Té guasa la cosa, però a hores d'ara ja no em sorpren res.
Estant en un lloc com aquest si l'any passat vaig aprendre la Dança del Ventre aquest any no anava a ser diferent. Avui he assistit a la meva primera classe d'Afro-dance. Si ho arribo a saber abans, quina ràbia!! UNA PASSADA!! Però sincerament, estic reventada. Si arribo a saber que el ritme era tan fort no hagués anat a l'hora i mitja d'abans a fer Astanga Ioga (us deu semblar relax, però es fan molts estiraments i per fer-los bé cal màxima concentració i també cansa).
Des del primer minut la monitora ens ha tingut a tope, no sé com tot i així no estava fibradíssima, i no ho entenc, vaja em sembla impossible no estar-ho. He suat com mai, els cabells se m'han extra-allissat del "meneito", hi ha hagut un moment que ni les cames em responíen i allà la tia cridant com una poseïda: venga, dale, amunt, avall, més ràpit, meneito i sa mare! (tot en finès, clar) amb la tonteria estic aprenent l'idioma a base de bé.
Hi ha hagut un moment que m'he quedat "medio traspuesta" - jo... es que no havia dinat gaire... entre les classes de la uni que comencen a les 12.30h.... (em tanquen la cafeteria a les 14h i jo ho sento, però jo no dino més d'hora de les 13h i se m'ha passat) i la classe de ioga, ves, que no m'ha donat temps més que per fer un mós. Doncs m'he quedat allò mig mig i semblàvem totes unes boges i posseïdes descarregant adrenalina per un tubo.
I ara que vaig i descobreixo l'Eden, ara Sant Tornem-hi.
Espero que a Helsinki hi hagi Afro-dance, això és molt viciós!
Us deixo una reliquia del que és, en si, això de l'afro dance (balls africans):
Estant en un lloc com aquest si l'any passat vaig aprendre la Dança del Ventre aquest any no anava a ser diferent. Avui he assistit a la meva primera classe d'Afro-dance. Si ho arribo a saber abans, quina ràbia!! UNA PASSADA!! Però sincerament, estic reventada. Si arribo a saber que el ritme era tan fort no hagués anat a l'hora i mitja d'abans a fer Astanga Ioga (us deu semblar relax, però es fan molts estiraments i per fer-los bé cal màxima concentració i també cansa).
Des del primer minut la monitora ens ha tingut a tope, no sé com tot i així no estava fibradíssima, i no ho entenc, vaja em sembla impossible no estar-ho. He suat com mai, els cabells se m'han extra-allissat del "meneito", hi ha hagut un moment que ni les cames em responíen i allà la tia cridant com una poseïda: venga, dale, amunt, avall, més ràpit, meneito i sa mare! (tot en finès, clar) amb la tonteria estic aprenent l'idioma a base de bé.
Hi ha hagut un moment que m'he quedat "medio traspuesta" - jo... es que no havia dinat gaire... entre les classes de la uni que comencen a les 12.30h.... (em tanquen la cafeteria a les 14h i jo ho sento, però jo no dino més d'hora de les 13h i se m'ha passat) i la classe de ioga, ves, que no m'ha donat temps més que per fer un mós. Doncs m'he quedat allò mig mig i semblàvem totes unes boges i posseïdes descarregant adrenalina per un tubo.
I ara que vaig i descobreixo l'Eden, ara Sant Tornem-hi.
Espero que a Helsinki hi hagi Afro-dance, això és molt viciós!
Us deixo una reliquia del que és, en si, això de l'afro dance (balls africans):
3 comentaris:
Joder, el tema del ioga el tinc pendent però el d'Afro-dance.....
Anna, enganxa i molt, de veritat que ho recomano. Se te'n va tot l'estrés, mala óstia i molta, moltíssima adrenalina : )
Llàstima que ho he descobert ara i només fan una vegada a la setmana (també és d'entendre, la monitora també ho donava tot ballant i no em puc imaginar fent aquest tipus de classes tots els díes, pobre)
Déu meu!
Mira que pensava que ja ho tenia tot vist en matèria de classes de gimnàs, però és el primer cop que veig afro-dance!!
Aviat ja faran "Bastoners-dance"...
Publica un comentari a l'entrada