Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Curiositats. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Curiositats. Mostrar tots els missatges

dimarts, 6 de setembre del 2011

Modernillus

No sé si jo estaré desfasada però l'altre dia a l'hora de comprar un parell de tovalloles a la nova secció que han obert a Hèlsinki sobre roba per a la llar d'H&M vaig trobar una manera molt particular d'agafar els productes que un desitja comprar.
El cas es que entres a la secció i et trobes en que no hi ha roba i la que hi ha està penjada de tal manera com si tota la tenda fos un aparador. Llavors et trobes a banda i banda les parets plenes d'uns enginyosos imans que són precisament els productes que la tenda ven amb informació en detall sobre el producte, preu, mida i components del producte en qüestió. Original, oi?

Un cop divisat allò que vols comprar pots mirar de trobar-ho penjat per la tenda per estar segur de si és de la qualitat, color esperat o no. Quan estàs decidit, o bé enganxes en aquesta mena de "bossa de la compra metàl.lica" els imans dels productes que vols comprar o bé els portes en plan cromo fins a la caixa. Tot plegat, un altre bon invent dels suecs per estalviar, aquesta vegada en espai i en personal. Serà la nova manera de vendre productes a les tendes?

Aquests suecs se la saben llarga, no trobeu?

divendres, 29 de maig del 2009

Love Love Love

Green Unplugged és un festival de curtometratge online nascut a l'Àsia.
Es poden veure més de 700 documentals i curts de fins a 65 països. De quan en quan, per les nits, abans d'anar-me'n a dormir em poso a veure algun, com ara mateix. Avui he vist aquest.

No tots m'agraden, i de vegades hi ha moments d'extrema lentitud però el que més m'agrada és potser el fet de que són creacions fetes per gent com nosaltres i sense gaires recursos aconsegueixent produïr coses ben originals i fresques.

dimecres, 6 de maig del 2009

Heroïna

Foto: Ellen amb el seu majordom (també, molt feliciano)

Aquesta dona és la meva heroïna. Una persona a qui aspirar, us ho dic.
Aquest any ha fet els 101 anys, l'altre dia mirant el canal suec la vaig conéixer.

Sí, jo soc d'aquelles (no tinc bastant amb el finès) que encara que no m'entero em posso a veure qualsevol canal de llengua rara.

Doncs bé, fa poquet la Deluxe parlava d'aquesta altra dona (francesa), però jo diria que la danesa en certa manera la supera, fins i tot supera a aquesta altra (espanyola). I no les supera en edat, sinó en com porta la vida de bé. I es que, què voleu que us digui, jo quan sigui gran vull ser així d'aixerida.

Amb els seus 101 anys VIATJA SOLA! i viatge des de Dinamarca fins als Estats Units - que no és "moco de pavo" - per veure al seu fill. PARLA ANGLÈS ademés del seu danès natal i cada matí es llegeix 4 diaris en llengua anglesa per estar al dia i no perdre la pràctica. NO UTILITZA ULLERES, ni tan sols per llegir. ESCRIU E-MAILS, tarda lo seu pobre dona, però es que ronda el centenari i, repeteixo, ho fa tot sense portar ulleres. I ja per rematar-me de sorprendre'm CONDUEIX! A part d'això riu molt, FUMA PUROS, i treballa l'hort pujada d'un tractor.



Però us destapo un últim detall. Té majordom i peles no li falten. Serà aquest últim detall el que t'allargui la vida?



dimecres, 15 d’abril del 2009

Any Nou Nepalí



Toma castanya pilonga!
Ahir, 14 d'Abril dels nostres 2009, va ser el començament d'any nou per a la gent de Nepal. I com saben que a mi tots aquests tinglaus m'encanten ens van convidar a mi i al menda.
(No, no és la traducció del Happy birthday sinó del happy 2066)



Sí, sí, al Nepal acaben d'entrar en el any 2066 muajajajajaja que adelantadets que van, oi? i que la gran majoria d'ells varen néixer al 2044 (quan m'ho deien jo encara estava amb cara de poker) i es que, al cap i a la fi, veritablement, en molts llocs, estar en un altre país, en un país que no és el teu, és estar en un altre món. I quines coses de la vida, crec que estant a Finlàndia, he aprés més coses de fora que de dins. D'entre d'elles està el fet de no parlar el finès en tot el temps que porto en aquest sant país. Que consti que una servidora aviat canviarà això, de moment amb el finès estic de rasquing ejem

Diuen dels llatins que som uns exagerats, ai de la iaia i la mama atiborrant-nos a jalar... bé, doncs no coneixeu com són de pesats en aquest tema els nepalís, no vull ni saber com deuen ser les iaies i les mames d'allà!! Ens van atiborrar de menjar cual oca para hacer foie gras:



Cacauets, festucs, una espècie de xurros o porres (sabíen igual igual), amanida, lassi amb plàtan i préssec i unes patates amb bitxo, coriandre i altres espècies.

