Love Love Love

Green Unplugged és un festival de curtometratge online nascut a l'Àsia.
Es poden veure més de 700 documentals i curts de fins a 65 països. De quan en quan, per les nits, abans d'anar-me'n a dormir em poso a veure algun, com ara mateix. Avui he vist aquest.

No tots m'agraden, i de vegades hi ha moments d'extrema lentitud però el que més m'agrada és potser el fet de que són creacions fetes per gent com nosaltres i sense gaires recursos aconsegueixent produïr coses ben originals i fresques.

My legal absence

Estic d'exàmens, família, és per això que des que he tornat no he tret el caperronet.
Això sí, us llegeixo, però escriure per aquí requereix més temps.
El cap de setmana passat vaig celebrar l'aniversari de ma mare regalant-li un cap de setmana en un mas a Aravell, La Seu d'Urgell i ara toca estudiar de valent. Prometo un post posant fotos i el pastís que li vaig fer!

De moment us deixo amb el meu segon post a Catalans pel Món que em van publicar l'altre dia, tot i que el vaig escriure fa temps!

Kisses!

Flying Barcelona

Porto tot el dia viatjant, quin palàs ni que visqués a les Antipodes!
Alucina vecina, que a Helsinki hi ha wireless i és gratuït, jis jis
Per postres demà ja sant tornem-hi de veritat, i el temps diu que plourà... joer amb el welcome!

Començo a fer maletes

Escoltant a...


(Si cliqueu a la imatge, podreu escoltar la cançó)

Tot no anava a ser maco

Tota animada, arribo de la classe i vaig directa a la dutxa amb els "xurretons" de suor.
Faig una sauneta d'uns 10 minuts, dutxeta amb sabó, xampú, mascarilla... Vaig a agafar la tovallola... tovallola?? ÉS UNA BROMA, OI!!?? li podia passar en algú??? tenia que passar-me a mi!

Vaja, jo, ferma defensora de la vida a Finlàndia on NI CRISTO ET PISPA RES i manda huevos!! que m'han pispat la tovallola!!! si m'arribo a deixar l'altra tovallola (que la faig servir pel cabell, que ni Sansón el tenia així de llarg) a casa, llavors si que m'hagués emprenyat, osti. La mala p... que se m'hagi agafat la tovallola deu ser com a poc CEGA, perquè era una tovallola blava tirant a blanca de lo vella que era, caguntot.

I res tu, vigileu, que a Finlàndia no et pisparan res PERÒ LES TOVALLOLES BEN CONTROLADES!

Afro-Dance

Té guasa la cosa, però a hores d'ara ja no em sorpren res.

Estant en un lloc com aquest si l'any passat vaig aprendre la Dança del Ventre aquest any no anava a ser diferent. Avui he assistit a la meva primera classe d'Afro-dance. Si ho arribo a saber abans, quina ràbia!! UNA PASSADA!! Però sincerament, estic reventada. Si arribo a saber que el ritme era tan fort no hagués anat a l'hora i mitja d'abans a fer Astanga Ioga (us deu semblar relax, però es fan molts estiraments i per fer-los bé cal màxima concentració i també cansa).

Des del primer minut la monitora ens ha tingut a tope, no sé com tot i així no estava fibradíssima, i no ho entenc, vaja em sembla impossible no estar-ho. He suat com mai, els cabells se m'han extra-allissat del "meneito", hi ha hagut un moment que ni les cames em responíen i allà la tia cridant com una poseïda: venga, dale, amunt, avall, més ràpit, meneito i sa mare! (tot en finès, clar) amb la tonteria estic aprenent l'idioma a base de bé.

Hi ha hagut un moment que m'he quedat "medio traspuesta" - jo... es que no havia dinat gaire... entre les classes de la uni que comencen a les 12.30h.... (em tanquen la cafeteria a les 14h i jo ho sento, però jo no dino més d'hora de les 13h i se m'ha passat) i la classe de ioga, ves, que no m'ha donat temps més que per fer un mós. Doncs m'he quedat allò mig mig i semblàvem totes unes boges i posseïdes descarregant adrenalina per un tubo.

I ara que vaig i descobreixo l'Eden, ara Sant Tornem-hi.
Espero que a Helsinki hi hagi Afro-dance, això és molt viciós!

Us deixo una reliquia del que és, en si, això de l'afro dance (balls africans):

The last one

Queda poquet per marxar i no gaire temps per fer-ho tot, així que ahir vaig decidir fer l'últim pastís : ( pels de la resi. A casa ja m'esperen amb candeletes per fe'ls-hi tot el que he anat fent últimament per aquí.

