La dansa serà lliure, el temps indefinit

Fa temps que no escric i no és perquè no tingui ganes ni perquè vulgui deixar el blog si no perquè em falta temps i el poquet que tinc l'intento aprofitar al màxim. Intentaré explicar en fotografíes el que ha anat passat durant aquest temps.

Vamos allà!

Fa dues setmanes van caure els primers floquets de neu,

però el dia que vaig fotografiar a la Mete Mano Nen

ens feia solet :(

Cada any, quan comença la tardor

a Hèlsinki preparen un concurs de pirotècnia

jo hi vaig anar per curiositat però la veritat es que

tret de fer algo diferent no va ser gaire especial, poca gràcia que tenen, nye!

Sip, no em fa cap vergonya ensenyar-vos

el que és la realitat del no tenir temps

tot s'acumula i el nostre dormitori es converteix

en un mar ofegat de roba

Últimament fer un pastís havia sigut un desastre total

però després de les fallides va venir l'éxit

Probablement, el millor i més fàcil pastís que he provat mai

Valkosuklaa-puolukkakakku (Pastís de xocolata blanca amb nabius vermells)

Recepta aquí

Just abans de que ens caigués la primera nevadeta

vem anar al PN de Nuuksio amb cap expectativa de trobar bolets

vem acabar amb un quilet de camagrocs i una fulla somriguent

Em dona tanta pau passejar per aquests paratges...

I un bon esmorzaret pel matí de Diumenge sempre senta bé

Shin-pon!

Diumenges matant l'avorriment

Quan comença el fred no us passa que us transformeu en un estat de pre-hibernació?

El cos et pesa més, les ganes de sortir del llit són ínfimes, el dia se't passa llarg i pesat i si a això se li suma que és Diumenge llavors ja és la rehòstia en vinagre i una sense saber per què acaba desquisiada i tancat a casa. El miracle de

l'avorriment, això sí, desperta la creativitat i em dona per fer coses a la cuina que surten bé.

Magret d'anec al vi,

acompanyat de pastanagues i patates i salsa romesco,

com que aquí no hi ha calçots, porros, que ve a ser molt i molt similar.

I de dolç unes postres molt típiques d'aquí:

mokkakakku

o el que és el mateix

pastíssets de cafè

Focaccia

La setmana passada, durant una festa vaig provar una foccacia deliciosa feta amb pocs ingredients però amb un que em va agradar en especial, el toc que li dona la sal gruixuda. Vaig demanar la recepta perquè em va semblar espectacular però la noia té tant la mà trencada en fer-ne que de fet, fa la massa a ull. M'encantaria tenir la mateixa virtud però no és el cas, així que, l'altre dia, mirant per internet diverses receptes vaig fer la meva primera focaccia. A part d'haver d'amassar durant 10 minuts no té altra complicació. Va sortir esponjosa i el millor de tot, és super fàcil de portar a la carmanyola, i en tens per al menys 2 díes.

Els ingredients més o menys ja els veieu: tomàquets cherry, olives negres, formatge feta, oli d'oliva verge, farina, llevat fresc, aigua, romaní, farigola i sal gruixuda.

Mamma mia!

Feliç revetlla de Sant Joan

Coca de Sant Joan de crema
i maduixes

Aquí anem amb un dia de retràs, el Sant Joan es celebra el 25 de Juny i el 24 per la nit es celebra la revetlla. Com que aquest any tenim visites familiars, que menys que intentar de fer la tan esperada coca de Sant Joan de crema. Pensava que em sortiria un nyap, no del tot, potser em vaig passar una mica amb el llevat de forner (tenia massa gust com de pa). Com que no m'apassionen gaire les fruites confitades i els pinyons em donen igual, la he fet una mica a la meva manera i li he posat maduixes.

Per ser la primera què voleu que us digui, a la vista ha entrat a la primera i a la panxa ja ni us dic... Apa, salut i molt bon Sant Joan a tothom!

