Window, please

Ens hem creuat o és una il·lusió òptica?

Quants avions enlairen el seu vol cada dia al món?

Quants s'enlairen a la mateixa hora?

Quants es creuen al mateix cel?

Quants a la mateixa alçada?

Continuació de: Tre metri sopra il cielo

Finalment vaig anar a classe de reggaeton. Sí, ja ho sé, sona a quilla ballant en top i shorts i un latino cantant amb pantalons cagats, samarreta ample i cordón de oro però no. És la típica classe d'aerobic amb coreografia. Com que no sé si m'explico bé, mireu aquí.

El cas es que només puc els Divendres i vaig dir-me a mi mateixa que ni la mandra ni el temps podríen amb mi. Total, després de la classe sempre podria arribar a casa i veure la peli. Com un 2x1, gimnàs i peli :).

La classe de reggeaton no va ser l'esperada, no va venir el profe de sempre i la substituta se li notava d'una hora lluny que ni és una professional del tema ni tenia gaires ganes. El pitjor de tot és confondre reggeaton posant la música de David Bisbal i altres glòries com aquesta.

Mentres seia al metro de tornada cap a casa vaig estar llegint però no amb les ganes que li vaig posar al primer. Vaig arribar a casa i vaig seguir llegint una mica més però la tentació va ser tan gran que vaig buscar la peli online. Mentres es carregava, vaig estar mirant el trailer de la versió espanyola, però la veritat es que em va semblar patètica. De les opcions en online només vaig trobar en megavideo, i això significa sacrificar més de mitja películ·la. De totes maneres, hauria d'estar llegint la segona part per si la peli no acaba com el llibre i donar-me el gust un cop llegit tot, no?

Realment allò de com la novel·la res, es compleix en un 99% de vegades o millor dit, en un cent per cent. En aquest cas no canvia pas la cosa. El llibre val un milió de vegades més. Els personatges que jo imaginava no tenen gaire a veure amb els de la peli, de fet la noia no té res a veure, no té els ulls blaus i ja es veu que obviament no necessita fer dieta però, tot i així, els personatges de la versió italiana, ja m'agraden. Ara bé, aixó de que tallin moments clau, canvïin les coses de com anaven al llibre i s'inventin part em toca molt la fibra i només per això me'l tornaria a llegir.

Tre metri sopra il cielo

Feia temps que no llegia amb tantes ganes. La putada es que s'ha acabat :(

El vaig acabar ahir per la nit, cardíaca perduda, pitjor que veure una serie d'aquelles de 2565 capítols dels quals 2565 acaben d'aquella manera que et deixa amb mono de més. Al menys tinc la sort de que com tenia el presentiment de que m'anava a agradar vaig comprar-me alhora la segona part. Realment, el llibre acaba de tal manera que sí o sí necessita una segona part. Però... i si la segona part no val TANT la pena?? I si acaba malament?? Crec que no ho soportaria.

Ara em debateixo entre si passar la tarda de Divendres veient la peli en v.o i saltar-me la classe de ball o si esperar-me a llegir la segona part. Em passo tota la setmana pensant en el Divendres per desfogar-me una mica i ara estic sense saber si quedar-me o fer el que en teoria tantes ganes tenia. Sóc un cas! jeje

Ara que, havent vist el trailer, molt pot ser que no ho resisteixi...

Si ho sé em quedo a casa

+
= Anar a per llana i tornar esquilat xD

Si arribo a saber que el partidet (que jo pensava que seria jugar a un 21 rapidet) anava a ser tota una pista a recòrrer i jugant amb 9 tius, una servidora s'hagués quedat a casa dormint la mona.

Només veure el plan vaig pensar que seria avorrit, que ni cristu em passaria la pilota (al principi els hi costava una mica) i vaig còrrer el que calia, sense pensar en que a les 16h tenia zumba per dues hores. Al principi vaig pensar que podria amb tot, total, tampoc em passàven tan la pilota i tampoc corria tant però va ser acabar, anar a dinar i desplomar-me a la taula. Em venia aquella son incontrolable, aquella son que et parlen i tot et sembla perfecte perquè comences a ni sentir a la gent, no tens força ni per contestar, ni per manternir els ulls oberts. El cas es que ja havia dit que si i no hi havia marxa enrera i vaig pensar, va! hi hauran tot de iaiaes i el nivell serà baixíssim (amb això de que les nòrdiques tenen falta del sentit del ritme).

Va ser entrar, veure la classe plena, 5 tius ballant entre tot de dones donant-ho tot i tothom suant la gota gorda quan vaig cagar-me-en-satanàs-bombero i les meves ocurrències! el monitor era colombià, baixet, calvet i una musculació poc natural, vaja, que la cosa pintava ben còmica però també pitjor del que em pensava. Sabia que si ballava dues hores d'allò ja podia despedir-me del món sencer. Només us dic que de nivell baixíssim res, que em va entrar un flato que em va deixar doblegada més d'una vegada i em va pujar part del dinar. Amb això ja ho dic tot. Never ever ever again!

En acabat jo només volia una dutxa eterna i que el llit se'm tragués, però per si no en tenia prou, per la nit ja havia dit que sí per probar una raclette francesa la qual ens va encantar si no fos pel formatge amb olor i gust que millor no descriuré.

A hores d'ara em maten les agulletes, i no vull sentir a parlar ni de zumbes amb vinagre ni de bàsquets. Si he aprés alguna cosa aquest cap de setmana és que les coses han d'anar per parts i ben separades a ser possible! xD

Feliç i relaxat Diumenge!

Afro-Dance

Té guasa la cosa, però a hores d'ara ja no em sorpren res.

Estant en un lloc com aquest si l'any passat vaig aprendre la Dança del Ventre aquest any no anava a ser diferent. Avui he assistit a la meva primera classe d'Afro-dance. Si ho arribo a saber abans, quina ràbia!! UNA PASSADA!! Però sincerament, estic reventada. Si arribo a saber que el ritme era tan fort no hagués anat a l'hora i mitja d'abans a fer Astanga Ioga (us deu semblar relax, però es fan molts estiraments i per fer-los bé cal màxima concentració i també cansa).

Des del primer minut la monitora ens ha tingut a tope, no sé com tot i així no estava fibradíssima, i no ho entenc, vaja em sembla impossible no estar-ho. He suat com mai, els cabells se m'han extra-allissat del "meneito", hi ha hagut un moment que ni les cames em responíen i allà la tia cridant com una poseïda: venga, dale, amunt, avall, més ràpit, meneito i sa mare! (tot en finès, clar) amb la tonteria estic aprenent l'idioma a base de bé.

Hi ha hagut un moment que m'he quedat "medio traspuesta" - jo... es que no havia dinat gaire... entre les classes de la uni que comencen a les 12.30h.... (em tanquen la cafeteria a les 14h i jo ho sento, però jo no dino més d'hora de les 13h i se m'ha passat) i la classe de ioga, ves, que no m'ha donat temps més que per fer un mós. Doncs m'he quedat allò mig mig i semblàvem totes unes boges i posseïdes descarregant adrenalina per un tubo.

I ara que vaig i descobreixo l'Eden, ara Sant Tornem-hi.
Espero que a Helsinki hi hagi Afro-dance, això és molt viciós!

Us deixo una reliquia del que és, en si, això de l'afro dance (balls africans):

Belly Belly

Qui m'ho anava a dir a mi... que acabaria aprenent dança del ventre a Rovaniemi... Quan vivia a Edinburgh ja vaig tenir la ocasió però no sé per què mai vaig acabar anant a les classes... i ja em semblava raro ballar-ne a Escòcia...