Arribats en aquest punt i estan acostumada als tiberis finesos, vaig atacar als festucs i a les porres nepalís (he oblidat per complet el seu nom original) i ja no tenia més gana. Vaig caure en el gran error. Faltava encara el segon: saltxitxes i pollastre a la brasa i les postres
.
Cagunlospedrer! Així no hi ha qui mantingui la línea, osti!!
I clar, no els hi podíes dir que no, queda molt lleig, i vinga a menjar, jo crec que varem menjar més que a qualsevol Nadal!



És impressionant la de pasta que es van deixar en menjar, la de cerveses que van comprar i el lloguer del local però suposo que siguent any nou, bé, tothom ja ho fa de gastar un pelet més de lo normal, oi? I ben maco que és fer una festa del teu país i convidar a amics.

Va estar molt bé, però de veritat que el meu estómac se'n ressent.



Dhanyabaad! Gràcies en nepalí

Ballant el Banma Fulyo (collons, si són moderns i tot!) jeje


dissabte, 11 d’abril del 2009

Taronges amb oli d'oliva i pebre


L'altre dia la senyora Giulia (Italia) tan si com no va voler que probés un típic plat sicilià. Consisteix en partir una taronja, deixar-li anar un rajolinet d'oli d'oliva per sobre i per més detalls, posar-li una mica de pebre negre. Realment són d'aquelles coses que només sentir-ho un ja posa cara de fàstic però després al tastar-ho és realment sorprenent. No trobes ni el gust de l'oli d'oliva ni el de la pebre.

Probeu també: en un plat de maduixes tirar-li vinagre del baratillo per sobre. No notareu per res del món el vinagre, i el que és millor, tindreu unes maduixes ben dolces, sense falta de sucre!

dijous, 9 d’abril del 2009

Mi no entender


Per casulitats de la vida, xafardejant per la xarxa, m'he topat amb aquest programa.
Allò que dius... no tens feina oi, reina?
I... Cagonlamarsalada! m'ha sortit un nen que no s'hi assembla a res a nosaltres!! Ja em direu que té de cubanito el menda i què tinc jo de cabells rissats??¿¿? jojojojo

A mi els tests no em surten, directament, un exemple:
En quin país d'Europa viuríes? Resultat: A Fora d'Europa, en llunyanes galàxies... hauria de preocupar-me?...

dimecres, 1 d’abril del 2009

Anar al gimnàs a la finesa


Ahir per la tarda vaig anar a fer una mica d'esport. Tinc uns tiquets que em va donar una amiga i ahir em vaig decidir a provar. Que no es juga amb la higiène dels finesos això ja ho sabia però el que em vaig trobar només entrar al gimnàs això sí que és massa.

Ja de primeres és un gimnàs raro. S'entra pel centre comercial, i al finaaaaal de tot entres en un ascensor i puges a la planta de d'alt. Quan s'obren les portes ja estàs dins del gimnàs, fins a la última en minimalisme, com es porta ara i ja la primera bofetada: TREURE'S LES SABATES abans d'arribar a recepció, sí, sí, només sortir de l'ascensor i veure el panorama, t'has de descalçar. Toma castanya pilonga! jajaja vale. El terra és de ceramica, raro en la cultura finesa i us ho juro, estava lluentíssim. Arribo a la recepció una mica encara amb cara de shock (es que jo treure'm les sabates a casa ho entenc, però al gym....??) i pregunto per les classes, vestidors, sales... etc. I res, cap al vestuari descalça, havent deixat les botes a l'entrada (a les Espanyes, més d'una sabata hagués volat).

