Durant aquell any vaig tenir la meva primera càmera digital. Una de les grans penes que tinc és no haver imprimit les fotos quan tocava i la perillositat de les digitals, que amb un sol click pots borrar totes les fotos. Entre això i no haver fet còpia de seguretat al portàtil antic no tinc gaires fotos d'aquell temps.
Sentada a lo matrix a Arthur's Seat, HolyRood Park, Edinburgh
Des del lavabo colorit, sense trenetes altre cop
un gran equip i la meva segona feina, mare meva còm la liàvem,
6 espanyols, una francesa, una alemanya i una danesa
6 comentaris:
Jejeje que remember!! Nosaltres també estem mirant per anar a passar-hi uns dies però em sembla que el preu s'ens dispara massa.
Amb qui has pactat per no canviar gens ni mica en tant de temps!?
Anna, se us dispara tant? què volieu fer?
Sara, jaja doncs no sabria què dir-te, potser la bona vida i ser feliç? :)
Jaja....aquesta estarà igual tota la vida!!! Si vius com vols, ets qui vols èsser i ets feliç....estic convençut que en vint anys al veure les fotos no haurà canviat practicament.
Enkeli...has de donar un cop de mà...tema blog!!!
Petons i una abraçada pel teu home.
quanta més nostàlgia tenim, més bé ens ho hem passat. No dubtis en tenir-ne molta, no en tinguis mai prou
Boy... you look so young in the photos!
Publica un comentari a l'entrada