dimecres, 9 d’abril del 2008

There'll be days like this

Aquests últims dies m'he quedat amb la nyonya del Diumenge. He estat tristona com una bleda, suposo que ja tocava. D'aquí poc hi hauran alguns canvis, que explicaré més endavant, i tot se m'acumula i és quan una servidora li entra una mica la por a pifiar-la. I es que és totalment normal.

No obstant, avui em sento amb esperit d'alegria, mirant endavant com s'ha de fer! i us explicaré que el meu ocellet ha tornat! M'ha dit el bon dia a les 9h del matí i aquesta vegada jo estava preparada per fer-li una foto i sense cortina! per a que el veieu bé!

Us serè sincera, en realitat, el que he vist a primera hora del matí per la finestra no era pas tan maco:

He arribat a pensar que s'havíen cruspit el meu ocellet matiner (sense nom encara!) i que veníen a per les meves boles! jooooor!!

Però el meu ocellet és un passota, i ha arribat per atipar-se a l'hora d'esmorzar tan si hi havíen enemics com si no!









2 comentaris:

Enric ha dit...

A mi m'encanten els ocells.... bé, bàsicament observar-los. Recordo que en les meves èpoques de "vigilant nocturn" de la UAB, m'encantava sortir a fora vora les sis i quart i contemplar com el dia s'anava despertant al igual que els ocells que saltaven de branca en branca i es xixiuejaven un bon dia els uns als altres. No sé... em desperten una sensació de llibertat brutal...

Enkeli ha dit...

Sí, a mi es que m'encanten els animalons, a Barcelona solia tenir gos i després hem tingut un parell de gats, així que estic bastant acostumada a tenir mascota. Aquí com que no puc, amb poder tenir ocellets al balcó i poder observar-los em contento.