dimecres, 2 de setembre del 2009

Xafu... que?

Xafugor!!

Cada vegada que baixo a Barcelona el primer impacte que tinc és la xafugor. Si m'haguessiu vist... jaja vaig arribar en jaqueteta i gavardina (que, obviament, abans de baixar de l'avió em vaig treure). Doncs sí, xa-fu-gor! Aquesta que tenia per oblidada, que t'agafa la pell, la cara, els cabells i que no et deixa dormir per les nits. Se't cau com un pes al damunt, se te'n va la gana i les forces. El sol fet de posar-se pantalons llargs i bambes és de bojos. Oh, l'estiu a Barcelona!

Menys mal que a casa de mons pares, des de fa anys van decidir posar l'aire acondicionat, perquè això és morir lentament. Només somnio amb dutxes d'aigua freda, granizats, orxates, caletes... però no, aquí estic tancada en 4 parets (aire acondicionat a tota píndola) alemanyitzant-me per l'examen de la setmana que ve. (creuant dits per a que el poc vocabulari finès que sé no se'm creui pel camí)

Puff, pal al quadrat!

2 comentaris:

Montse ha dit...

Sí,noia,jo visc al costat del mar i fa una xa-fu-gor insuportable. Avui sembla que plourà i potser s´ emportarà aquesta calor. Tal com veig ara el cel i el vent que fa...
T´examines d´alemany?

Anna ha dit...

Jajaja només veure el títol ja sabía que diries...la portem patint tot l'estiu la maleïda xafugor i tu deus notar un canvi que tela!!!