dilluns, 7 d’abril del 2008

Pesca en gel



Ahir vaig passar un Diumenge ben maco. Vem arribar a un llac a prop d'on viu la mare del Markus i vem montar el kit per anar a pescar. Vem acabar fent un ninot de neu un tant peculiar, jo vaig fer el cos i el Markus la cara. Jo dic que té cara de matón... lleig!

Només arribar i fotre la canya ja vaig pescar-ne un, finalment en vaig pescar-ne 4 però eren força petits i només em vaig jalar aquest, que per lo vist estava ple d'ous, em va fer una mica de pena però quan hi ha gana...

El mes maco de tot va ser quan entre el silenci es va sentir el cant d'un cigne que poc a poc es va deixar anant caure al ben mig del llac on havíem estat pescant.

Llàstima que les coses bones s'acaben aviat. Cadascún a casa seva. El menda altra cop cap a la mili i durant tota la setmana de campament.

Acabant el Diumenge amb aquella sensació rara d'entristonament i molta nyonya.

1 comentari:

... ha dit...

Donaaaaa! Als peixos que es pesquen sempre s'hi ha de posar una referència per saber-ne la mida! Una moneda, la ma, la canya de pescar (tot i que la de pescar al gel enganyaria potser jiji)...
Si no sempre ens pots dir que feia 8 metres i no ho podrem discutir! :P