Inka, passant calor sola com una mussola
Aquí estem les 3 passant calor, així que no hi haurà altra remei que posar l'aire acondicionat. Mons pares tenen 2 gats: la Inka que la vaig recollir de la protectora un gener del 2004 quan tenia 3 anys i la qual em té castigada des que va entrar a casa la petita. Quan dic castigada no és en conya, és real. No suporta a la petita, no la pot ni veure. Si m'apropo a ella per acariciar-la em bufa (li xafaria el cap quan ho fa) si intento agafar-la es posa tensa la molt... i no es deixa, porta un any gelosa de la petita i, amb la tonteria, s'ha tornat una feréstega i esquerpa així que ella mateixa fa que me'n vagi amb la petita.
La petita es diu Lappi (creiem que té poc més d'un any) i la van recollir mons pares del carrer, millor dit, es va deixar caure per casa per no marxar mai més. En si, a casa, s'ha guanyat el lloc ja que és tot el contrari a la gran. És dolça, carinyosa, juganera... en fi, que ens té a tots robats el cor.
La petita es diu Lappi (creiem que té poc més d'un any) i la van recollir mons pares del carrer, millor dit, es va deixar caure per casa per no marxar mai més. En si, a casa, s'ha guanyat el lloc ja que és tot el contrari a la gran. És dolça, carinyosa, juganera... en fi, que ens té a tots robats el cor.
Lappi, a sobre del portàtil i carpesans de ma mare, gairebé morta
Lappi, xafada per la xafugor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada