Afro-Dance

Té guasa la cosa, però a hores d'ara ja no em sorpren res.

Estant en un lloc com aquest si l'any passat vaig aprendre la Dança del Ventre aquest any no anava a ser diferent. Avui he assistit a la meva primera classe d'Afro-dance. Si ho arribo a saber abans, quina ràbia!! UNA PASSADA!! Però sincerament, estic reventada. Si arribo a saber que el ritme era tan fort no hagués anat a l'hora i mitja d'abans a fer Astanga Ioga (us deu semblar relax, però es fan molts estiraments i per fer-los bé cal màxima concentració i també cansa).

Des del primer minut la monitora ens ha tingut a tope, no sé com tot i així no estava fibradíssima, i no ho entenc, vaja em sembla impossible no estar-ho. He suat com mai, els cabells se m'han extra-allissat del "meneito", hi ha hagut un moment que ni les cames em responíen i allà la tia cridant com una poseïda: venga, dale, amunt, avall, més ràpit, meneito i sa mare! (tot en finès, clar) amb la tonteria estic aprenent l'idioma a base de bé.

Hi ha hagut un moment que m'he quedat "medio traspuesta" - jo... es que no havia dinat gaire... entre les classes de la uni que comencen a les 12.30h.... (em tanquen la cafeteria a les 14h i jo ho sento, però jo no dino més d'hora de les 13h i se m'ha passat) i la classe de ioga, ves, que no m'ha donat temps més que per fer un mós. Doncs m'he quedat allò mig mig i semblàvem totes unes boges i posseïdes descarregant adrenalina per un tubo.

I ara que vaig i descobreixo l'Eden, ara Sant Tornem-hi.
Espero que a Helsinki hi hagi Afro-dance, això és molt viciós!

Us deixo una reliquia del que és, en si, això de l'afro dance (balls africans):

Vappunejant-nos

Així varem sortir pels carrers de Rovaniemi l'1 de maig, liant-la una mica sense falta d'anar torrats. De mariners, amb els colors de la bandera finlandesa a la cara. Visca Finlàndia!

4 years ago...

...fa que ens varem conéixer, amb aquells cabells que em portaves tan raros, tenyits de moreno... i un somriure difícil d'oblidar...

Aquesta foto tan innocent... qui m'anava a dir a mi que acabaria treballant per a ells!!

I una discoteca que any rera any tornaríem a trepitjar... junts

Farewell Party

Odio quan comença el moment de les despedides.
Això és el que té viatjar i conéixer d'un sol cop a tantíssima gent.
No sé si serà l'últim pastís que faci però aquí va la meva última dedicatoria als 4 nepalesos de la residència en el nostre últim sopar d'ahir (o no, perquè marxen a Helsinki i ens veurem).
La recepta aquí (en finès, ups!) diguem que ve a ser una "cheesecake" de taronja.

Comencen les festes de Vappu, en teoria res més enllà que un seguit de díes per festejar l'1 de Maig, dia internacional del treballador, segons llegendes és el dia de les bruixes (es fan fogueres, és una mena de Sant Joan -que també el celebren- per anunciar que l'hivern per fi ja ha acabat i comença el bon temps) i segons els estudiants, és com una espècie de pre-celebració a aquells que es graduaran (normalment a finals de maig) és el dia o millor dit díes per posar-se fi de tot allò que vagi relacionat amb l'alcohol. Un any més, ho puc constatar, la discoteca era plena i la gent anava MOLT tocada, nosaltres només seguíem la gresca fent una mica el burro (realment, la música era pitjor que la de les orquestres mòbils dels pobles durant la Festa Major).

Llegenda confirmada

Aquest matí, mentres anava a la universitat amb el super carro dels picapedres, en un semàfor en vermell allà estava ell, davant dels meus nassos. El michu amb nom especial, existeix! Visca Finlàndia i el seu finès!!

