A Rovaniemi, molta festa

Rovaniemi és una ciutat un tant lletja, un tant prefabricada i feta depresa i corrents. Però de festa n'hi ha per un tubu!! És un no parar i estar d'Erasmus o Leonardo és un caxondeo!

Ahir va ser la festa del Laskiaistiistai. És el dia de tirar-se en trineu, menjar sopa de pèsols (ecss!), i Laskiaiskakku.

Jo vaig anar amb la gent de la resi a l'altre banda del riu a veure com la gent es posava a jugar futbol a la neu, tirant-se en trineus i després vem acabar cantant al karaoke del Valdemari Ravintola (restaurant)

Cantant la de It's my life de John BonJovi a grito pelao (que no se'ns sentia leches!!) Grup format per Sara (Espanya), Petra (Rep. Txeca), Nina (Austria), Diana i Timea (Hungria) i jo.

Acabant per la nit d'aquesta manera...


Eh! que consti que no anava tajada! Un lonkerito i més d'un parell de bailoteos... i aquest matí com una noia responsable a les 8.15h a classe!

Pss! Quines pintes el paio de darrera! Mama por!!
I aquest Divendres... la meva primera BEACH PARTY!!!
(Video que ha pujat per internet un paio, del que va ser la BP del 2005)
Cuanto cuerpo serrano! jo jo jo!

Revetlla de Sant Joan

En resum: sopar amb amics, nova recepta feta per moi: pastís de patata amb salsitxes i formatge fos (foto, i no, no és una crema catalana gegant!), l'assortit de cocktails que anava a preparar el menda no va tenir gaire èxit :(, vem sortir a les quinientes per acabar al Edda Bar xerrant amb la mestressa sobre llegendes vikingues (va molar molt) vem pillar unes Kopparberg de diferents gustos i ens vem ajuntar amb uns amics de la Ruth en un bareto de més a d'alt. A allò de les 4:00 vem decidir anar a la Barceloneta a veure sortir el sol però després de veure el ambientillu de penya molt rara vem pirar cap a casa mirant d'esquivar la multitud. Al metro vem estar al mig d'una batalla sudaca v sudaca, orgullo latino xD i per acabat abans d'arribar a casa vem esmorzar els famosos xurrus amb xocolata calenteta abans de fer nones a les 7.30h del matí.

Penso que al final no va sortir tan malament la cosa encara que hagués estat millor si haguessim fet la ruta pensada pels poblets de Sant Pol, Calella i Pineda de Mar com havíem pensat des d'un principi.