Tercera vegada a Turku

Turunkirkko (església de Turku) i Auranjoki (Riu Aura)

Turunkauppatori (interior del mercat de Turku)

Jugend art o Modernisme

Les noves biblioteques tenen la característica de tenir molta vidriera
i que des de fora es pugui veure tot

Quan el calendari marca un dia important
les ciutats s'omplen de banderes

Turku està a tan sols dues hores de Helsinki. Podia haver anat en cotxe, però pensava recòrre'm bona part de la ciutat, tenia que fer una entrevista i no tenia ganes de gaires maldecaps. En tren va ser tot un luxe ja que hi ha seients amb taules on un pot connectar el portàtil i seguir treballant durant el llarg del viatge sense pagar ni un duro més.

Cada vegada que vaig a Turku conec una zona o llocs nous. M'encanta! Té una mica l'essència sueca, hi ha més cases de fusta conservades que a Helsinki, tot i que pel que he sentit les estan destruint per poder fer noves edificacions amb la excusa de que ja no són rentables i perquè la ciutat s'està fent petita.

A Turku vaig anar no per plaer sinó per entrevistar a la que em semblava ser la cap de Turisme Verd, Ecològic, Sostenible... com li volgueu dir. I dic em semblava perquè es veu que, tot i ser un país de molta natura, de turisme verd no n'hi ha gaire i el projecte que van començar ara fa 3 anys està en l'actualitat "en bolandas" per falta de recursos. En fi, hauré de fer més entrevistes a gent del sector (si es que en trobo al país de les incongruències!)

Tot un dia a la ciutat més antiga de Finlandia i l'antiga capital. Un dia diferent i unes quantes fotos per posar aquí.

Sopar fino-català

Porto una setmaneta llarga sense escriure. No es perquè no tingui coses a dir, sinó per la falta d'una millor organització del temps. Tot i així, ha estat per una bona causa, i es que començo a donar-li canya de veritat al maleït TFC.

De moment us deixo les fotos que he fet farà un parell d'hores. Hem fet un soparet fino-català (no tan pel menú sinó pels convidats). Convidats: Eva, barcelonina, i per a més coincidència del mateix barri que jo (el món és ben petit!) i en Jari, finès, el seu company. Ha estat un sopar molt amé i molt cassolà, de fons icatfm i en acabat, per la tele veient el Barça-Athletic.
Vaja, que per un moment, ningú hagués dit que estem a Helsinki.

Els quatre afamats

El menú constava de: Pollastre rostit, croquetes de cigrons, tzatziki cassolà, patates braves i allioli. De beure: chardonay, cerveces, cidres, sprite i de postres (no vaig fer fotos, ho sento): Coca de xocolata i gelat als tres xocolates (per si no hi havia prou xocolata en el menú).

No gaire bona presentació però
ja us podeu imaginar de què anava el tiberi, no?

Sshhhhh

Veient el partit en directe.


Almenys avui, puc dir que fan algo que veure a la tele.
Al que mai m'acostumaré és a sentir parlar els locutors finesos, no us podeu imaginar lo sosanos que són sobretot quan venen les jugades d'alta tensió o el gol.

Sofing afternoon

Avui fa, en general, un dia una mica xungu. D'aquells que ja t'aixeques amb molta mandra i passes la tarda embobada mirant com plou o com bufa el vent per la finestra, intentant reconstruir les idees que tens en ment però que tardaran en dur-se a terme.
Això sí, des de fa díes ja tenim tele!! (tot i la modernitat del país en el que vivim com veieu les pel·lícules no canvíen gaire). Marxo a seguir veient una de Hitchcock -Vertigo-.

Helsinki International Air Show

Aquest matí l'hem passat a l'aerodrom de Malmi, que està a prop d'on vivim.
L'entrada costava res més que 22 euros (sí, sí, ja poden fotre publicitat original) però una servidora i el menda hem passat de la jet set i hem obtat per la manera més econòmica, la de sentar-nos en un turonet davant de l'aerodrom al ben mig del millor de les exhibicions, quan just aterraven.
Tret d'algun que altre núvol ens ha fet un dia espectacular, amb caloreta i tot.