Mmm què bé que ja sigui estiu!

Paddling in Vuosaari

People, estic m-o-r-t-a!

Ha fet un dia preciós, feia temps que no sortia el solet i avui ha sigut un dia rodó per sortir i aprofitar el dia al màxim. Pel matí hem jugat un partidet de futbol amb una bona colla d'amics, no tenia gaires ganes, pensava que seria avorrit però després de caure un parell de vegades, sentir la pilota marcada al braç i a la cama i riure com una descosida després crec que, masoca o no, tinc ganes de tornar a jugar un partidet.

I per la tarda hem fet el que portava temps volguent fer: piragüisme. La última vegada que ho vaig fer va ser fa ja dos anys al riu Vantanjöki, i aquesta vegada ho hem provat al mar. No té res a veure, al riu fins i tot va ser avorrit perquè l'aigua era calma i no hi havia gaire cosa a fer, anar cap a un costat o l'altre, al mar en canvi, entre el vent, les ones, les illes, els illots, els pescadors, les barques, els vaixells, les gavines... és practicament impossible avorrir-te.

Rema, rema!!
Aviam si ens sortirà un tauró al Bàltic ara!

chaaaaaaan-chan, chaaaaaaan-chan
chan-chan-chan-chan-chan
tiruri tirurííí tirurí tiruríí

Ep! fora bromes, volcar sota aquestes condicions ha de fer un cangueli... tot i que diuen que el Mar Bàltic no és de gaire profunditat, vés a saber quina mena de peixets o peixots poden haver-hi, i entre això i quedar-te atrapat entre l'armilla i la falda del kayak... més val remar i deixar-se de tonteries. - Però... si caus, qui et recull?? xD

Tinc els músculs que no me'ls sento ja no sé si del futbol o de piragüisme i demà quan m'aixequi serà mortal, després de dues horetes remant en poscició granota (les cames han d'anar en aquesta posició < >) quan he sortit del kayak pensava que no podria mai aixecar-me, docns seguia en posició granota amb un mal de cames impressionant...

Per calmar una mica l'estat de "no me siento las pielnas" res millor que jalar-nos un pastís de ruibarbre i maduixes que fa un parell d'hores hem fet amb aquesta recepta.

Senzillament bru-tal
el gust àcid i fresc
del ruibarbre amb les maduixes

Morning & Cookies

El Dissabte pel matí comporta: Aixecar-se a l'hora que a un li rota i sense el despertador posat. Mandrejar una bona estona al llit. Escoltar els ocellets cantant, mirar per la finestra i comprobar si ha sortit el sol (ha sortit ^^). I, el més important, tenir un esmorzar com cal, sense presses i relaxat. Fa poquet vaig fer les meves primeres galetes de xocolata i nous amb aquesta recepta i la veritat es que, tot i no tenir el mateix resultat, el gust i el punt que tenen de nous i mantega ens ha agradat força. El millor de tot es que es fan en un moment!

Per avui ja m'han enredat per fer un partidet de bàsquet (fa mil anys que no ho faig) i ja que s'ha desfet gairebé tota la neu i no fa fred haurem d'aprofitar! Després anar a no sé on a fer dues hores del zumba aquest tan famós... Ho heu probat mai? Fins ara el que he vist per la tele m'ha fet una miqueta de por jur jur (gent suant a dojo, i ballant amb cara de bojos)... Ais... segur que avui riurem!

Bon cap de setmana!

Runebergin kakku (2a part)

Si hagués sapigut que hagués acabat ensenyant el meu blog i la recepta a tota la classe de finès m'hagués esmerat més...

Recent tret del forn

Acabat de decorar (gràcies Albert Fabra!)