Al costat de la recepció es veia ja una part de la sala cardio, amb tot de màquines de còrrer, bicicleta (noies llegint revistes mentres fan bici?¿?¿), steps i una màquina molt rara que obviament era per a gent gran (només movies braços, sense peses ni res). Una guarde amb una noia asiàtica dins fent de mainadera. Estem a Escandinavia, sí.
Abans de veure els vestuaris, passo per la sala on estan fent "Bailelatino" i ja! quina poca gràcia que tenen aquestes fineses... passo per la sala de spinning... I COM SI FOS UNA DISCO, A LES FOSQUES I AMB ALGUN FOCUS DE COLOR LILA?¿? deu ser per a que entrin en ambient?¿?¿ disco-bici?¿? cal¿?? i per fi arribo al vestuari de noies. Rollo rococó (amb làmpares d'aquestes que pengen i sembla que portin diamants...) Només entrar veig un mirall que ocupa tota la paret, una bàscula i unes lletres en gran: DREAM. Toma con el mal rollo, tu! jajajaja i dic mal rollo perquè algú que estigui grosseta, entrar ja només al vestuari deu ser un suplici. Les taquilles semblen fetes amb punyeteria. I ho són. Mira si són llestos, que per no gastar en espai han fet el següent. Taquilles en forma de L així s'ocupa menys espai, però clar, no hi cap una agulla allà dins! la feina que vaig tenir per posar la motxilla i l'abric (encara gràcies que les botes les vaig deixar a l'entrada!). Lo pitjor de tot es que no hi ha per asseure's, només una cadira i ale, ahí sus quedais!

L'altre sala de màquines era més aviat per a tius (tot musculació de braços i alguna de cames) i ja vem trobar a un fineset que en sentir que parlàvem en castellà va saltar a dir-nos algo (anava begut!! con la peste a carajillo al gimnàs?¿?!!) Després vem anar a la sala de musculació per a ties. Una altra sala rara. A una banda, unes gomes que penjaven del sostre al terra i un ordinador on un japonesos feien un demo amb coreografia inclosa. Raro. A l'altra banda, màquines de musculació sense peses?¿ s'han pensat que som floretes o queeeeeeè?? i finalment, ens vem passar per la sala de massatges. Una petita habitació amb 3 màquines-tumbones de massatges shiatsu. Una dutxeta, una sauneta, i tornant cap a la recepció descalça a per les meves botes.
És surrealista, o no??

dijous, 1 de gener del 2009

2009



Disculpeu-me per ser tan burra de posar la càmara com NO s'ha de posar si es que després es vol gaudir del video...ejem... Com mola això del Windows Movie Maker!! Ale, doncs aquí us deixo una mostra del que va ser el meu gloriós cap d'any treballant!

Finalment, tot i els esforços, per segon any consecutiu no hi ha hagut manera de menjar-se els 12 raïms com la tradició mana. Així que, no ens va quedar altra cosa que obrir la boca i menjar-nos les que puguessim de cop. Vaja, un desastre en general. I es que som els únics de tot el món que ho celebrem d'aquesta manera tan peculiar.

La costumbre española, adoptada en numerosos países de Latinoamérica, de tomar las uvas al ritmo de las 12 campanadas de la Nochevieja, para contribuir a la prosperidad y felicidad del Año Nuevo, va a cumplir un siglo.

Para ver hechos realidad los deseos, el ritual manda que se despida el año tomando las "doce uvas de la suerte", una por cada mes, al compás de cada una de las doce campanadas de reloj que marcan la medianoche del 31 de diciembre.

La creencia popular sitúa el origen de esta tradición en 1909, cuando la extraordinaria cosecha de uvas de esa temporada llevó a los viticultores españoles a repartir el excedente y alentar el consumo para atraer la buena suerte.

Desde ese reloj, el paso de un año a otro dura en la actualidad 36 segundos y sesenta centésimas, tiempo para tomarse una a una las doce uvas, que en 1997 se les atragantaron a muchos españoles debido al ritmo frenético de las campanadas, que sonaron en sólo 17 segundos. las uvas se tienen que hacer hueco entre ritos como tomar lentejas para conseguir abundancia, meter billetes en los zapatos para lograr fortuna, pasear con maletas para viajar en el próximo año, cascar huevos en un vaso con agua e interpretar al día siguiente su forma, quemar muñecos o usar lencería de color rojo o amarillo.

Los enigmas que existen en torno al origen de "las 12 uvas" afianzan aún más la leyenda y, como se dice popularmente para augurar una larga espera, "nos van a dar las uvas" intentando aclarar quiénes y cómo hicieron de la uva un postre estrella, sin necesidad de aderezo o adorno alguno.

I es que, què voleu que us digui, serà una tonteria, molt nostra, però un cap d'any sense menjar els 12 rigorossos grans de raïm no és un cap d'any com deu mana! Ademés, com que aquí anem adelantats una hora doncs a la 1h, si abans m'he ennohegat, tinc una segona oportunitat, celebrar el cap d'any a l'hora de la resta d'Europa; que tampoc em dona temps? cap problema, ho celebraré pensant en la gent de Canaries... jeje

Tot i així, no us enganyaré, se'm fa raro celebrar-ho sense la família i els amics...


dilluns, 30 de juny del 2008

Aromes d'Haití

Ahir a la nit tenia 2 plans.
  • Sopar haití a ca l'Evans
  • Final de l'Eurocopa a l'Sports Academy
Em passa, molts cops, que no sé dir que no, dic que sí a tot i després no em puc partir.
Com que l'Evans s'havia esmerat tan en la preparació del sopar i li havia dit que sí... vaig decidir de passar de partits.