Resultat: un matí diferent i tot un espectacle.

El que em faltava

Serà possible així no hi ha qui treballi!!

He descobert aquest blog. Noi de 15 anys que fa uns postres que pa què! Està en finès, sorries... si cliqueu a Kategoriat o a Arkisto veureu totes les seves receptes. No vegis amb el nen!! la mare que el va...

Actualitzat: Aquest blog és la óstia, em pixo de riure, una passada de divertit!!

Va de festes

El fet de que la temporada s'acabi no vol dir que sigui sinònim d'avorriment, més aviat el contrari. Més temps. I més temps significa més festestes : )


Aquesta va ser la festa internacional nepalí de la residència. Visca el Nepal!! Ens van cuinar a l'olla un arroset amb llentíes en el seu suquet i un pollastre amb chili a la cassola... que estava per llepar-se els dits. La Paula (Finlàndia) ens va portar de postres una Mustikkapiirakka (tarta de navius) que també... per morir-se de gust.


Taula ben servida de peix i marisc. Canapés de caviar blanc, calamar deshidratat, crêppes amb ous de salmó, pop deshidratat... etc. Ballant la Kalinka en Floflo (França), Tafol (Castelló), Baptiste (França) i jo. Giulia (Italia) i jo.

I el Dissabte varem celebrar l'aniversari del Lukaz (Polònia) i Katja (Rússia) també va ser sopar de cultura gastronòmica. Tot el que veieu a la taula era íntegrament fet amb peix o marisc, a mi el peix m'encanta però si no és fresc... (com aquesta truita assalmonada que el Markus i jo vem comprar...) el peix desprén aquella flaire tan particular tirant a podrit que treu les ganes a qualsevol de menjar. I és el que va passar. Van posar a taula una mena de rap, CRU i allò fotia una pudor... jo no volia però... les cares ho deien tot.

Finalment, amb l'estómac buit, només ens quedava una cosa a la que aferrar-s'hi, el nostre amic el vodka rús (40º, allò ho cremava tot) com us podeu imaginar va fer el seu efecte i ràpidament varem acabar tots ballant la Kalinka, quin riure!! kaaaaaa-lin ka-ka-lin ka-ka-lin ka-ka-lin-kaaaaa-lin ka-ka-lin...

Festa Africana

Si hi ha una cosa en el món que més m'agradi són les festes culturals. M'ho passo pipa!
El jalar és ben important, sempre descobreixes nous gustos, nous ingredients i noves maneres de cuinar. Coneixes a nova gent, i el que és més important, et culturitzes. Ahir, després de l'ensurt, el meu company camerunès ens va convidar a ca seva per la nit. Hi havia un munt de gent, parelles fino-africanes, mooolt de jalar, beure i un ambient excel·lent. Tot cristo xerrant d'això i d'allò i passant una bona estona. Per un moment em vaig sentir com a casa, tothom de gresca i pas de silenci.

Però tothom ho tenia clar, la reina de la festa va ser ella, la petita Cecile,
fruit d'una finesa i d'un camerunès

Belle Lin

Foto fent el burru a casa la Lin amb 2 boles de Nadal de xocolata

Torno a intentar això del punt de mitja i ganxet i per fi vaig acabar el segon gorro que vaig deixar a mitges l'any passat. Finalment com a mi no m'acabava d'agradar i l'anava a desfer se'l vaig regalar a la meva amiga belga, Lin. Fa patxoca i tot eh jojo!

Marxem

i tornem a Barcelona, ciutat comtal.

