Marxem

i tornem a Barcelona, ciutat comtal.

Helsinki - paradeta nit a Dusseldorf - Barcelona a les 8h del matí demà

Em ve de gust moltes coses, d'entre elles:
1. Que em toqui el solet (em falten pil·les i començo a ser una finesa més)
2. Banyar-me. Ja sigui piscina, platja, riu o llac (si es que en queden, jurjur)
3. Menjar com cal:

3.1 Restaurant L'Amfora del Call Jueu de Girona i menjar faves a la catalana
3.2 Pollastre a l'ast a caseta, amb les seves patates al forn i SOBRETOT acompanyat de l'allioli que fa mon pare!!
3.3 Menjar formatge de cabra fins avorrir-lo.
3.4 Anar a fer una bona costellada, que no falti l'allioli eeehhh!!!
3.5 Desig descomunal per unes bones sardines a la brasa amb picadet d'all i julivert

4. Ofegar a petons i abraçades a la gateta de la casa i a la nova que ha vingut
5. Xerrar pels colzes amb mons pares i fer una mica de safareix
6. Fartar-me de beure orxata
7. Granizat de poma de la gelateria Gioconda de Girona

Però sabeu el que més m'empipa??
Que tot això es veurà eclipsat per una sola cosa. E-S-T-U-D-I-A-R.
Sí nens, a mi se me ha acabao ya lo bueno. I ara hauré de pencar com mai :____(

Esquirolets vermells

A Helsinki hi ha una illa connectada a la ciutat per un pont on hi ha un munt d'esquirolets. Com bona amant que soc de tot animaló, hi vaig sovint, passejant per trobar-m'hi algun.
La primera vegada que vaig ser-hi feia footing amb una amiga, i ens vem topar amb un esquirolet que amb cara de desesperat ens mirava buscant si teníem menjar. Em va fer molta gràcia, i es que a Catalunya no te'n trobes així com així. Els d'aquí estan super acostumats a la gent, al principi van amb cautela, però al cap de l'estona fins i tot te'ls pots trobar escalant-te el cos si cal per un cacauet.

Com veieu, al final no em va ser gens difícil tenir-ne un al braç, són tan macos, tan graciosos... sembla un titelleta, oi?

25 a Tallinn

Porto bastants díes sense dir ni piu, I know. Tot seguit el per què:

• Vaig estar ocupada amb la visita d'una de les franceses més esbogerrades que he conegut mai, la Coralie. Gràcies a ella tinc una altre visió dels francesos.
  
• El senyor de la finestra va tornar a aparéixer, i vaig passar uns díes en companyia d'una molt bona amiga.
  
• Arribada del menda a la capital.
  
• De seguida em vaig trobar en el dia del meu quart de segle (2 d'agost) viatjant cap a Estònia, en concret, la ciutat mitjaval de la qual els meus ulls s'han enamorat, Tallinn. I no podia haver estat millor que, en acabat d'arribar, topar-nos amb el 21è APLEC INTERNACIONAL DE GRUPS FOLCLÒRICS CATALANS, tot Tallinn ple de catalanets i senyeres. Pell de gallina, us ho dic. Una emoció veure com el meu dia va girar en torn a una gran festa ballant el gegant del pi amb els gegants i cap grossos, veient els castellers, sardanes, ballant rumbetes i xa-xa-xa's , jotes, coples... escoltant havaneres i acabant xerrant amb diversa gent de l'aplec mentres els diables preparaven la traca final.

• A la tornada, quan varem agafar el ferri, la mar estava picada i us he de dir que vaig descobrir una cosa (what a strong thing!, com diria el Jesusín). Fa 10 anys enrrera no era tant figaflor com ara, no sé per què, però no tenia por de res. Els amunt i avall del nostre catamaran sentint-me com si fossim formiguetes dins d'un vaixell de paper durant dues hores fins a l'arribada a Helsinki em van sentar com una patada al cul, jo ja em veia fent "gluc gluc" al mar bàltic (un dels més contaminats del món). Vem arribar tots blancs, fins i tot el xinos que hi havíen que ja és dir! jeje

Ara bé, em va emocionar tremendament veure la d'e-mails que tenia d'amics felicitant-me, de l'enorme centre de flors de mons pares i caixa amb embotits (alabant el pernilet d'ànec), del super regal que em vaig trobar a la bústia i carta de la meva petitona i l'estada a Tallinn el cap de setmana.

25 anys de felicitat,
25 anys volent viure a tope

G r à c i e s
a vosaltres !!!