Després de fer, en tan sols tres díes, una mica més enllà de 1600km en un cotxe de 3 portes encara em sento mooolt mandrosa. El viatge de tornada va ser tot un miracle perquè el cotxe fa díes que fa coses rares, com si s'ofegués. No entenc de mecànica i espero que no sigui res greu perquè aquí per qualsevol tonteria ja et colen 200€ "al cantu". És cert que li hem fotut un tute al pobre... en 3 mesos hem fet més de 13.000km i com ja sabeu no és últim modelet. Les pujades li costaven un colló, adelantar a camions ja ni us dic i a sobre ens va nevar una micona i ploure a bots i barrals.
Una llàstima no haver-nos quedat més díes, se'm va fer tant curt... Vem recollir les nostres últimes pertinències i visitar a família i amics. Tot està igual, tot i que al passar per on treballava vaig sentir certa melancolia... ja no serà el mateix!
No sé el que té Rovaniemi que sempre que torno sento algo especial. Just quan marxàvem va caure la segona nevadeta i ahir ens envíaven aquesta postaleta. I no és gens raro ja que el termómetre va marcar durant el cap de setmana -5 graus.
1 comentari:
Hola maca!
Em sembla increibe veure aquestes fotos tan maques, i amb neu!!!
Oh Rovaniemi.. bueno es normal que sentis alguna cosa, has estat molt de temps alla i vas viure moltes coses maques.
Aqui a Bcn aquests dies torna a fer calor insuportable, fins i tot a les 18.30 de la tarda! quan ja ha baixat bastant el sol, feia una xafogor..ufff
Ruth
Publica un comentari a l'entrada