De bones a primeres em sorprén amb aquest vinet.
Un Torres, tempranillo, denominació d'origent: Catalunya, de l'any 2005 (molt bon any, per cert) de nom San Valentín i amb una etiqueta en estonià (from Tallin) on es veu la Sagrada Família vora el mar! Vamos, allò prometia!



També vem probar l'Enate, un somontano, ni idea. Em va fer més el pes, el torres.
Quan li digui a mon pare que m'estic aficionant als vinets... es caurà de cul!
Tota una vida intentant que m'agradin... i amb lo car que està aquí l'acohol!

El sopar constava de:

Tostones (Plàtan mascle fregit i salat)



Pollastre amb anacards



Amanida haitiana, porc amb cebetes i festucs

dimarts, 17 de juny del 2008

Lasagna bianca della Italia



Abans de que arribés la mare de la Sara, la Emanuela, ja havíem quedat que ens faria una lasanya per sopar. Acompanyat d'un bon tempranillo i un alvariño vem sopar aquesta lasanya vegetariana i sense tomàquet. Boníssima, probaré de fer-la un dia d'aquests, potser quan vingui el Markus, la setmana que ve.

Ingredients per a fer la lasagna bianca: carbassó, porro, curri, pebre, chilli, bechamel, pà ratllat, mozzarela i llàmines de pasta.
Bechamel: 100 gr mantega a calentar, farina fins que espesi, sal, nou moscada, pebre.
Comensals: Suvi (Fi), Elena (Es), Núria (Es), Evans (Ha), Sara (It), Emanuela (It) i jo.

Curiositats:

  • La Sara és una réplica de sa mare, al menys jo ho veig així.
  • La Núria i la Elena són companyes de classe de la Sara
  • L'Evans és el nou company de pis de la Sara. És de Haití però actualment vivia a Sabadell estudiant Econòmiques i ha arribat a Helsinki per acabar el seu doctorat. Tela lo que s'ha mogut aquest home, eh? Doncs ens va deixar K.O quan acabat de sopar, el tiu es va posar els guants, i a netejar-ho tot com un bon cavaller. Més d'un n'hauria d'aprendre...

divendres, 25 d’abril del 2008

Crema Catalana

He vist que es pot canviar el color del blog!
M'he decidit pel color de crema catalana mMm
Ara, que si veig que cansa la vista i la gent se'm queda guenya llegint-me, el canvio inso-facto, eh!

dijous, 8 de novembre del 2007

Me niego

Me niego a imaginar mi llegada así, babies... :

Para no ver ni torta... en cuanto vayamos a aterrizar:


Aisssss!!! y sólo de pensarlo, me pongo mala malísimaaaa!!! Y yo aún sin my survivalkit! ni botas ni anorak Gore-Tex, Hight Vent, ni polar cortavientos, ni mayas térmicas Decathlon... madre de Diox hace un par de semanas no sabría de que me están hablando!
si es que me voy a pelar de frío como no vaya preparada!!! Ayyy!

Cada día que pasa voy rezando para que no encontrarme con esto, SEÑORES!

Acabadita de caer la primera nevada en Rovaniemi City


JA HA NEVAT!!

Images: Finn Foto, Rov Webcam

dimarts, 6 de novembre del 2007

Desde Ikea with love


Aix ... si es que el meu pixurri està fet un trocet de pa!! Acaba d'arribar d'Ikea i mireu el que m'ha portat!! Kopparbergs, Xocolata Daim, Pepparkakor, i crackers suecs!! Ains... Dimarts i ja estem celebrant-ho com si fos un Divendres nit! Com es nota que ja hem cobrat eh!

Curiositat: A la feina li han enviat una revista on surt, a primera plana LOS SERRANOS, amb Santi, confirmo que sí. A Finlàndia tothom està enganxat a la serie que els hi envíen des de Finlàndia on s'està promocionant la seva empresa:




dissabte, 27 d’octubre del 2007

Bon dia Rovaniemi!


Inspecció del dia: Saber si a Rovaniemi ja està nevant per anar mentalitzant-me del que trobaré d'aquí poquet.

Resultat: Ni rastre de neu, temperatura 7ºC. No està malament, si segueix així llavors no m'hauré de preocupar gaire. Pel que es veu han obert un mini mercat, potser deu ser perque és Lauantai, Dissabte.

Curisositat: La primera vegada que veig a tanta gent junta al Sanpokeskus xD