Primer trocet

Em va passar dues coses: quan vaig arribar de classe, la part del centre s'havia desplomat i a més, obert una mica i això si que és tot un poltergeist, l'essència d'atmetlla se'm va concentrar tota al mig del pastís fent una espècie de massapà... com era d'esperar, al menda no li ha agradat... i es que es veu que no li agrada gens l'essència d'atmetlla i molt menys el gust de massapà... ohhh quina penaaaa tooot el pastís per a mi!

La Recepta:

- 150 gr. margarina a temperatura ambient
- 150 gr. sucre
- 2 ous
- 150 gr. farina
- 100 gr. galeta esmiculada
- 100 gr. farina d'atmetlla
- 1 i 1/2 culleradeta de llevat
- 1 culleradeta de sucre avainillat
- 3/4 dl de llet
- essència d'atmetlla al gust

Per la decoració:

Blanc: 100gr de sucre llustre i 1 o 2 culleradetes d'aigua
Vermell: melemelada de gerds

Si us atreviu, aquí teniu les instruccions (SÚPER FÀCIL i RÀPID):
Barrejar la margarina amb el sucre, posar un ou i batre, posar-ne l'altre i batre més. Abocar la farina, la galeta esmiculada, la farina d'atmetlla, el llevat, el sucre avainillat, la llet i l'essència d'atmetlla. Barrejar tot bé fins aconseguir una massa homogènia.
Calentar al forn a 200 graus. Preparar un motlle d'uns (22-26cm) untant margarina pels costats i paper de forn a la base. Abocar la masa i posar-la al forn durant 25 min.

Per a la decoració espereu a que el pastís es refredi bé, feu cercles amb el sucre llustre ja preparat amb aigua. Quan tingueu fet els cercles, només us quedarà posar la melmelada dins de cada cercle i voilà!

Felic Runebergpäivä! (Felic dia de Runeberg) - Com compendreu, m'agrada molt però tota sola, ahir a les 21h no vaig poder amb tot el pastís, jejeje - A la vostra salud!

Runebergin kakku (1a part)

Des que vaig comencar a viure a Finlàndia (d'això ja fa 3 hiverns - uff com passa el temps...!) que espero amb candeletes que arribi Febrer i no per celebrar el Carnaval (aquí són molt avorrits) sinó per poder menjar les runebergin torttu . A la família del Markus (inclós ell) no els hi agrada a ningú, i jo, des que el vaig tastar sempre havia volgut fer la recepta, i entre unes coses i altres encara no ho havia intentat. Com que vaig veure la recepta a la revista del supermercat... d'aquest any no podia passar i n'he fet el pastís.

Si la masa en cru està per llepar-se els dits... a menys que se't cremi ja pots cantar victoria

A més de portar farina d'atmetlla i essència d'atmetlla amarga
porta melmelada de gerds, pel meu gust, ja em tenen més que guanyada

Ja he tret el pastís del forn, tot sigui perquè la Melody Gardot ha estat ambientant la meva cuina... Quan torni de la classe de finès ho decoraré i us ensenyaré com ha quedat, en realitat el dia de les runebergin torttu és demà i en teòria és quan s'ha de menjar... no sé jo si aguantaré pas tant...

Cagatió fino-català

Com que molts de nosaltres marxem per Nadal cap a Barcelona (desgraciadament no és el meu cas) el passat Dissabte 12 vem celebrar junts el cagatió per a nens i grans. Feia temps que no ho feia, la veritat es que ha sigut força divertit veure la cara de nervis dels més petits.

Petit video de l'event. Ho sé, soc una patata grabant...
jo també estava emocionada... jejeje

Una de les coses que més gràcia em va fer va ser descobrir cóm fan el cagatió els demés, a casa ho feiem ben diferent, això de mullar el palet, donar-li de menjar panses no ho havia fet mai o netejar-li el culet al final... tampoc... : )

El jalar
Canelos d'espinacs i carn picada, broquetes de tomàquet cherry, mozzarela i pesto, olives, canapés amb caviar de salmó, d'altres amb formatge blau, d'altres amb salmó fumat, tunyina, amanida de crustons, uvas y queso de la Gemma galetes salades...

