coneix i no s'ho perd. Estem en una habitació de 10 i de moment estem solets, em pregunto a quina hora arribaran els party animal... uff i demà treballo!!
Però... pensem en positiu! Demà per la nit podrem per fi dormir solets, i dilluns ens translladem!

Ara senyors, només ens toca l'últim malson, trobar mobles o dormirem i menjarem a terra!
Visca Hell-sinki!

Leaving to Northland

Varem emprendre el vol per "enésima" vegada ahir.
Aquesta vegada el viatget de 3000km des de casa ens va durar sis hores ja que vam fer paradeta a Copenhagen. La foto és abans d'aterrar, i encara no deixo de pensar en aquells camps verds que algun dia penso trepitjar. (Al final del tot veureu el pont de Oresund que conecta Dinamarca amb Suècia)

Ja hem arribat a Helsinki però sembla a ser que no serà tan fàcil com l'any passat. Sembla a ser que això de volguer quedar-se per més temps que tres mesos ens costarà. Com sempre dic, és qüestió de temps i sobre tot constància, així que no em fa cap por. És més, ja tenia ganes d'aventura i no em puc queixar. Aventura està començant a ser la pil·la de documents que em demanen, total, per començar les classes que el govern imparteix per a inmigrants, per a estudiar finès. No us ho podeu imaginar! No sé com seràn els EUA d'estrictes, però aquí la burocracia va per davant de tot i em demanen certificats fins i tot per saber quan ha sigut la meva última vegada que vaig anar al lavabo.

Ademés d'això estem en busca i captura de piset, i la cosa no pinta gaire fàcil.
Espero que la próxima vegada que escrigui per aquí ja sigui en el nostre nou niuet.
Fins llavors, em dedicaré en cos i ànima a menjar-me Helsinki, i al projecte, cuideu-vos!

Lots of love & Vitamin C!

Catalans pel món III

Com ja sabeu de quan en quan escric al blog de Catalans pel món.
Avui m'han publicat el tercer post : )

Graduated

Per fi, graduada! I sense saber les notes ni entregat el projecte! Si més no, tot això ha sigut una mica fals, ja que dels 50 i pico que som, només s'han graduat 2, veritablement. Com veieu, finalment vaig optar pel negre, després de fer la descripció tothom votava pel negre, sobre tot els de casa, així que avui tornaré l'altre vestit.

Tant si és blue com si és black, a prendre pel sac

Us he de dir que finalment havia decidit fer'ls-hi una foto als vestits, però el coi de PC del mister no sé perquè no em troba la càmara quan la conecto i per tant no em puc passar les fotos. Mandawibols! Demà o demà passat, no patiu, una servidora posarà les fotos d'alguna manera.

A banda d'això, he de dir que en si, el tema em té desmoralitzada, ja ho sabeu.
Avui tothom a classe en parlava i no només això, amb tema pentinat també ¬¬.
Doncs siguent sincera, jo amb uns texans i unes sabatetes mones ja passava però es que anem a un palau, discurset de la delegada, entrega de certificats, cava i canapes... vaja, tot de puturrú de foi . Llavors és quan penso amb les opcions que tinc i la moral i l'autoestima va decaient de mica en mica. No sé a vosaltres però es que ademés aquesta calor m'aixafa moltíssim així doncs anem sumant. Xof fins pa poc.

Aquesta tarda anava al centre amb l'esperança de trobar alguna cosa decent i tornar el vestit blau, fins que finalment he pensat que ja ho faria demà al matí.

Quan esperava al tren, sentada a l'estació, amb aquella calor insoportable, l'agobio de tanta gent i aquella olor a humanitat us podeu imaginar la meva cara de bulldog mullat, oi? Doncs a mi que sempre tinc històries rares per explicar m'ha passat el següent.

Em ve un paio, se m'acosta i amb la mà al cor em balbuceja no sé què, jo em pensava que em preguntava per tal tren, tal direcció i jo pensant, m'ha dit Molins de Rei, m'ha dit Mataró?? li dic: ¿Cómo? -i em diu- Las coincidencias nunca pasan dos veces en la vida, que sepas que eres preciosísima!! -tot cridant- M'he quedat amb una cara de tòtila.... que m'arribava al terra, senyors! ha sigut visto i no visto, fins que l'he vist marxar, era com si el temps s'hagués congelat mentres anava assimilant la frase, més sola que una mussola, i de repen m'he trobat amb una bona colla de gent mirant-me.