Aquesta tarda m'he decidit per la classe d'Astanga Ioga. Des que vaig marxar d'Edinburgh que no havia tornat a fer-ne ioga d'aquest tipus. Amb el pas dels anys el cos es va encarcarant i perds la flexibilitat que una vegada haviés tingut, i senyores, senyors, no pot ser!
Durant una hora hem estat fent diverses posturetes, unes més difíciles que d'altres. De vegades tenia que retorçar un pèl més el coll per veure quin era el següent pas que s'havia de fer donades les meves difícultats per entendre el finès. Una d'elles ha sigut aquesta, us asseguro que si tenia alguna vertebra mal colocada me l'ha he acabat de colocar bé.

Us ho dic, això enganxa. Divendres vaig a per més : )

Today is the day

Passa que quan tinc toooooot el temps del món em floreixo, i ja no importa el fet d'aixecar-me d'hora per fer coses. Per comptes d'organitzar-me ara que puc, em quedo moltes vegades pansida a casa, avorrida sense saber què fer. Estar-me tancada en quatre parets durant 24 hores em succiona l'ànima, la sang i les ganes de fer coses. De vegades, em falta empenta, i espero dels demés que ho facin per mi.

Doncs s'ha acabat el bròquil!

Major error: planificar-me i no assolir al final del dia allò que volia fer per mi mateixa tan si ho he de fer tota sola.
Resultat: no rendeixo amb les meves obligacions i em frustro.

Marxo en bici, està nevant (coi de temps, no arribarà mai la punyetera primavera en aquest sant país o quèèèèè !!) penso anar a piscina, faig esport, em relaxa, em treu els mal rollos i em senta bé.

Bon dia a tothom!

Any Nou Nepalí

Toma castanya pilonga!
Ahir, 14 d'Abril dels nostres 2009, va ser el començament d'any nou per a la gent de Nepal. I com saben que a mi tots aquests tinglaus m'encanten ens van convidar a mi i al menda.
(No, no és la traducció del Happy birthday sinó del happy 2066)

Sí, sí, al Nepal acaben d'entrar en el any 2066 muajajajajaja que adelantadets que van, oi? i que la gran majoria d'ells varen néixer al 2044 (quan m'ho deien jo encara estava amb cara de poker) i es que, al cap i a la fi, veritablement, en molts llocs, estar en un altre país, en un país que no és el teu, és estar en un altre món. I quines coses de la vida, crec que estant a Finlàndia, he aprés més coses de fora que de dins. D'entre d'elles està el fet de no parlar el finès en tot el temps que porto en aquest sant país. Que consti que una servidora aviat canviarà això, de moment amb el finès estic de rasquing ejem

Diuen dels llatins que som uns exagerats, ai de la iaia i la mama atiborrant-nos a jalar... bé, doncs no coneixeu com són de pesats en aquest tema els nepalís, no vull ni saber com deuen ser les iaies i les mames d'allà!! Ens van atiborrar de menjar cual oca para hacer foie gras:

Cacauets, festucs, una espècie de xurros o porres (sabíen igual igual), amanida, lassi amb plàtan i préssec i unes patates amb bitxo, coriandre i altres espècies.

Arribats en aquest punt i estan acostumada als tiberis finesos, vaig atacar als festucs i a les porres nepalís (he oblidat per complet el seu nom original) i ja no tenia més gana. Vaig caure en el gran error. Faltava encara el segon: saltxitxes i pollastre a la brasa i les postres.

Cagunlospedrer! Així no hi ha qui mantingui la línea, osti!!

I clar, no els hi podíes dir que no, queda molt lleig, i vinga a menjar, jo crec que varem menjar més que a qualsevol Nadal!

És impressionant la de pasta que es van deixar en menjar, la de cerveses que van comprar i el lloguer del local però suposo que siguent any nou, bé, tothom ja ho fa de gastar un pelet més de lo normal, oi? I ben maco que és fer una festa del teu país i convidar a amics.

Va estar molt bé, però de veritat que el meu estómac se'n ressent.

