Varem emprendre el vol per "enésima" vegada ahir.
Aquesta vegada el viatget de 3000km des de casa ens va durar sis hores ja que vam fer paradeta a Copenhagen. La foto és abans d'aterrar, i encara no deixo de pensar en aquells camps verds que algun dia penso trepitjar. (Al final del tot veureu el pont de Oresund que conecta Dinamarca amb Suècia)
Ja hem arribat a Helsinki però sembla a ser que no serà tan fàcil com l'any passat. Sembla a ser que això de volguer quedar-se per més temps que tres mesos ens costarà. Com sempre dic, és qüestió de temps i sobre tot constància, així que no em fa cap por. És més, ja tenia ganes d'aventura i no em puc queixar. Aventura està començant a ser la pil·la de documents que em demanen, total, per començar les classes que el govern imparteix per a inmigrants, per a estudiar finès. No us ho podeu imaginar! No sé com seràn els EUA d'estrictes, però aquí la burocracia va per davant de tot i em demanen certificats fins i tot per saber quan ha sigut la meva última vegada que vaig anar al lavabo.
Ademés d'això estem en busca i captura de piset, i la cosa no pinta gaire fàcil.
Espero que la próxima vegada que escrigui per aquí ja sigui en el nostre nou niuet.
Fins llavors, em dedicaré en cos i ànima a menjar-me Helsinki, i al projecte, cuideu-vos!
Lots of love & Vitamin C!
Aquesta vegada el viatget de 3000km des de casa ens va durar sis hores ja que vam fer paradeta a Copenhagen. La foto és abans d'aterrar, i encara no deixo de pensar en aquells camps verds que algun dia penso trepitjar. (Al final del tot veureu el pont de Oresund que conecta Dinamarca amb Suècia)
Ja hem arribat a Helsinki però sembla a ser que no serà tan fàcil com l'any passat. Sembla a ser que això de volguer quedar-se per més temps que tres mesos ens costarà. Com sempre dic, és qüestió de temps i sobre tot constància, així que no em fa cap por. És més, ja tenia ganes d'aventura i no em puc queixar. Aventura està començant a ser la pil·la de documents que em demanen, total, per començar les classes que el govern imparteix per a inmigrants, per a estudiar finès. No us ho podeu imaginar! No sé com seràn els EUA d'estrictes, però aquí la burocracia va per davant de tot i em demanen certificats fins i tot per saber quan ha sigut la meva última vegada que vaig anar al lavabo.
Ademés d'això estem en busca i captura de piset, i la cosa no pinta gaire fàcil.
Espero que la próxima vegada que escrigui per aquí ja sigui en el nostre nou niuet.
Fins llavors, em dedicaré en cos i ànima a menjar-me Helsinki, i al projecte, cuideu-vos!
Lots of love & Vitamin C!
1 comentari:
Vaja...al final no ens hem conegut :(
Sort amb la busqueda de piset!!!
Publica un comentari a l'entrada