Abans de començar, els hi vaig preguntar als de la resi que quin pastís volíen i em van dir que el de petit-suisse els hi havia agradat molt però com a mi m'agrada anar provant coses noves vaig decidir canviar un pèl la recepta. Aquesta no és de cap petit-suisse ni altra tipus de formatge sinó de iogurt. Iogurt de poma i pera amb cobertura de suc de pera. Decoració amb llaminadures Truly (ens pirren molt a tots). Resultat: un éxit! : )

Heroïna

Foto: Ellen amb el seu majordom (també, molt feliciano)

Aquesta dona és la meva heroïna. Una persona a qui aspirar, us ho dic.
Aquest any ha fet els 101 anys, l'altre dia mirant el canal suec la vaig conéixer.

Sí, jo soc d'aquelles (no tinc bastant amb el finès) que encara que no m'entero em posso a veure qualsevol canal de llengua rara.

Doncs bé, fa poquet la Deluxe parlava d'aquesta altra dona (francesa), però jo diria que la danesa en certa manera la supera, fins i tot supera a aquesta altra (espanyola). I no les supera en edat, sinó en com porta la vida de bé. I es que, què voleu que us digui, jo quan sigui gran vull ser així d'aixerida.

Amb els seus 101 anys VIATJA SOLA! i viatge des de Dinamarca fins als Estats Units - que no és "moco de pavo" - per veure al seu fill. PARLA ANGLÈS ademés del seu danès natal i cada matí es llegeix 4 diaris en llengua anglesa per estar al dia i no perdre la pràctica. NO UTILITZA ULLERES, ni tan sols per llegir. ESCRIU E-MAILS, tarda lo seu pobre dona, però es que ronda el centenari i, repeteixo, ho fa tot sense portar ulleres. I ja per rematar-me de sorprendre'm CONDUEIX! A part d'això riu molt, FUMA PUROS, i treballa l'hort pujada d'un tractor.

Però us destapo un últim detall. Té majordom i peles no li falten. Serà aquest últim detall el que t'allargui la vida?

A ca els avis

Aquest Diumenge em van obligar a anar a còrre-cuita fins a Kemijärvi a visitar els avis del menda. Passa que últimament vaig més atrafegada de lo normal, se'm ve tot a sobre. Que si exàmens, articles per llegir i redactar, presentacions (les odio), treballs a fer en grup... i es va acumulant tot i després se't fa una bola difícil d'empassar. Doncs bé, allà estava jo 1h30 de recòrregut en un cotxe on no hi cabía una sola agulla amb els meus apunts (de nombre de pàgines interminable).

En quan vem arribar el primer que vaig notar va ser la netedat. Se'm fa tant curiós lo extremadament net que tenen el pis (jo que només passo l'aspiradora quan començo a veure "las bolas del oeste" -boles de pols-) però bé, ja sabeu com són els avis: maniàtics, escrupulosos, perfeccionistes i en fi, uns malalts de treballar.

Pel que fa al menú, la dona no s'hi va escarrassar gaire, arrós i pollastre però amb les postres sempre em sorpren. El menda ja m'havia avisat quan començava a conéixer a tota la family - la meva àvia fa sempre unes postres amb el que va trobant a la nevera i de vegades li surten coses rares- així que, quan arriba el moment jo sempre estic a la guait.

De postres hi havia aquesta copa que amb sols l'aspecte em va recordar a un Bloddy Mary (suc de tomàquet amb vodka) només recordar-ho em venen arcades -es que a mi el tomàquet triturat industrial fred em fa una mica d'engúnia-. L'altre pega es que a mi els "camemoros" com li diuen en castellà (i que tothom aquí perd el cul per collir i menjar) no m'agraden i quan vaig veure el color taronja... vaig maleïr aquell moment. Penseu que a casa els avis mai n'hi ha prou -Nenaaaaa menja que estàs en els ossos!! i vinga allà més tiberi!
Doncs bé, era un suc d'una baia (no me'n recordo del nom, jo em perdo amb la de baies que hi creixent per aquí) portava una espècie de gelatina (sucre gelatinós) nata, xocolata i fruites desecades. M'ho vaig menjar, però no repetiria. A l'hora del café més bolleria i per últim us deixo una foto dels nets amb els avis i la "intrusa" jeje

Vappunejant-nos

Així varem sortir pels carrers de Rovaniemi l'1 de maig, liant-la una mica sense falta d'anar torrats. De mariners, amb els colors de la bandera finlandesa a la cara. Visca Finlàndia!

4 years ago...

...fa que ens varem conéixer, amb aquells cabells que em portaves tan raros, tenyits de moreno... i un somriure difícil d'oblidar...

Aquesta foto tan innocent... qui m'anava a dir a mi que acabaria treballant per a ells!!

I una discoteca que any rera any tornaríem a trepitjar... junts