dissabte, 6 de novembre del 2010

Continuació de: Tre metri sopra il cielo

Finalment vaig anar a classe de reggaeton. Sí, ja ho sé, sona a quilla ballant en top i shorts i un latino cantant amb pantalons cagats, samarreta ample i cordón de oro però no. És la típica classe d'aerobic amb coreografia. Com que no sé si m'explico bé, mireu aquí.

El cas es que només puc els Divendres i vaig dir-me a mi mateixa que ni la mandra ni el temps podríen amb mi. Total, després de la classe sempre podria arribar a casa i veure la peli. Com un 2x1, gimnàs i peli :).

La classe de reggeaton no va ser l'esperada, no va venir el profe de sempre i la substituta se li notava d'una hora lluny que ni és una professional del tema ni tenia gaires ganes. El pitjor de tot és confondre reggeaton posant la música de David Bisbal i altres glòries com aquesta.

Mentres seia al metro de tornada cap a casa vaig estar llegint però no amb les ganes que li vaig posar al primer. Vaig arribar a casa i vaig seguir llegint una mica més però la tentació va ser tan gran que vaig buscar la peli online. Mentres es carregava, vaig estar mirant el trailer de la versió espanyola, però la veritat es que em va semblar patètica. De les opcions en online només vaig trobar en megavideo, i això significa sacrificar més de mitja películ·la. De totes maneres, hauria d'estar llegint la segona part per si la peli no acaba com el llibre i donar-me el gust un cop llegit tot, no?

Realment allò de com la novel·la res, es compleix en un 99% de vegades o millor dit, en un cent per cent. En aquest cas no canvia pas la cosa. El llibre val un milió de vegades més. Els personatges que jo imaginava no tenen gaire a veure amb els de la peli, de fet la noia no té res a veure, no té els ulls blaus i ja es veu que obviament no necessita fer dieta però, tot i així, els personatges de la versió italiana, ja m'agraden. Ara bé, aixó de que tallin moments clau, canvïin les coses de com anaven al llibre i s'inventin part em toca molt la fibra i només per això me'l tornaria a llegir.