I sabeu què? podria ser que estigués sonat, que li hagués donat un puntazo i ho digués per dir però diria que se m'ha escapat un somriure després d'assimilar-ho i què voleu que us digui, m'ha sortit l'ego que el tenia mig mort. Així que, que me quiten lo bailao que feia temps no sentia res similar! I es que, la vida, de vegades, i més quan t'hi acostumes, és una pèl avorrida, ho tens ja tot mas-te-ga-det i fet, costa més de trobar novetats... els piropus... mande?? com a molt a Ejpein et trobes amb un paleto que et diu lo que a ell li sembla piropu i tu et quedes amb la cara de Faricomiendolimoung, li ensenyes el ditet o directament l'engegues a la merda. A Finlàndia xatos, ni caminant amb tanga et miren! US HO JURO! No ho he comprobat eeeehh... però ho sé!

Demà si trobo alguna cosa que m'agradi genial, sinó, a pastar fang tu!

Black or blue

Aiiiiiiiii!! quina santa mandanga!! Ja tinc vestit, i avui que m'he provat el que ja tenia a casa... em venen els dubtes. Passa que no em sento flex, ni amb l'un ni amb l'altre. Ademés són molt diferents, i per ser sincera... puff em fa molt de pal fer-me fotos. Jo us explico amb detall, no patiu.

L'un és blau, com de festa, suelto, quatre tires fines a l'esquena, una mica curt i hi ha pega, l'hauria de retocar una mica.

L'altre me'l van regalar fa uns quants anys ja, l'ex-sogra per cap d'any (mal rollo), i mai me'l vaig posar perquè és molt de vestir (no em sento jo) com de gala, amb unes pedretes brillants, s'arrapa al cos i tota l'esquena queda descoberta.

El cas es que no sé del tot com anirà la gent vestida, no vull passar-me ni tampoc vull semblar una pepa... :__( però es que em sembla que m'he equivocat tan de l'un com l'altre! :_____( arrrggg!

Per què he de tenir ara aquests mal de caps?¿?¿ si jo només em vull graduar d'una santa vegadaaaaarg!

Em sembla a mi...

que el comprar com s'ha fet fins ara, aviat s'acabarà, pel que fa a mi.
Acabo de descobrir la web de ASOS i m'he fet un fart de veure vestits, amb més zoom, menys, d'un costat, de l'altre i fins i tot en catwalk. Preus que no estàn gens malament però hi ha un problema. A banda de ser una web de UK que més que un problema, m'afavoreix, ja que el £ està més baix que el €, hi ha les condicions d'enviament, entre 4 i 8 díes. O sigui, que ja no arribo :(

Llavors no ha servit de res trobar aquests:







Mi gozou en un pozou... puff quina mandra i quin mal de cap!!

But I was looking for a dress...

M'acabo d'enamorar!... d'aquest bikini...
i això que estic buscant un vestit... juas juas juas sempre em passa igual!
Quan busco no trobo, quan no busco trobo o quan busco una cosa m'encandilo amb coses que no buscava, i el pitjor de tot, no necessito.

A dress for my Graduation

Per fi, els pitjors examens ja han passat i ara toca un altre mal de cap: Aconseguir un vestit en condicions per la festa de la graduació.

Comprar roba m'encanta, estrenar-la encara més, anar de compres no tant. M'encantaria tocar un botonet i tenir l'armari ple de coses xules, de la meva talla i que em quedessin bé però no. Ni és el meu cas, no soc pas cap marquesa, ni és una realitat a fer possible. I ara amb el rollo aquest d'anar vestits ni que sigui de coktail, vinga a buscar com una boja i no trobo res que m'agradi i el que és més important, em quedi bé!

Com es pot anar arreglada sense que semblis la princeseta de Suècia?

De moment l'única cosa que he vist passable és això: (Però sincerament, no ho acabo de tenir clar)

Ja he anat al Naf Naf, Zara, Mango i a elCorte. Només se m'acudeix provar a l'Sfera, System Action o Promod però, sincerament i si no trobo res?? ho necessito per Dimecres! arrrgg

Any suggestions?

In need of concentration

Porto 3 exàmens i em queden 3 més. No puc més, estic baldada. Cansada de no dormir bé, m'han sortit 3 grans i una pansa, arrgg estic feta un cromo! Avui no he sortit gaire contenta de l'examen d'alemany i ja veurem demà, un peñazo, dret administratiu, i français m'ho miraré per sobre. Pufff! Desitjant que s'acabi ja aquest suplici!! Graduació i sant tornem-hi a Hels. Em pregunto si em quedarà temps per passar un dia en alguna caleta solitaria de la Costa Brava... ais...

