dijous, 27 de novembre de 2008

Life is a goal


Fa 1 mes que em vaig treure el carnet, 3 setmanes que li vaig fer la primera ratlladeta, 2 setmanes que em vaig posar a fer quilómetres fins les terres de Montserrat, 1 setmana de xòfer de la família i 2 díes que vaig provar de conduïr per terres lapones.

El balanç ha sigut ben possitiu però ara ve la hora de la veritat.

Aquesta tarda em donaran una furgo i un mapa per a que no em perdi (em perdré igualment perquè jo i els mapes de carretera no ens entenem).

1. Primera vegada conduïnt sola. 2. Primera vegada conduïnt una furgo. 3. Afegim a això que a partir de les 14h ja es fa fosc i ràpidament. 4. Prego a totes les verges d'aquest món que m'acompanyin pel camí i no se'm creui un ant, un re o qualsevol animaló bosquífer. 5. Prego enrecordar-me de no posar mai dels mais el fre de mà quan aparqui (si ho faig i se'm congela no podré tornar a casa) 6. Deixar el cotxe aparcat sempre en primera, si més no, en marxa enrera.

3 comentaris:

Sara ha dit...

Jo dono fe de la mala relació de l'Àngels i els mapes, o si més no, de la seva (manca) orientació ;)
Ves amb compte no et passi com em va passar a mi entrant a Kiruna (moment "fre de ma"!!)

Enkeli ha dit...

Ejem... torno la piloteta dien-te que hay mujeres finas y finas... ,ejem... :P

Hervas ha dit...

Vegent que has escrit mes posts, m'alegre de que tot anara be :P