Pecularietats d'algunes fires fineses

Aquest cap de setmana hi ha hagut cinc fires en una aquí a Helsinki, tracten sobre els animals de granja, mascotes, manualitats, bricolatge i les coses del bosc (no em pregunteu sobre aquesta última perquè no tinc ni idea de què anava realment i ni hi vaig passar).

El cas es que els finesos mai em deixaran de sorprendre.

Només entrar a la fira de les mascotes ja es veia ben clar aquest cartellet (no era allò que en diem petit):

Que dius, es que a la fira de les mascotes no hi ha gossos? Clar que suposo que deu voler dir que no et portis el gos de casa però igualment no ho entenc. Es que els gossos de concurs o d'exposició són millors?

A la fira dels animals de granja hi havia de tot:

porquets, oques, galls i gallines, cavalls, ponis, ovelles, cabres, llames... llames a Finlàndia??? Doncs sí, és tanta la devoció que tenen per la seva llana que a Finlàndia hi ha granges de llames!

Sra llama no cal que busqui el Machu Pichu

A la fira de les mascotes hi havíen algunes races de gossos de caça i races fineses, i una raça de gos ben curiosa que no té pel i que ha estat creat exclusivament per als al.lèrgics. A mi que em perdonin però ho trobo una santa p per l'animal. Hi havia gats de concurs els quals estan sempre tancats en gàbies, dormint i plens de medalles ridícules. Hi havia també gossos de concurs que si els acariciaves notaves com d'un moment a un altre se't clavaven els ulls dels seus amos i no pas amb cara de fer amics. Em va semblar fatal, no crec que tenir un animal sigui ni per exhibir-lo com ho fan els que concursen ni per acumular premis ni medalles a casa.

Seguint per la fira, hi havia dos organismes de protectores d'animals (bé, en exlusiu de gats i gossos que normalment recullen d'altres països), concurs de conills i covalles (sense comentaris - tampoc entendré mai la falera que tenen per aquests animals), expositor d'alguns ocells i expositor de quatre peixos pelats i sense gràcia. La resta eren tendes de menjar i accessoris per a les mascotes (algun dia us en parlaré més detingudament d'aquest tema).

La palma però, se la va emportar aquesta tenda, no sé si per lo raro o per lo original:

Us imagineu el que és?

No és una tenda qualsevol de llana,

Sí, són guants...

guants de llana de gos

en tot el seu esplendor i el tufillo

Talitiainen

Mentres escoltava la cançó The Autumn Leaves he vist passar un Talitiainen o mallerenga carbonera com se li diu en català, així que per quan tornés ja tenia preparats bocinets de pà i la càmara. N'hi ha un munt, ara que comença a fer fred van atabalats buscant menjar.
Sense tenir balcó no pensava que fos possible, però ja ho veieu!

Vale, sí, m'he passat una mica amb els trossassos de pà
que li he possat al pobret, oi? ¬¬

My luggage as a bedpet

Des que he arribat que doña Tula (Lappi) s'ha apropiat totalment de la meva maleta. Soc tan vaga que encara no la he desfet així que cada vegada que vaig a agafar alguna peça de roba i em trobo amb això no em puc resistir de quedar-me embobada mirant-la i me'n oblido del que anava a buscar.

Senyal de perill

Finlàndia és ben coneguda per les seves senyals de perill de rens i d'ants, fins i tot de mosquits!! el que no sabia encara era que a causa d'aquest simpàtic animaló també se'n creessin.

Senyal de perill a Käpylä contra els eriçons. Pobrets, però si no fan res!!

Cat fancier Finland

Aquest cap de setmana ademés, hi ha hagut una fira exposició de gats a Vuosaari. Jo que pensava que seria algo així com l'Expo Mascota de Barcelona vaig convéncer al menda per a que hi anéssim avui. El resultat ha sigut una total decepció, no crec que hagem estat en el recinte més d'una hora. Entrada 5€. Només entrar ja em va donar certa sensació rara. Semblava més bé una fira feta únicament pels mestressos de gats que hi exposaven. No els podíes tocar, gairebé em miràven malament quan els hi feia una foto i res, hi havia un jurat i vinga a posar premis a cada gat. No hi havia gaire varietat i molts d'ells, m'hi jugo el que vulgueu són fruit de modificacions genètiques, totalment artificials. Gats sense pèl, gats amb algo de pèl, gats amb pelatge imitant a altres felins, gats amb orelles de guineu, gats amb cara de pequinès, gats amb ulls sortits... en fi, si ho arribo a saber...

Un dels casos és el Ocicat

I un altre cas, el de Cornish Rex (sense gairebé pèl)

Encara ara no entenc quin criteri tenen per donar els premis, no sé si buscaven un gat que fos juganer o pel contrari, un passota. Absolutament tots els gats de la expo duien un premi com a mínim. Molt pijoteres, la veritat.

Això sí, vem reconéixer els perses (que no ens agraden gens), els siamesos i els russian blue (que ens encanten).

Però que voleu que us digui, mentres hi hagi gats abandonats i protectores a reventar no penso comprar mai un sol animal. Els de la exposició, a sobre, ja us podeu imaginar el que costaven.

