Quotidianitats oblidades

Cada vegada que torno a Barcelona pateixo petits xocs culturals com quan un guiri ve per primera vegada, suposo.

- Les olors.
És una passada, em penso que a Finlàndia el fred mata moltes olors.

- La calefacció.
La noto a faltar moltíssim. De pijama utilitzo una samarreta de màniga curta i pantalons llargs. No hi ha prou. He de portar bata, sí o sí, dormir amb mitjons gruixuts i quan em desperto em sento la cara gelada.

- La dutxa.
Obligatori preparar l'estufeta una mitja hora abans de dutxar-se. Si vull aigua bullint he d'esperar una estoneta i fins i tot així mai surt bullint del tot. Al no haver-hi calefacció i haver més humitat, els cabells han duplicat el seu volum ?¿

- L'aigua.
Si vull aigua més val que no l'agafi de l'aixeta o se'm posarà la cara de Fari en un moment. A Finlàndia la bebem així ja que surt pura i per trobar-la embotellada te les fas i desfas. Aquí en canvi, o la beus embotellada o has d'anar a viure als Pirineus, no?

-El protocol. Aquí no es treuen les sabates quan s'entra a casa i més em val o moriré de congelació als peus. Ostres tu, doncs se'm fa raríssim no anar descalça, quins nassos, no?
Per fi ja puc adreçar-me a la gent i donar dos petons sense que se'm quedin amb cara de pocker.

- El terra.
Quan camino més val que vagi mirant al terra si no vull trepitjar un bon cagarro de gos. Ahir mateix vaig estar a punt. Juro que la quantitat era tal que semblava de cavall! Ecsssss!!

- Els diners.
Si vull prendre alguna cosa ja cal que prepari uns quants euros a la butxaca, estic tan acostumada a pagar-ho tot amb la targeta que mai tinc peles al moneder. De vegades me n'oblido amb total facilitat de que si la compra no supera els 6€ em miraran amb cara de pomes agres. Ho trobo una tonteria, i penso que si a Finlàndia es pot fer, aquí també.

I es que, a certes comoditats ens acostumem massa depressa o no?