Sempre que he tocat terra danesa ha sigut a Copenhagen i sense moure'm de l'aeroport així que de Dinamarca, a part de les pastes daneses i un amic que vaig conéixer a Barcelona, no havia vist res més. El temps em va semblar ben diferent de Finlàndia, no feia fred tret pel vent i més aviat el clima em va recordar al britànic, húmit i místic. Un cop a Copenhagen encara em quedava viatje fins a Billund, a la península de Jutlàndia, així que vaig prendre un capuccino i una pasta danesa (MmM!) per carregar una mica les pil·les (portava aixecada des de les 4am).
Pujar en un turbohèlix mig buit no em va fer gaire gràcia, no recordo haver pujat mai però la veritat es que els 45 min que va durar el viatge se'm van passar volant.
Si he de ressaltar alguna cosa del meu viatge ha sigut: les pastes daneses per esmorzar i l'alegria dels danesos (per fi sopant en un restaurant amb xivarri!)
Llàstima que no vaig fer gaires fotos, en tot el viatge vaig estar força cansada, no sé a vosaltres, però a mi matinar em senta fatal!
2 comentaris:
Ultimament no pares quieta eh? Ben fet!
Una micona! es fa el que ens deixen! jaja
Publica un comentari a l'entrada