Millor rapar-se

Acabo d'arribar de la pelu i estic (em venen al cap molts adjectius) però potser el més clarificador és, indignada. Temia aquest dia i ha hagut de ser aquest matí. Fins avui puc dir ben orgullosa que mai havia anat a una pelu finesa, tenia els meus per quès i a hores d'ara us puc ben assegurar que millor hagués sigut rapar-se. Fa temps que porto unes grenyes de gitanota i com que Dissabte passat el menda va anar a la pelu, va tenir la gran idea de demanar-me hora. M'he passat el matí pensant com em podria comunicar amb la perruquera (donat que em temia que no parlés anglès) i al final ha donat igual. Parlàvem indio i ens hem entés. Massa llarg-tallar-escales-més-aquí-hau!

Només arribar em pregunta la bona noia - quan fa que t'has rentat el cabell? a lo que jo li he dit que me l'havia rentat avui. Semblava que hagués pronunciat les paraules màgiques quan em contesta ràpidament tota contenta ella -ah! doncs llavors no te'l rento! jeje visca les teves ganes de pencar, nena!. Allà m'he començat a mosquejar però com a bona catalana he pensat, calla, que potser em surt més barat! Què lluny estava jo de la realitat... A part de tallar les puntes (un bon tros, és cert) i tallar-me el serrell que semblava les costes del Garraf gràcies a la pseudoperruquera de Llongueres de Barcelona, no ha hagut de fer res més, bé si, fer-me parlar en finès a lo indi, a sobre! Quan he arribat a la caixa les cames em tremolaven, no volia saber el veredicte, ella ha agafat aire "y lo ha soltao" - si no vols res més seran 45€. lamarequelavaparir -sí, sí ja poso el pin... No sé, ara mateix estic entre dos opcions, la próxima vegada o demano que em rapi, vulguis o no sortirà més a compte o directament em foto una olla el cap i tallo a ras.

Tingueu un molt bon començament de setmana!

Perdre els papers

No, no, noooooooooooooo!


Emcagunsatanàsbomberooooooooo!!!! He perdut tres punyeteres pàgines del meu projecteeeeeeeeeeeeee!! Estic desesperada!! No sé si tirar-me el terra i morir de "pataletas"!!! Resignar-me NO PUC! Ahir, com moltes altres vegades, de calentar-se massa se'm va apagar l'ordinador. Arrrrggg com ho odiooooooo!!! Estava tan cansada i de pura impotència me'n vaig anar al llit, a llegir i a relaxar-me fins que m'adormís. Aquest matí he estat fent retocs per aquí, retocs per allà fins que he arribat al punt on l'havia deixat ahir. I NO HI ERA!!! 3 punyeteres pàgines de bla bla bla que m'havia currat i no hi són!!!

I ara què faig? el que escrigui ja no serà el mateix, i alguna que altra cosa se m'escaparà d'escriure segur!! Arrrgggg!! com m'odio a mi mateixaaaaa!!! estupida, estupida, estupidaaaaaaaaaarg!

Avui no soc ama i senyora de mi mateixa.
Estic perdent els papers.

Today is the day

Passa que quan tinc toooooot el temps del món em floreixo, i ja no importa el fet d'aixecar-me d'hora per fer coses. Per comptes d'organitzar-me ara que puc, em quedo moltes vegades pansida a casa, avorrida sense saber què fer. Estar-me tancada en quatre parets durant 24 hores em succiona l'ànima, la sang i les ganes de fer coses. De vegades, em falta empenta, i espero dels demés que ho facin per mi.

Doncs s'ha acabat el bròquil!

Major error: planificar-me i no assolir al final del dia allò que volia fer per mi mateixa tan si ho he de fer tota sola.
Resultat: no rendeixo amb les meves obligacions i em frustro.

Marxo en bici, està nevant (coi de temps, no arribarà mai la punyetera primavera en aquest sant país o quèèèèè !!) penso anar a piscina, faig esport, em relaxa, em treu els mal rollos i em senta bé.

Bon dia a tothom!

