M'agrada el peix.
Cada setmana intento menjar-ne. Si no pot ser salmó, que és força car (sí, fins i tot aquí és car) intento menjar força tonyina o sardines, encara que siguin en llauna. La veritat es que força varietat, al mercat, no hi ha. És un escàndol, però us ho diré: el marisc el venen congelat!
I jo per fer-me una speudo paella no me la faig.
Normalment ni m'hi apropo a la secció del peix fresc perquè, de moment, la meva butxaca no m'ho permet. Dilluns vaig fer dues coses malament: saltar-me la rutina i anar al super amb molta gana. I mira que ja ho sabia jo, que anar al super amb gana és perillosíssim! Vaig veure el ofertón dels ofertons i vaig acabar comprant 1kg d'arencs. Realment no sabia el que estava fent, mai he sigut de números jo, i la gana m'havia cegat per complet.
Hauria d'haver sigut de poble tota la vida. A can Ahola-Bosch portem des del mateix dilluns menjant els arencs dels coll.... i avui per fi s'han acabat.
El primer dia estava molt contenta per la bona compra. Els vaig netejar, els vaig obrir, els hi vaig treure el cap i l'espina... picada d'allet i julivert... mmm que bó! Intentar dinar i sopar-nos el kilo d'arencs va ser un impossible. A sobre, per més inri em vaig haver d'acabar el platet del senyoret de la casa, deia que li sabia raro... un mal de panxa tota la nit... Al dia següent vaig decidir arrebosar-los, ni treure'ls-hi el cap, ni espines ni res en especial. En arribat dimecres pensar en menjar altra vegada arencs era un total record del dolor de panxa així que va passar dijous, divendres... fins que avui vaig tenir la gran idea i vem aconseguir menjar-los tot sense tirar-ne res. Sol·lució: fer-ne la recepta de la meva àvia (per cert, el passat dijous va fer 88 anys, més viva que mai!) la dels bunyols de bacallà canviant el bacallà pels punyeters arencs...
Cada setmana intento menjar-ne. Si no pot ser salmó, que és força car (sí, fins i tot aquí és car) intento menjar força tonyina o sardines, encara que siguin en llauna. La veritat es que força varietat, al mercat, no hi ha. És un escàndol, però us ho diré: el marisc el venen congelat!
I jo per fer-me una speudo paella no me la faig.
Normalment ni m'hi apropo a la secció del peix fresc perquè, de moment, la meva butxaca no m'ho permet. Dilluns vaig fer dues coses malament: saltar-me la rutina i anar al super amb molta gana. I mira que ja ho sabia jo, que anar al super amb gana és perillosíssim! Vaig veure el ofertón dels ofertons i vaig acabar comprant 1kg d'arencs. Realment no sabia el que estava fent, mai he sigut de números jo, i la gana m'havia cegat per complet.
Hauria d'haver sigut de poble tota la vida. A can Ahola-Bosch portem des del mateix dilluns menjant els arencs dels coll.... i avui per fi s'han acabat.
El primer dia estava molt contenta per la bona compra. Els vaig netejar, els vaig obrir, els hi vaig treure el cap i l'espina... picada d'allet i julivert... mmm que bó! Intentar dinar i sopar-nos el kilo d'arencs va ser un impossible. A sobre, per més inri em vaig haver d'acabar el platet del senyoret de la casa, deia que li sabia raro... un mal de panxa tota la nit... Al dia següent vaig decidir arrebosar-los, ni treure'ls-hi el cap, ni espines ni res en especial. En arribat dimecres pensar en menjar altra vegada arencs era un total record del dolor de panxa així que va passar dijous, divendres... fins que avui vaig tenir la gran idea i vem aconseguir menjar-los tot sense tirar-ne res. Sol·lució: fer-ne la recepta de la meva àvia (per cert, el passat dijous va fer 88 anys, més viva que mai!) la dels bunyols de bacallà canviant el bacallà pels punyeters arencs...
El resultat ha sigut aquest:
Oda a la fritanga!
Bona pinta, no?? A mi, després de tants díes amb cara de peix no m'ha sabut igual, snifNo penso menjar més peix en setmanes!!
Mai més compraré 1kg d'arenc, ho juro!!
Mai més compraré 1kg d'arenc, ho juro!!
6 comentaris:
La foto es teva? M'agrada la decoració del pebrot. :) Jo odio el peix...
I tant! Em penso que també odíes el pebrot, oi? tot lo verd...
Mira't si darrera les orelles, tens unes feridetes..., deuen ser les brànquies. Ostres, quina fart de menjar peix.
Visca els arencs..jaja!!! Deus estar fins els nasos...I el peix congelat..un crim!!! I que el fresc sigui el preu tan alt, no és normal
Puff, odio el peix...en menjo, però si no ho fés seria més feliç xD
XDDDDD molt bo.
Jo tampoc controlo quan vaig al super.
lo pitjor, la fruita, se'm fa mal be..
ja t'has menjat els fideus xinus?? XD
Publica un comentari a l'entrada