Això va ser res, comparat amb el super vol que vaig tenir entre la nit de Dijous i la matinada de Divendres (per cert, aprofito per felicitar a la Laura i en Raül que en aquell mateix moment van ser pares). El pronóstic era de pluges arreu del país, durant el dia el temps va aguantar bastant bé però just quan esperava el vol va comencar a ploure i per quan vaig agafar la jardinera (bus que transportar els passatgers fins a l'avió) va comencar la festa dels llamps. Sabia que els llamps poden tocar les ales, i de fet, poden atravesar tranquil-lament el fuselatge de l'avió sense crear cap tipus de problema a menys que causi la parada d'un dels motors com a cas molt raro però clar, fins que no ho veus amb els teus propis ulls penses que no és res de l'altre món.
En cegar-me al primer llamp vaig decidir tancar la finestra, demanar una manta, els tres seients per a mi soleta (no estava del tot ple tot i que tampoc anava sola com em pensava) amagar els posabracos, treure'm les botes, estirar-me a lo "Pedro por su casa", dormir del tirón i fer "caso omiso" a les turbulències. Tret del principi el vol en si se'm va fer fins i tot curt, això de dormir les 3h em va anar de conya.
Cada vegada admiro més als pilots de Blue1 i els de Finnair. De fet, més d'una vegada m'hagués agradat poder dir-los-hi la bona feina que fan perquè per a mi són comptades ocasions però per a ells és el pà de cada dia i no deu ser pas bufar i fer ampolles.
Precisament, els vols més "xungus" han sigut els de millor enlairament i aterratge, no sé vosaltres però jo ja intueixo quan pilota un veterà i quan un de novatillo o segon (per no mencionar la diferència abismal que hi ha entre una companyia regular i una low cost com Ryanair).
2 comentaris:
Hola!!
Doncs ara, a "reubicar-te", que tinguis sort!
Fa ja molt de fred?
diria que feia més fred quan vaig baixar, ara estem a 18 graus, jaqueteta i dies grisos... :)
Publica un comentari a l'entrada