Les postres:
turrons, mousse de llimona i altre cop
el pastís de formatge i Baileys de la Gemma

El pessebre

El cagatió amb els reis de la festa

Leo, Aina i Otto

Risotto

Primer pla del risotto amb trompetes de la mort, pollastre i chardonnay

Després de fer el risotto del Cocinero Fiel he acabat, per fi, la películ·la Julie&Julia (es que moltes vegades veig les pelis abans d'anar a dormir i és impossible de veure-les senceres).
- El principi m'ha semblat una mica lent, però mica en mica s'ha anat posant interessant -.

Com de costum, no m'ha sortit del tot igual que ell, em sembla que em vaig passar amb la mantega, quedava massa oliós, vaig tirar-ne el líquid abans de posar-li el parmesà i tot i posar un rajolí maco de chardonnay-macabeo de Freixenet se m'ha quedat un pèl resec.

De totes maneres, a casa hem gaudit del dinar.

Sopar fino-català

Porto una setmaneta llarga sense escriure. No es perquè no tingui coses a dir, sinó per la falta d'una millor organització del temps. Tot i així, ha estat per una bona causa, i es que començo a donar-li canya de veritat al maleït TFC.

De moment us deixo les fotos que he fet farà un parell d'hores. Hem fet un soparet fino-català (no tan pel menú sinó pels convidats). Convidats: Eva, barcelonina, i per a més coincidència del mateix barri que jo (el món és ben petit!) i en Jari, finès, el seu company. Ha estat un sopar molt amé i molt cassolà, de fons icatfm i en acabat, per la tele veient el Barça-Athletic.
Vaja, que per un moment, ningú hagués dit que estem a Helsinki.

Els quatre afamats

El menú constava de: Pollastre rostit, croquetes de cigrons, tzatziki cassolà, patates braves i allioli. De beure: chardonay, cerveces, cidres, sprite i de postres (no vaig fer fotos, ho sento): Coca de xocolata i gelat als tres xocolates (per si no hi havia prou xocolata en el menú).

No gaire bona presentació però
ja us podeu imaginar de què anava el tiberi, no?

Diumenge de mandra

En díes com avui de mandrejar massa i avorrir-se molt m'he inspirat per a fer això. És la coca de iogurt de tota la vida, la de les mides del iogurt, però ademés afegint-hi un toc de xarop de maple i dos tipus de cacau en pols, un de similar al colacao i un altre de xocolata amarga. Amb melmelada de nabius per sobre està mMmM!!



Ja que la Gemma de La Cuina de casa m'ho ha preguntat, us deixo la meva humil recepta de la coca de iogurt una mica modificada:

Mentres es prepara la masa engeguem el forn a màxima potència (contant que no cal gaire estona per fer la masa i no es necessita batedora)

- Barrejar 3 ous, 1 iogurt, i amb el mateix envàs del iogurt 1 de sucre i 1/2 d'oli.
- Barrejar 2 mides de farina amb un sobre de llevat (finalment jo no tenia sobres i ho vaig fer a ull) i abocar-la a la resta d'ingredients tot tamizant-la.
- 1/2 mida de cacau en pols (tipus colacao)
- 1/2 mida de cacau en pols amarg
- 1 cullerada "maca" de mel de maple

Quan posem la masa al forn baixem fins a 140 graus i deixem durant uns 45 min. En acabat, el deixem reposar i refredar dins del forn sense obrir ni res, i quan creguis convenient (nosaltres vem anar a donar un tomb pel veïnat) obres el forn i voilà!! una flaireta... mMm!

Si us soc sincera, és la millor coca de iogurt que m'ha sortit mai. Clar que, també és important que el forn sigui bó i sobretot, això de refredar-lo dins del forn sense obrir... crec que ha sigut clau!

