Not the very best of it

Després de dos caps d'any treballant... el meu primer cap d'any "normal" a Finlàndia va ser un desastre "pa qué engañarnos".

A les 23:00h arribava des de Rovaniemi el super cunyat, a primeríssima hora sí, sí, la gent sol tenir problemes amb la sogra, el meu és un cas rar (tiene pilindrongues) però no per això indiscutible.

El sopar va ser més rollo pica-pica que altra cosa, ganes de cuinar poques

Dàtils amb bacó MmM

en si jo el que volia era un cap d'any íntim - intimíssim ¬¬ -

Va arribar, va deixar les seves coses
(sense billet de tornada i cap tipus d'informació sobre fins quan pensava quedar-se) - me congratula -
va jalar i ni es va esperar al raïm ni hòsties
amb el cohet al cul va pirar que havia quedat amb uns amics jo a quadros
el menda per suposat encantat amb tot - així que a més de quedar-me amb cara de gilipolles, apaleá -

Començo a preparar el raïm,
calculo com fer les campanades
quan me n'adono que ja són les 00:02h - campanades nòrdiques cagades -

Poso Tv3...
les camapandes les feien
els del Cor de la ciutat - cagada la hem -
comencen a comptar
jo pensant que eren els quarts i quan sento 5...
- festa major!!! - ¬¬U - campanades ibériques cagades -

Últimament pateixo "d'insomni porculero"
quan toca dormir no dormo
i quan no toca dormir m'adormo
- supercalifragilístico- .

A les 00.03h se'm van tancar els ulls per tornar-los a obrir abans de posar tv3 i preparar-me per les següents campanades... obviament, després de la segona cagada vaig dir bona nit de veritat, total, després de tot no estava el forn per a brioxos jajajaja