diumenge, 12 d’octubre del 2008

In Jeans trouble

Quan vaig a comprar roba es perquè li he hagut de donar passaport a tanta que finalment me n'he quedat sense (ho juro! encara que algú per casa digui el contrari...) vaig a la tenda amb intenció de comprar-me el que em cal i acabo comprant coses que no tenia pensades.

El problema principal és que trobo més fàcilment una samarreta, brusa, jersei, vestit maco abans de trobar un bon pantaló que em duri uns 2 anys mínim.

No trobo pantalons NORMALS, que pesats que estàn amb que si pitillos-malla o que si rectes!
Quién eres? eres pantalón Lola, pantalón Carmen o pantalón Juanita???

(Amb tanta pregunta al final ja no sé ni quin vull! perquè ni em sento Lola, ni Carmen ni Juani)

Vull un punyeter pantaló que em quedi bé, que no em surti un flotador suspitós ni em faci bosses per tot arreu ah! i aquest és el meu darrer desitg, per favor, no foteu més merda-pantalons que destenyeissin i et deixin les cames com si portessis ronya de 2 díes homeeeeeeee que fa un lleig que pa que!

Shopping mistress

Divendres anava a per pantalons.
Se m'han trencat 2 i volia donar'ls-hi el passaport ja.
Si anava a per pantalons, perquè torno a casa amb 2 bolsos???? Ho sé, més tonta que una espardenya!! aaaargggg I ara tinc un sentiment de culpabilitat que no em deixa viure... els canviaré... però com passi més de 3 díes, aquesta que és mandrosa de mena no anirà a canviar res!

Què foto jo amb tant de bolso?? És veritat, tinc més bolsos que no utilitzo mai i que ni me'n recordo... Idea!


Succés:

Va passar que... A l'Stradivarius vaig veure un força gran i pensava que era ideal per posar-hi tot el que no em càpiga a la maleta però en arribat a casa he descobert que t'he dues cremalleres que són una enganyifa, i que finalment sembla més una bossa d'esport que un bolso i llavors no el fa pràctic.

Després a l'H&M vaig veure un de més petitet i vermell, molt mono però que clar, ara que marxo al país de les neus.... amb l'anorak no pega ni amb cola... però és tan maco...
Aviam, concentre'm-nos hem de ser pràctics!! Bolso vermell si o tampoc???


dissabte, 11 d’octubre del 2008

Do not forget

Començant el llistat de coses que vull emportar-me:

  • Llegums (cigrons, llentíes i mongeta blanca). Sí senyors, a Finlàndia les llegums no existeixen!! Jo també em vaig sorprendre, com pot ser que en un lloc on fa tan de fred no hi hagi per enlloc aliments com aquests que facin que aguantis el dia amb energia. Aquesta vegada no me'n oblidaré i portaré amb mi uns quants paquetets.
  • Medecines No soc gens depenent de les medecines però quan estic rabiant de dolor llavors és quan més les necessito. A casa sempre hem sigut molt amics del Gelocatil i allà no en trobo. A afegir que les medecines allà costen un ull de la cara! Almax (tampoc n'he trobat) per les ardors d'estómac. Anant de restaurant amb els clients cada dia i menjar carn de caça dia sí dia també... vulguis o no fa mella, i l'estòmac se'n recent. .
  • Embutits i oli d'oliva Sí que n'hi han però NO com els de casa... sempre m'emporto alguna coseta a la maleta. Tot gràcies a la meva santa àvia, algun dia li hauria de fer un monument. Cap any dels que he marxat ha deixat que la seva nèta emigrés sense uns bons blisters de pernilet del bó. Sé que em llegeix de quan en quan així que... Gràcies iaia! jeje
  • Me n'oblidava dels fruits secs!! N'hi han, no tots, i són de cars...
Font. Li han capigut 22 samarretes??? Jo no sé com s'ho fot la gent que a mi no m'hi cap res! També és veritat que la roba d'hivern no té res a veure amb la d'estiu, abulta molt més i en aquesta maleta només hi han samarretes, però falten els pantalons, faldilles, vestits, jaquetes, roba interior, sabates, sabatilles, secador, necesser (diria que és el que més fa bulto)!!... etc. Ai el sobrepés...
Odio fer maletes!! Ojalà es pugués fer amb un sol click!

divendres, 10 d’octubre del 2008

Moving soon, again

Ja tinc bitllet cap a Rovaniemi, i marxaré a finals de Novembre. Tinc moltíssimes ganes de fotre el camp d'aquesta ciutat de bojos, però no vull enlairar el vol sense tenir el punyeter carnet a les meves mans. Segons els meus càlculs tindré tan sols 2 oportunitats, amb sort 3, i estic dels nervis. És veritat que sota condicions extremes i d'alta pressió me'n surto la mar de bé, veig que no tinc altra sortida i m'hi poso. Necessito viure al límit. Però vivint al límit ho conseguiréééé???

Font: Família Saami

A banda d'això, la setmana passada vaig comprar-me un llibre que feia temps volia, "Culture Shock Finland" i us preguntareu si realment necessito un llibre com aquest tenint a tot un culture shock en persona, el menda, jeje. Doncs bé, estic inmersa en el projecte de fi de carrera que el faré sobre Finlàndia i aquest llibre és tot un pou d'informàcio. De moment estic motivadíssima, aviam com acaba la cosa...

dijous, 9 d’octubre del 2008

Para ser conductor de primera... accelera, accelera...



Per les tardes faig pràctiques de cotxe, que ja tocava... i la setmana que ve m'examinoOoOo!!
I estic dels nervis, com aquesta caricatura de "Mujeres alteradas" de la famosa dibuixant i il·lustradora, Maitena.

Tinc moltes ganes, conduïr m'agrada i se'm passen les hores volant però estic cagada de por.
Intento pensar en la llibertat que el carnet em donarà, la independència que tindré... però d'altra banda no hi ha ni una sola nit en la qual no apareguin semàfors que es posen en AMBAR en els meus somnis i se me'n va la confiança per la porta gran. (Nota adicional del xicot: Vinga, que tu pots!)

dimecres, 8 d’octubre del 2008

Life is life

M'he apuntat al gimnàs pels matins i arribo mig morta per l'hora de dinar.
Comporta aixecar-se a les 7h del matí per començar classe d'Spinning (fer bicicleta com una pofesioná) a les 8:10h, tot un sacrifici, us ho dic. Per, en acabat, anar directa cap a la uni.

divendres, 3 d’octubre del 2008

Le cauchemar de fromage de chèvre

Us podeu imaginar que passaria si us mengessiu un formatge amb pell inclosa? Sí, em moria de fam! Jo no ho imagino, ja ho sé. Em va valer una matinada sencera de malsons, rau raus i riu rius a la panxa i acabar per endormiscar-me amb mig cos a la banyera i mig cos al terra del lavabo.

Volíes avorrir-te de formatge de cabra? Benvinguda a casa!

Ha passat exactament un mes d'això, us tinc una mica abandonats. Prometo a partir d'ara escriure més assiduament.