Tenint a la pitufina a sobre com voleu que em concentri?!
No sé com no li agafa claustrofobia o el sarampió amb la calor que fot i ella allà ficada!

A question of pitot tubes

El passat Dilluns, mentres prenia el sol i estudiava al costat de la piscina vaig sentir una notícia des de la ràdio del veí, que com sempre, la posa a tota píndola. Un avió d'Air France havia desaparagut. Viatjava des de Rio de Janeiro a París, i no va arribar mai.

A mi m'encanta volar, penso que és una experiència única i tot un privilegi el poder desplaçar-te d'un lloc a un altre de gran distància en tan poc temps. Sempre m'agafo el seient del costat de la finestra i així poder encandilar-me durant el viatge amb les vistes. El món des de l'avió es veu tan diferent... tan minúscul i a la vegada fràgil. Com ho és la fragilitat de l'avió davant de qualsevol imprevist que tan pilot com copilot no sàpiguen portar a terme.

Viatjar, volar, avions és un tema que m'apassiona tan és així que en el seu dia vaig fer el curs d'hostessa de vol tot i que mai he treballat en cap companyia aèrea ja que no soc prou alta. Els anys van anar passant i jo tenia altres prioritats fins que vaig decidir finalment que la meva fita en aquesta vida no seria precisament passar-me tot el dia fotuda en un avió. Tot i així, reconec m'hagués agradat ni que fos provar-ho.

Quan sento una notícia com la del passat dilluns tot i que m'esgarrifa una mica tinc ganes de saber els per quès, què va passar i sobre tot si s'ha salvat algú.

Als mitjans de comunicacions tot eren incògnites, ni trobaven l'avió, ni supervivents, ni maletes, ni res. Com podia ser que l'Oceà Atlàntic se'ls tragués?? S'especulava de tot, segrestament, terrorisme, exploció, que anava massa lent, que anava massa ràpid... però no es tenia res en clar. Era normal no trobar res??? ni rastre durant tota una setmana?? 24 missatges van ser enviats d'anomalíes abans de perdre del tot contacte i al dia següent encara ningú sabia què havia passat. Màxima discreció. Però i dels familiars que estaven totalment desamparats esperant a la terminal d'arribades de París? per després saber ni que fos alguna notícia.

I com la curiositat em començava a picar, vaig posar-me a buscar informació per internet i vaig trobar la serie de documentals de National Geographic "Air Crash Investigation". Vaig anar a parar a l'accident de 1996 un boing 757 de Turkish Airlines amb 200 pax que anava des de Rep. Dominicana a Berlin i no va arribar mai al seu destí. Veient el video sencer et dones conta que hi ha moltes coincidències amb el que ha passat fa poc. Però sobre tot, veient la 4a part del video, em pregunto, com pot ser que no funcioni una eina, com són això dels pitot tubes, tan indispensable pels pilots. El dia després de veure el video vaig llegir a Le Figaro (premsa francesa) que començaven a estudiar la possibilitat de que el problema l'hagués creat altra cop els pitot tubes. Com pot ser que després de la desgràcia de fa 13 anys encara no hagin sol·lucionat el tema??? Com pot ser que no se'n recordin? Com, tot i sabent-ho pilots i companyia aèria, no ho van tenir més en compte?

Video: The plane that wouldn't talk (5 parts)

Tot i així vas veient videos i veus que no tot és negre. Mama, te'l dedico, va, mira els videos. Estic ben tranquila sabent que dels errors dels demés tothom n'aprén i que no sempre quan hi han problemes acaba malament. En els darrers videos tothom es va salvar.

Véieu aquests altres videos: L'esperança és l'últim que s'ha de perdre

Ameratge d'emergència al riu Hudson

Explicació en simulador
Explicat pel capità i en imatges reals

British Airways, Boing 747
Volant sobre Indonesia se li paren els 4 motors (4 parts)

Desgraciadament quan hi ha un accident tot pot ser que acabis sense poder-ho explicar, o SÍ. Sigui el tipus d'accident que sigui.

Por a les turbulències? Mireu aquesta.

I ara digueu-me, quants vols hi han per dia a tot el món? i no hi han accidents tots els díes, oi? quants viatgers hi ha que s'han cruspit el món o part d'ell i mai els hi ha passat res? tripulacions i pilots que han treballat tota la vida i s'han jubilat...

Aquest accident ha sigut una desgràcia i que desafortunadament costarà de païr per a molts però no vol dir que no es pugui seguir volant. Ademés, n'estic segura, cada vegada serà més segur.