Helsinki - paradeta nit a Dusseldorf - Barcelona a les 8h del matí demà

Em ve de gust moltes coses, d'entre elles:
1. Que em toqui el solet (em falten pil·les i començo a ser una finesa més)
2. Banyar-me. Ja sigui piscina, platja, riu o llac (si es que en queden, jurjur)
3. Menjar com cal:

3.1 Restaurant L'Amfora del Call Jueu de Girona i menjar faves a la catalana
3.2 Pollastre a l'ast a caseta, amb les seves patates al forn i SOBRETOT acompanyat de l'allioli que fa mon pare!!
3.3 Menjar formatge de cabra fins avorrir-lo.
3.4 Anar a fer una bona costellada, que no falti l'allioli eeehhh!!!
3.5 Desig descomunal per unes bones sardines a la brasa amb picadet d'all i julivert

4. Ofegar a petons i abraçades a la gateta de la casa i a la nova que ha vingut
5. Xerrar pels colzes amb mons pares i fer una mica de safareix
6. Fartar-me de beure orxata
7. Granizat de poma de la gelateria Gioconda de Girona

Però sabeu el que més m'empipa??
Que tot això es veurà eclipsat per una sola cosa. E-S-T-U-D-I-A-R.
Sí nens, a mi se me ha acabao ya lo bueno. I ara hauré de pencar com mai :____(

Sport fever

Mai hagués pensat que a Rovaniemi acabés fent tant d'esport i que fos tan variat!

• Ciclisme

Sí, i no anar amb bicicleta, que és diferent. Sortir de festa amb la Sara i el Jesús és anar a fer una carrera de ciclisme. Jo no sé que collons ens passa que és sortir per la porta i anar picats fins arribar a la discoteca, no es pot anar tranquil·lament passejant pel camí especial de cicles, no, per la carretera i a tota llet, hi hagi gel, neu o aigua. Toca't els pebrots! Després passa el que passa (veáse, veure a la Sara fent malabarismes per no perdre l'equilibri anant en botes de vaquera i tot sexi en la seva nova mountain bike)

• Yogging
  

La culpa la te el Jesús que ens ha sortit molt esportista i després se'l veu tot fibrat a la piscina i no pot ser i ens pica. De tota manera me'n alegro, així moc una mica el cul, que des que estic aquí diria que m'he posat fofilla...

• Natació
  

A Barcelona solia anar-hi bastant, va de conya per l'esquena i es fa molt d'exercici sense enterar-se. Clar, que no si val passar-se tota l'estona al jacuzzi ejeeemmm, eh...

• Dança del ventre
  

Després de perdre'm 2 classes de Bellydance i de sentir-ne a parlar sobre les classes gratuïtes que es feien a la ciutat m'hi vaig decidir. Hi vaig 2 cops per setmana, i fins i tot les professores han penjat el video (mig acabat) a internet
El més graciós de tot es que la Sara i jo acabarem sent professionals i tot, ens hem comprat uns cinturons i (d'això no estic tan segura) ballant a la Universitat.

• Escalada
  

Aquesta si que no me l'esperava, hi ha una assignatura a la universitat sobre turismes alternatius i es veu que aprendrem a fer diversos esports d'aventura. Aquesta setmana tocava escalada, anar al Rocodrom de Santa Sport i la veritat és que ha sigut exitant (tot i que no em vaig atrevir a acabar de fer el cim de la part més difícil).

Malhauradament no tinc fotos ni videos d'aquell moment. Al igual que fent escalada, i mira que m'hagués fet il·lusió...

• Esquiar

Precisament demà anem a la muntanya d'Ounasvaara a agafar-me la taula d'snowboard i fer la que serà segurament, la nostra última esquiada de l'any.

Rebekka

This icelandic girl is a phenomenon on Flickr. I was trying to find a pic a couple of months ago when I got stuck in her awesome work. I just love every single photo. Have a look. It is very worth it.

What had happened to Winner Taco?

Sometimes I like to talk about stupid things such as that one and today is the day.

Frigo, the well known ice cream brand in Spain, started selling this incredible ice cream around when I was 14. It was my favourtie. And suddently one summer it disappeared, they decided to stop selling it.
I dunno what really makes deciding such things without considering the part of the population who's agaisnt it! We don't have anything like this nowadays... Ice cream that mixed biscuit, caramel, chocolate, cream and peanuts...

In days like today doing nothing but studying I'd like to buy one and eat it little by little, just like before...