Kapput

Ja no confíem en la rentadora, visto lo visto, així que la próxima vegada, anirem a les tenebres de l'edifici on es veu que hi ha una, comunitaria. Espero i desitjo que no tingui el mateix invent que a Helsinki (creuant ditets fins i tot els dels peuets).
A banda d'això, ja és la segona vegada que en mig del meu sopar, arriba algú de part del llogueter a mirar-se el que fa falta y nadaaaaa como Pedro por su casa tu! (unes galetetes?).
Des que vaig arribar, que li hem dit de totes les maneres possibles al llogueter, que si us plau ens portin un mirall com deu mana, que és un pis de fèmines i per tant, un mirallet és molt important. Després es queixen del típic "mañana, mañana" tan nostre. Aquest és dels de " yes, of course, next week". I Rien de rien, golejadeta. El cas es que ahir va venir un home molt amable a posar-nos... no, un punyeter mirallet no podia ser, NO! una lampara a la cuina?¿?¿ que ja en tenim 4!!! el cas es que vaig aprofitar... i el vaig pillar per banda.

Desperate Àngels: La rentadora, majete, kapput. La nevera ahir ens congelava i avui ni refreda, kapput my dear. El mirallet que TANT necessitem, eh, (que menys mal que vaig de safari i la gent ni s'extranya de les meves pintes!!) es nicht weg (no hi és!!),i ara em vens amb un coi de lamparaaaaaaaaaaaa???? Foti-se-la peeeeeeeeeeeeeeel c...!!! D'acord, home, posi-la si li fa il.lusió a casa no la utilitzarem igualment...

Pringat de torn a punt de jubilar-se:: ) Ui! aquesta bombeta no li va bé a la lampara, humm, vaig a mirar de trobar-vos una altra i ara torno...

Desperate Àngels and yet a bit furious: La marequelvapaaaaaaarir! Faci home, faci!Avui no soparé per culpa sevaaaaaaa!! prenguis el temps que li calgui!

Ara tenim una nova nevera... com explicar-ho... només la part de d'alt i l'agafador ens queda a ran de terra...

Kiitoksia paljon!

Telefónica me gustas más como Timofónica

Per fi torno a tenir internet.

La benvolguda i magnífica Telefónica de España y de todos los santos apostólicos, millor dit TIMOFÓNICA ens va deixar el passat 15 d'Octubre sense línea de telèfon la qual, ademés, ens deixava sense internet a casa. No entenc com una companyia que es ven a si mateixa com a líder del sector pot tenir a la seva plantilla tan d'incompetent i d'inútil junt. La pura veritat.

Des de quan es pot fer la baixa d'un telèfon sense el permís de la meva firma com a client?

Per què dia rera dia que he estat trucant preguntant per la situació se m'han dit coses totalment diferents, no se m'ha atés correctament, i el que és pitjor (la típica frase maleïda):

Lo siento mucho, la entiendo perfectamente pero estamos verificando... -quins collons- lo único que le puedo decir es que espere -des de quan les cagades dels demés les he de pagar jo?- y seguramente -quina paraula més sincera i més falsa a la vegada- la próxima semana tendrá línea.

Voleu saber el millor?

Durant aquests díes he rebut unes 3 trucades intentant A SOBRE vendre'm adsl, imagenio i sa mare, TELEFÓNICA: Només em cal dir una cosa: Aneu-vos-en a prendre pel cul!

Ara torno a tenir internet, gràcies a Vodafone, no sé com anirà la cosa, només espero que passi el que passi cuidin més dels seus clients. Però aquí no ha acabat la meva guerra amb tu Timofonica, penso arriba fins al final i treure't el suc com ho has fet amb mi.
Si alguna vegada teniu problemes d'aquest tipus i NO us escolten preneu nota:

• OMIC
• OCUC
• UCC

I suposo que a fora de Catalunya, cada comunitat deu tenir la seva organització. El més important, no deixar-ho còrrer, tens tot el dret a guanyar.

Tu i jo no ens entenem (4a part, espero que definitiva)

No senyor, no es podia tenir més desgràcia, que després d'un mes i pico encara seguim en les mateixes. He anat 1, 2, 3, 4, infinites vegades a mirar si el coi de màquina funciona i RES!

M'he tirat una bona hora rentant com quan les iaies anaven a fer el safareig amb la gran diferència que he estat més sola que una mussola i tancada en una mena de "zulo" per comptes d'estar a l'aire lliure tocant-me el solet.

Tingui pietat de mi, Sr. tècnic en màquines modernes "sacacuartus via mòbil" de rentadores!!

Tu i jo no ens entenem (3a part)

Terceras partes nunca fueron buenas.
Es pot tenir major desgràcia (personalment) en un país tan desenvolupadet com aquest, que la merrrrrrda (sí, M-E-R-D-A!) de rentadores automatitzades no funcionin encara al cap d'un mes??
Mira que és trist, eh! Tanta tecnologia, tanta mandanga per haver d'acabar com els gitanos, ostia ja! Que tinc el lavabo que no hi ha qui pugui anar al Sr. Roca!