Dhanyabaad! Gràcies en nepalí

Ballant el Banma Fulyo (collons, si són moderns i tot!) jeje

Des nouvelles

Per fi a Rovaniemi hi ha alguna cosa més que fer en un dia on tot, absolutament tot, està tancat, barrat i mort. Ahir varem anar a una sala amb uns 10 billars i jugant gairebé tot sols. A Barcelona, en un lloc com aquest t'estaríes donant amb els palets dels demés cada 2x3. La veritat sigui dita es que aquest lloc és un bon invent. Pagues per l'estona que t'hi estàs jugant. Si t'estàs 1 hora són uns 8€ i dona per jugar unes 2 - 3 partides (a repartir entre els quatre que erem surt baratet) i si t'hi estàs menys d'una hora pagues menys.

Quin èxit

Ahir varem tenir un segon sopar nepalí-ibèric, ja que el primer va ser tot un èxit i tots volíem repetir. Aquesta vegada, amb l'excusa de l'arribada dels pares de l'Antonio de Castelló, em vaig proposar de fer un pastísset de ca la Gemma. Només us puc dir que tan sols en vaig poder treure una foto doncs de seguida varem anar repartint entre els 15 que erem i no va haver-hi temps per més, bé, entre bocí i bocí les felicitacions i l'èxit.



A les imatges veureu: l'allioli (en primer plà) que ens va fer el pare de l'Antonio sense morter ni mà de morter (plat fondo i forquilla), els ibèrics, les olles amb el menjar nepalí que constava de l'olla express especial per l'arròs, caldo de llentíes i pollastre al currí amb verduretes. I al 'última foto només hi som 13 dels qui erem.

PS. Com podreu notar, a mi els pastíssos em surten bastant diferents de quan els veig a la recepta per primera vegada (jo i les mates) només li vaig posar 400 gr de formatge fresc perquè 500 gr em semblava exessiu. El resultat va ser bó però del baileys només notaves l'alcohol i a canvi, el que es notava més era el regustet de llimona.

Safari Party

Com sempre, la festa va començar a l'estil finlandès, avorrideta.
Quedada a les 17h, que dius, calia tan d'hora? total per quedar-nos en silència mirant-nos les cares... No va ser fins les 19h que tothom ja estava sopadet i contentet per l'alcohol que la festa va començar. Música tradicional finesa, i la sala de ballar tota per nosaltres.

Va d'esmorzarets

Menjar és un plaer i per començar el dia què millor que començar amb un bon esmorzar, no?




I si a sobre només aixecar-te ja te l'han preparat... ole i olé! (Això no és el que he esmorzat avui sinó el que he esmorzat en diferents díes)
Iogurt natural amb raïm i una tassa de te, torrades amb rahka (una mena de nata, per matar-li el gust li vaig posar canyella) i per sobre melmelada de gerds i navius, torrades amb mansikkahillo (una mena de melmelada amb trossos de maduixa) i una bona tassa de te.

Va de festes

El fet de que la temporada s'acabi no vol dir que sigui sinònim d'avorriment, més aviat el contrari. Més temps. I més temps significa més festestes : )


Aquesta va ser la festa internacional nepalí de la residència. Visca el Nepal!! Ens van cuinar a l'olla un arroset amb llentíes en el seu suquet i un pollastre amb chili a la cassola... que estava per llepar-se els dits. La Paula (Finlàndia) ens va portar de postres una Mustikkapiirakka (tarta de navius) que també... per morir-se de gust.


Taula ben servida de peix i marisc. Canapés de caviar blanc, calamar deshidratat, crêppes amb ous de salmó, pop deshidratat... etc. Ballant la Kalinka en Floflo (França), Tafol (Castelló), Baptiste (França) i jo. Giulia (Italia) i jo.

I el Dissabte varem celebrar l'aniversari del Lukaz (Polònia) i Katja (Rússia) també va ser sopar de cultura gastronòmica. Tot el que veieu a la taula era íntegrament fet amb peix o marisc, a mi el peix m'encanta però si no és fresc... (com aquesta truita assalmonada que el Markus i jo vem comprar...) el peix desprén aquella flaire tan particular tirant a podrit que treu les ganes a qualsevol de menjar. I és el que va passar. Van posar a taula una mena de rap, CRU i allò fotia una pudor... jo no volia però... les cares ho deien tot.

