diumenge, 7 de març del 2010

Antulls

A tot arreu hi ha coses bones i dolentes. Coses les quals canviaríem si ens deixessin i d'altres que voldríem que fossin per sempre. Suposo que serà típic però el que més enyoro de quan sóc a Finlàndia és el menjar. Considero que per a mi menjar no és només una necessitat sinó un plaer. Gairebé m'agrada tot, tret dels pèsols (depèn de com els cuinin sí que m'agraden) i la llet (amb cafè o xocolata no em desagrada).
Una de les coses que més m'agraden és la verdura en general, i possiblement sigui perquè la vaig descobrir força tard ja que a casa en menjavem molt poca. A Finlàndia trobo a faltar moltíssim la mongeta tendre, les bledes, els espinacs (que no siguin congelats), les faves i sobretot els calçots.
Fins ara quan he baixat era estiu i clar, al no ser època de calçots em quedava amb l'antull... Aquesta vegada però en gaudiré a tope ja que pel que es veu tenim una taula reservada aquí.
Jo estic contenteta però el meu estómac avui està de festa major! jeje
Feliç Diumenge a tots/-es!

4 comentaris:

Gemma ha dit...

Ostres, no sabia pas que "antojo" es digués antull!!!! Cada s'aprenen coses noves.
Ei, ja t'he apuntat a la Mireia Carbó, em fa molta il·lu que vinguis!!!! Aquell dia serem molta gent nova, espero que ens reconeixerem, oi?
Ah!, i bona calçotada!!!!! :)

Montse ha dit...

Hola!!!
Jo també sóc de vida i tampoc m´agraden els pèsols!!!
Bona estada a Catalunya!

Anònim ha dit...

Doncs el mateix, bona estada a Catalunya i bona calçotada!
Una abraçada!

Enkeli ha dit...

Gemma, sí antull, oi que sona raro?? ara no sé si m'hauré equivocat amb el núm de la tarja, tothom que la té comença per 2 i la nostra per 5?¿ llavors cap problema amb que sigui la de ma mare?? Em fa molta il.lusió venir, per fi! :) segur que ens reconeixem!!

Montse i guspires, els calçots molt bé, el temps... una caqueta! òó precisament havia de nevar?? :P