Així m'he trobat el panorama quan he sortit de la feina.
No és per tirar coets perquè no deixa d'haver-hi núvols, a més la temperatura no és que dongui gaire alegria però el sol fet de que avui hagi sortit el sol ja és tota una festa. Almenys per als finlandesos.
Per a ells ja és estiu.
Per a mi és començar a entrar en la primavera.
No fa prou calor encara i segueixes necessitant la jaqueta, ni tan sols penses en vestir aquells pantalons curts tan xulos i molt menys encara banyar-te al mar o similar.
Clar que, això és la meva humil opinió.
En realitat, dec ser MOLT fredolica, de fet, com la noia que va de negre a la fotografia perquè mireu sinó l'estampa de les altres dues noies:
 |
| Surten dos rajos de sol i malgrat no faci calor és hora de destapar el blanc nuclear que hi ha en tu :) |
3 comentaris:
A mi em costa fer el canvi d'armaris, ja no per la mandra que suposa (que és molta) sino que després sempre tinc fred. Aquest any vaig deixar un parell de coses fora i ja veig que les hauré de desar ... quina calor!!!
Pel que veig és un comportament típic dels nòrdics.
Les daneses fan el mateix, totes en sostenidors i calces als parcs quan el primer raig de Sol treu el cap.
I les noruegues igual.
Estan bojos, aquests romans...
Anna, sí, fa molta mandra fer el canvi d'armaris però si crec que igualment no podria viure en un lloc on sempre fés calor o sempre fes fred, al cap i a la fia m'agrada el canvi d'estacions. El que passa en aquestes terres es que calor, calor bochornosa no en fa i a la mínima la gent es tira als tirants sense importar si la temperatura és la adecuada.... passar calor encara és aguantable però passar fred i no tenir una jaqueta bona al costat... brrrr!
Lutra, jajaja és veritat! llavors hi ha el "despelote" als parcs... ai aquestes nòrdiques...
Publica un comentari a l'entrada