The herring nightmare

M'agrada el peix.
Cada setmana intento menjar-ne. Si no pot ser salmó, que és força car (sí, fins i tot aquí és car) intento menjar força tonyina o sardines, encara que siguin en llauna. La veritat es que força varietat, al mercat, no hi ha. És un escàndol, però us ho diré: el marisc el venen congelat!
I jo per fer-me una speudo paella no me la faig.

Normalment ni m'hi apropo a la secció del peix fresc perquè, de moment, la meva butxaca no m'ho permet. Dilluns vaig fer dues coses malament: saltar-me la rutina i anar al super amb molta gana. I mira que ja ho sabia jo, que anar al super amb gana és perillosíssim! Vaig veure el ofertón dels ofertons i vaig acabar comprant 1kg d'arencs. Realment no sabia el que estava fent, mai he sigut de números jo, i la gana m'havia cegat per complet.
Hauria d'haver sigut de poble tota la vida. A can Ahola-Bosch portem des del mateix dilluns menjant els arencs dels coll.... i avui per fi s'han acabat.
El primer dia estava molt contenta per la bona compra. Els vaig netejar, els vaig obrir, els hi vaig treure el cap i l'espina... picada d'allet i julivert... mmm que bó! Intentar dinar i sopar-nos el kilo d'arencs va ser un impossible. A sobre, per més inri em vaig haver d'acabar el platet del senyoret de la casa, deia que li sabia raro... un mal de panxa tota la nit... Al dia següent vaig decidir arrebosar-los, ni treure'ls-hi el cap, ni espines ni res en especial. En arribat dimecres pensar en menjar altra vegada arencs era un total record del dolor de panxa així que va passar dijous, divendres... fins que avui vaig tenir la gran idea i vem aconseguir menjar-los tot sense tirar-ne res. Sol·lució: fer-ne la recepta de la meva àvia (per cert, el passat dijous va fer 88 anys, més viva que mai!) la dels bunyols de bacallà canviant el bacallà pels punyeters arencs...

El resultat ha sigut aquest:

Oda a la fritanga!

Bona pinta, no?? A mi, després de tants díes amb cara de peix no m'ha sabut igual, snif

No penso menjar més peix en setmanes!!
Mai més compraré 1kg d'arenc, ho juro!!

Mediterranean way

Aquest migdia hem fet una espècie de celebració d'inhauguració (endarrerida, molt) del pis.
No hi ha faltat de res: pernil, truita de patates, allioli, olives, xoriç, patates braves, pà amb tomàquet i xics salats. Cap al final del dinar hem estat jugant a un joc, Lexico, que pel nostre nivellàs de finès ens ha costat més que menys. Cristina (Almeria) i jo jugàvem a saber traduïr de finès a l'anglès i el Markus i la Suvi (finnish team) de l'anglès al finès. Clar que la cosa anava bastant desigualada. Nosaltres jugàvem al nivell I i ens teníen que fer mímica mentres que ells jugaven al nivell III i com a molt els hi déiem la primera i última lletra. Al final, amb tanta ajuda, la Cristina i jo vem acabar sent el grup guanyador, tot i així afrotem la realitat: ens falta saber més finès. En sí, ha estat una tarda força divertida.

Dinaret mediterrani i mímica a la finesa (suposada òrbita lunar ajam!)

A dinar!

Després de 3h de cocció, voilà! estofat de vedella amb patates i rossinyols made in Finland. Dinem super tard, molt a l'espanyola, però es que no ho havíem calculat bé...
Gràcies, mama, per la recepta (clar que jo la he millorat, una mica de vinet, rossinyols per aquí, allet per allà i una mica de herbes a la provençana...) : )

Hyvää Ruokahalua!
(Bon profit!)

Helsinki-Tallinn-Porvoo-Raasepori-Turku

Han sigut, en definitiva, dues setmanes ben intenses. El rei de la casa, per ser el rei, és el més especial de tots. És com un nen petit, hiperactiu i inconformista, no podíem estar a casa parats així doncs, la nena els hi va preparar un mega tour a la reialesa que ni cristo va poder dir piu.