Finalment, amb l'estómac buit, només ens quedava una cosa a la que aferrar-s'hi, el nostre amic el vodka rús (40º, allò ho cremava tot) com us podeu imaginar va fer el seu efecte i ràpidament varem acabar tots ballant la Kalinka, quin riure!! kaaaaaa-lin ka-ka-lin ka-ka-lin ka-ka-lin-kaaaaa-lin ka-ka-lin...

Mentres...

Faig unes quantes rentadores i em passo la tarda doblant roba i netejant el piset escolto aquest senyoret, Justin Nozuka, tros de veu! Aquí més.

Bon cap de setmana!

The end of the season of winter safaris

Per fi ha arribat el final de la temporada.
Estic molt contenta però a la vegada un pèl trista. No sé, és una sensació rara.
Se m'ha passat volant, com sempre.



M'he despedit del Hirmu "el terrible", el meu ren preferit. És el més guapo de la granja, no li han tallat les banyes com en els altres i a sobre el tiu es feia unes carreres amb els altres... i clar, la gent s'ho passava pipa.



També m'he despedit dels huskies, me'ls hagués emportat a tots a casa i menjat a petons.



Però del que si que no em despedeixo encara és d'aquests paisatges. No em cansaré mai.

Ara sí que sí, temps per mi. Temps per estudiar. Temps pel coi de projecte. Temps per anar a classe sense haver d'empalmar amb la feina. Temps per tancar el mòbil i que em deixin en pau. Temps per respondre e-mails llargs. Temps per dormir com a mínim les meves 8 h regulars. Temps lliure. Temps. Homeeeeee!!

Video III Cabanya del bosc

Jesusín, Antonio i Tafol decidint com tirar-se a l'estany congelat. Com nens petits!

Video II Cabanya del bosc

Ja sabeu el que m'agraden a mi els bitxos...
Va trigar a decidir-se, però finalment es va emportar el trós més gran.


Per fi ha arribat la primavera, hi ha més díes de sol i tots els animalons surten.
Per tot arreu hi ha petjades de llebre àrtica però aquest any no n'he vist ni una.

Cottage day and a disaster cake

Ep, que us tinc una miqueta abandonadets!

Aquesta setmana ha sigut un no parar. Tot i així vaig tenir temps de passar el meu dia de festa a la cabanya del bosc entre amics i el menda i preparar un pastís.
El pastís en questió havia de quedar així però el resultat va ser un desastre . Val a dir que encara que no va quallar, els hi va agradar molt. Jo segueixo però, intrigada en saber per què la gelatina no va fer la seva funció :(

Aquí us deixo unes quantes fotos del que va ser el nostre dia i mig a la cabanya del bosc:

La cabanya del bosc, Antonio posant l'última fusta tallada i Tafol gaudint del moment

Varem fer una sauna de 4 hores, anar en trineu, intentar pescar, jugar a cartes, fer allioli, anar a recollir aigua a l'altra banda del llac en moto de neu, etc. Per la nit va refrescar, -15ºC i el menda ens va preparar la llar de foc (us asseguro que no es va poder dormir gaire de la calor que feia dins la cabanya) i vem veure com de mica en mica es feia fosc. Ni una ànima en ves a saber quants km2, la veritat es que feia respecte.

Vista de la barbacoa i la sauna. A les 9h del matí l'avi del menda entrava en escena per despertar-nos i controlar que no hi haguéssin desperfectes. És un home que té vora els 80 anys i us asseguro que no para quiet. Gràcies a ell avui dia gaudim del que amb sols les seves mans va crear, un lloc envejable gairebé tocant la perfecció. Ell, com tots els avis, treballadors nats, de seguida que va arribar es va posar a pencar amb el seu quad treient la neu per després acompanyar-nos a l'hora de l'esmorzar i gaudir amb els embotits que el Jesusín ens va portar de Castelló.

I que us pensaveu que a mi no em faríen treballar també?