divendres, 7 d’octubre del 2011

Sembla Dimarts 13


Quines ganes tinc jo de que s'acabi aquest Divendres!
M'he adormit.
No ha sigut allò d'aixecar-se a les 7.40h quan normalment m'aixeco a les 7.00h.
No, no.
Lo meu ha sigut a lo gran.
Fins a les 10h que m'he adormit! Amb un parell!

Ha sigut obrir els ulls i desitjar que fos Dissabte. Merda! El cor a cent per hora, a fora un sol despampanant i maleïnt cada minut que passa. Ni m'ho he pensat un moment, m'he vestit amb la mateixa roba d'ahir, sense més remordiments, ni esmorzar, ni rentar la cara tan sols, un dia ideal per perdre les claus, no portar la targeta del metro, que et multin i portar cara de gos tot el dia.

Un cop a la feina estava a mig gas, no sé què em passa, falta d'energia, vitamines, a les 23h de la nit ja estic roncant i pels matins m'aixeco com si m'haguessin apallissat. Total, que baixo a per un cafè i quan arribo em dono conta de que no porto les claus de la feina, g-e-n-i-a-l! vint minuts després em veníen a obrir la porta... Aquí el que venen a ser les urgències és... indescriptible, sense comentaris.

És tan fantàstic quan tot et passa a la vegada i res de bó!

2 comentaris:

La llúdriga ha dit...

No hi ha res més horrible que llevar-se amb la sensació d'haver descansat molt i mig segon després descobrir que és perquè ja hi brilla el Sol al cel i que t'has adormit.

El teu mecanisme s'activa tot d'una a tota pastilla, el cor a cent i amb una sensació horrible dins, com si estiguessis fent una cosa molt dolenta.

Enkeli ha dit...

Eco di qua Lutra! Un sentit de culpabilitat, malestar amb un mateix... vaja, un dia per tornar al llit i no obrir mai els ullets... :(