diumenge, 30 de gener de 2011

Rosa d'Abril, morena de la serra

Sol, cel blau, vinyes
i Montserrat

Una de les coses que més trobo a faltar a Finlàndia són les muntanyes. Tot són boscos però ni una sola muntanya, a excepció d'una minoria al nord i tocant Noruega.
Si he de pensar en un paisatge únic a Catalunya, on hi hagi la muntanya com a protagonista, em ve automàticament a la ment Montserrat, la nostra muntanya sagrada. Única al món.

El dia que vaig fer aquesta foto, no tenia gaire que celebrar, més aviat el contrari.
Vaig parar un moment la ment, preparada per gaudir plenament del paisatge i dibuixar amb els ulls cadascuna de les línies d'aquesta muntanya serrada que em transporta tanta pau.

4 comentaris:

Sara Díez ha dit...

Ohh, aquestes muntanyes les veig quasi cada cap de setmana! El meu pare viu a Piera, i des de la terrassa es veuen les muntanyes de Montserrat, són precioses, però sobretot quan estan nevades.
Un petonet maca :)

Enkeli ha dit...

Piera? jajaja
Sara, llavors et deu sonar Can Claramunt, oi? :P

Sara Díez ha dit...

I tant! jaja :), sovint passo per Can Claramunt, conec a gent d'allà, tot i que ami no m'agrada gaire el poblet de Piera, sóc més de ciutat.

Enkeli ha dit...

Seh, Piera està bé a l'estiu i algun cap de setmana però no per viure-hi.