dissabte, 27 d’octubre de 2007

Incompresa




De vegades, per més que obres la boca fiques la pota. I fins al fons. Dius el que sents, pesi el que pesi, sense adornar-te'n que amb paraules es pot arribar a fer molt de mal.
I et sents incomprés/a. Perquè creus que és millor dir el que penses de tot plegat, i parles amb total sinceritat del tema. Valia més la pena haber callat? Haber-ho amagat? Haber enganyat?
I jo em pregunto:

Què és tenir un germà? Aquests dies m'ho pregunto, i molt. Soc filla única, i la veritat, no en tinc ni idea, potser peco d'això mateix.

Què implica tenir-ne un? Implica, si ets el gran, fer-li de pare fins a la seva mort? Implica, si ets el petit, buscar la protecció del gran continuament?

Quina relació ha d'haber-hi entre parella i cunyats/des? Tenia entés que quan tens parella, normalment la familia la tens en un segón pla. Pel que es veu no sempre és així. I quan la familia es fot pel mig, res de bo passa.

On està, doncs, el límit entre la parella i la familia?

2 comentaris:

David ha dit...

L'atzar m'ha portat a aquest 'post' teu, però si em permets, et comentaria que personalment, crec que sempre és preferible la persona que, sent sincera, et pugui ferir en un moment donat, a la persona que t'oculta part del que pensa o et diu coses menys conflictives però també menys autèntiques. A les persones del primer tipus, fins i tot si et fan mal, no hauria de costar gaire perdonar-les. I respecte les teves reflexions sobre tenir un germà (jo que tinc un germà gran), crec que no implica buscar protecció, sino que implica tenir una persona a prop en la que reconeixes també una part de tu mateix, amb la complicitat que això genera. Una complicitat, d'altra banda, que per sí sola tampoc és garantia d'afecte indefinit, ja que pot decaure si no es cuida, com a la resta de relacions humanes.

Per últim, afegir que m'ha agradat moltíssim el que dius a la "little intro". A l'etern conflicte entre el que et diu el cap i el que et diu el cor, tu tens clar a qui has de fer més cas. M'ha recordat una de les meves cites favorites, des que la vaig escoltar a una pel.lícula: "Your heart is free. Have the courage to follow it".

Una salutació des d'un altre punt de la xarxa.

Deman ha dit...

Complicat... Al meu cas, sóc la germana gran. No puc evitar tenir un sentiment sobreprotector amb ell, encara que sé de sobres que ell no ho necessita.
La meva parella em va dir una vegada unes sàvies paraules sobre aquest tema, després d’una discussió:
“Sabes que tu hermano se comporta muchas veces como un gilip., pero suena más ofensivo si te lo digo yo, que si lo dices tú”.

I és cert. Ho sé, no és perfecte. I puc parlar amb ell del tema. Però no puc acceptar completament que sigui una altra persona qui ho digui... És molt complicat!