dijous, 31 de gener del 2008

Someroharju Rovaniemi




Aquest Dissabte vaig anar a veure al meu soldadet. Sí, un altre cop em va tocar anar a aquell antre de lloc. La primera vegada que hi vaig anar em vaig sentir molt incòmode, tan de tiu més rectes que un pal i mirant. Mirant d'aquella manera inquisidora, coi, que SÍ, QUE NO SOC D'AQUÍ i què?? Vaig a veure el meu novio i no a vosaltres, brètols! quina ràbia sembla que no hagin vist mai a una tia!

Em fa una gràcia allò de: ASENTO! - Herra yliluutnantti

Vaig dir que no tornar-hi a aquell lloc, doncs té, dues tasses. Aquesta vegada feien una espècie de jornada de portes obertes per les novies dels soldats i no em va tocar més remei que anar-hi.

Vaig agafar un bus a l'estació de trens, 10 min d'hora i vaig arribar l'última :\ . A dins hi havia una tia vestida de militar (quin cague) i l'autobusero em va reconèixer al moment, havíem portat un grup junts, em va fer molta gràcia.

I allà estava el menda, que no me'l deixen tocar, ni abraçar ni na de na, quina santa merda! i res,vaig estar veient on dorm, menja, en fi, totes les instal.lacions.
Ens van tenir un munt d'estona a fora, jo diria que em vaig posar malalta allà perquè fotia un fred... i després vem anar al simulador de "tancs mata cazas". Jo por supuestísimo, ho vaig probar, 3 intents i en el últim li vem donar ja ja ja me iba a quedar yo sin! home!

Abans d'anar a dinar vaig haber de suportar una xerradeta d'aquelles matadores que a sobre no entenia ni papa i irremediablement em vaig endormiscar. Després va haber-hi un pase de tots els modelets que cada soldat te: quan va a esquiar, de campament, de vacances, etc.

Va estar bé però se'm va fer una mica pesadet el dia, tanto finlandés oye!