Gran part de les excursions les vem fer amb el Micra, que no ens va fallar mai i va aguantar tota la pallissa de viatges que vem volguer.

Vam passar el meu aniversari per darrera vegada a Tallinn (Estonia) aquesta vegada tots plegats

Un dinar inmillorable al Restaurant Olde Hansa. Us ensenyo el que van ser els entrants: Assortit fred de peix i assortit amb carn, paté i formatges. El que va venir després va ser tret del mismíssim "Olimpo de los Dioses", encara quan hi penso, se'm cau la baba.

Aquí, estavem celebrant a casa el final del dia amb copa (no teníem copes) de cava, pastís de xocolata i cafetera, per suposat, inclosa :))

Al dia següent va ser un dia més light, vem estar pel centre de Helsinki, vam infiltrar-nos en una misa luterana a la catedral i els hi vaig ensenyar el meu racó secret dels esquirols. Vaig acabar fent de les meves, per variar. Mons pares al·lucinaven i finalment ells també es van atrevir a deixar que se'ls hi pugessin per sobre i demés peculiaritats. Sempre que hi vaig allà, alguna cosa de nou ocurreix i aquesta vegada no va ser pas diferent. Vam veure aquest cigne, què bufó! va venir cap a nosaltres tot decidit, jo feliç de que vingués a saludar-nos fins que va obrir la boca i em va ensenyar el crit del dragó, lamarequelvamatricular! encara estic corrent! jajaja (jo no en tenia ni idea, us asseguro que tenen molta mala llet)

Un dia per esmorzar vaig fer una tarta de poma treta d'aquesta recepta. La flaira a canyella i a poma al forn van impregnar tot el pis, mmMM! No va sortir pas malament, no!

Vam voler collir algun que altre bolet, però com no ho acabàvem de tenir clar ens vem quedar fent fotos...

Vam anar a la ciutat medieval de Porvoo

Els hi va encantar, i no és per menys, ja que té l'encant que, desgraciadament Helsinki no té, un casc antic medieval conservat tal i com era abans (malgrat els incendis) ple de cases de fusta amb essència a antic i a regalesia.

Ens va fer un dia ben maco i asolejat. Els hi vaig ensenyar tot el que vaig poder, racons secrets, etc. com si fos un tour més, en mi salsa, com una reina.

Una tarda els hi vaig ensenyar una de les excursions que faig al costat de casa quan agafo els pals nòrdics tot passant per un lloc on hi han petits jardins en lloguer. Dit i fet. Va agafar els pals i qualsevol els li treia!

Vam anar també de passeig en ferri fins arribar a l'illa fortalesa de Finlàndia, Suomenlinna

Com a ma mare li encanta la jardineria un altre dia vem colar-nos d'estranjis (una mica més i ens tanquen a dins) per una altra zona de jardins de lloguer amb mini casetes de pinipon a Käpylä. Tela lo pencaires que són els finesets, total per tenir un jardí com cal durant 72 díes a l'any.

Visita al castell en runes de Snappertuna a Raasepori que data del 1378. Mon pare, com us podeu imaginar, es va tornar boig fent fotos i li vaig dedicar l'excursió.

Casc Antic i moll d'Ekenäs a Raasepori

Visita a l'antiga capital de Finlàndia i la ciutat més antiga del país, Turku. Allà vam visitar per fora el castell (entrada, un total abús, 7'50€), les cases més antigues i a la catedral vam tenir la sort de trobar-nos en ple començament d'un concert de violí.

Després del ritme que hem portat durant aquests díes, d'haver-nos aguantat tots una mica, i de necessitar un cert descans, ara que no hi són els trobo a faltar i no he pogut evitar, en arribar a casa, emocionar-me una mica.