A la caça dels bolets

En un lloc com aquest on la molsa és la reina del bosc,

com no havíen de créixer bolets?

M'havíen confirmat, fa temps, que efectivament Finlàndia és terra de bolets. Les espècies més valorades són els rossinyols, els shitakes i els matsutake (tan apreciats pels japonesos). Va ser quan vaig veure aquesta foto d'una companya de feina que se'm va encendre la llumeta i avui ho he anat a comprobar. Hem acabat al PN de Nuuksio i una mica perduts al principi ens hem anat endintsant al frondós bosc.

No pensava trobar res de bó sense conèixer el terreny i, la veritat, per ser la primera vegada no ha estat gens malamanet. A la bossa (m'he de comprar una cistella, ejem) han acabat 2 rossinyols, 2 rovellons, un peu de rata petitó i gairebé un quilo de camagrocs o rossinyolets.

Sento no tenir fotos dels rovellons, no estava del tot segura que fossin bons

Aquí el famós rovelló de Finlàndia (un pèl diferent, no?)

Del que si que puc estar orgullosa es d'haver tornat amb la bossa farcida de camagrocs, els meus preferits per fer amb truita o remenat d'ous mMmM!
Com em picava la curiositat vaig estar xerrant amb una boletaire de Lapònia que també duïa el cistell farcit de camagrocs (aquí els fan en sopa) em va estar explicant que el que duïa eren rovellons i no els lleterols, em va ensenyar uns bolets blancs molt apreciats que a Catalunya diria que no en tenim. Ademés, per estar encara més segura, vaig estar xafardejant altres cistells i tothom en portava, vaja, amb això us dic que aquí, de bolets, a patades!

Servidora amb cara de son però ja amb la primera troballa

I aquest ha sigut el soparet:

Remenat d'ous amb camagrocs i rossinyols

Salut!