Pet lover

Tot just d'acabar la mudança vaig conéixer els primers veïns del bloc de pisos on vivim. Una dona amb dos gossos la mar de monos de la raça Jack Russel Terrier. Una femella i un cadellet.
Ais... i es que jo... a mi... se'm trenca el cor cada vegada que veig un Terrier... en concret aquesta raça em recorda molt al Fox Terrier que em van regalar els meus pares quan vaig cumplir 6 anyets. De sempre he tingut algun animaló a casa, fan molta companyia i ara que no en tinc, ho trobo moltíssim a faltar. Sí, és veritat, donen molta feina, és molta responsabilitat i anar-me'n de vacances seria tot un problema, -m'he repetit mil·lions de vegades que seria millor mestressa que quan tenia 15 anys i el que obtindria a canvi m'ompliria molt més que no pas no tindre'n- però les coses no són pas tan fàcil i amb una vida com la nostra s'ha de pensar amb el cap i no tant amb el cor, a l'hora de decidir mascota sí o mascota no.

Doncs mira per on, que els veïns dels gossets són els nostres veïns de planta, tocant porta amb porta, la familia Wärila (que no guarrilla, eh Sara, ejem!) I mira que ni se'ls sent tu! gossos finesos, tal i com els seus amos, no és sent ni una mosca!
En fins... que tinc una morriña que ni me l'aguanto i veient aquest post se m'ha despertat el sentiment de tenir un bitxo per casa altra cop.

Estaria disposada ni que fos, de passejar gossos cobrant algo però a on es busca això? ha de ser tota una experiència això de quedar-se un gos temporalment, m'encantaria probar-ho, no us perdeu el post que us he enllaçat de Hellsinking.

Video II Cabanya del bosc

Ja sabeu el que m'agraden a mi els bitxos...
Va trigar a decidir-se, però finalment es va emportar el trós més gran.


Per fi ha arribat la primavera, hi ha més díes de sol i tots els animalons surten.
Per tot arreu hi ha petjades de llebre àrtica però aquest any no n'he vist ni una.

Un guau i un miau

Soc una enamorada dels animals, m'encanten tots els bitxos (gràcies a alguns posts us haureu adonat).

Des de petita sempre he estat envoltada d'animals. Va haver-hi una època que arribar a casa era com arribar al zoològic de Barcelona jeje. Teníem de tot: un canari, una gossa, peixos, (fins i tot criàvem "gupis" i "molis") dues tortugues d'aigua i un hàmster. Allò va ser una bogeria però jo estava en mi salsa.

Quan vaig néixer, mons pares teníen un gos de la raça pastor alemany de cabell llarg , super obedient, i ademés segons mon pare trobava rovellons! una passada de gos. De vegades, m'adormia a sobre d'ell, em posava a sobre d'ell com si d'un cavall es tractés o li estirava de la cua i s'ho deixava fer tot (pobret, el que va haver d'aguantar!).

Després varem tenir un fox terrier (com el del video), 12 anys de la meva vida junt a ella. També la pobre va passar de tot: la disfrassava, la posava al cotxet de les nines, li feia la carretilla, li deixava que es mengés el que quedava del meu iogurt o petit-suisse, la feia dormir amb mi... Li agradava un munt l'aigua però banyar-la era tota una odisea, unes corredisses... com aquestes o aquestes. La treia a passejar 3 vegades al dia, tot i així mai en tenia prou i no suportava quedar-se sola a casa.
Un dia quan vaig arribar del cole, de la rabia que li va fer quedar-se sola es va carregat un trocet de la porta a queixalades, ningú sap encara com no es va deixar les dents allà. Aquest video m'ha recordat, alguns moments difícils. Obria les portes a mamporrazos amb el cap, i si no li funcionava es liava a esgarrapar la porta fins que arribava al pany. I si això era poc, havíes d'anar en compte de no deixar-te cap menjar a taula, o ja l'havíes vist! només obedia a la paraula "carrer" això si que ho entenia, per lo demés era una cabuda. Ens va portar més d'un mal de cap, però què voleu que us digui, a dia d'avui encara la trobo a faltar.

Dençà que no hem tingut mai més gossos a casa. Són tota una responsabilitat, sobre tot quan arriben les vacances és força complicat, i si a la teva vida no hi ha estabilitat... com en el meu cas... que encara no sé on és casa meva jajaja millor no tenir-ne. De totes maneres, els meus pares segueixen tenint animals, que us penseu! des de fa uns quants anys m'han substituit per tenir gats a casa jeje i vulguis o no, fan companyia i no porten tanta feina (tot i que reivindico, no és el mateix!) Aquest video però, em recorda algunes peculiaritats (exagerades) del que solen ser els matins amb un gat a casa. Més aquí.

Alguna vegada he pensat en fer de voluntaria en alguna protectora d'animals, però aquí a Finlàndia no n'hi han perquè la gent que té gossos a casa no els abandona mai. Així que de moment, em seguiré contentant mirant videos.

Connecting people even kittens

Per fi tinc internet com deu mana! Sense que se'm tallin les converses de video de l'Skype, el gmail o el MSN (sí, ho he provat tot!).

Passo de robar-li més el wireless al Sr. Mc Donalds o el dels veïns!!
Aquest any, em comunico de quan en quan amb el teleñeco número 2 de caseta, la Lappi.
És una gateta que varen recollir els meus pares durant aquest estiu, bé, el que se'n diu recollir... més aviat es va deixar caure per casa i amb la cara que té... que a tots ens trenca el cor, no ens vem poder resistir!
La veritat es que la trobo moltíssim a faltar, deu tenir uns 6 mesos i és tota una trapella però es fa estimar un munt i més siguent sent tan carinyosa com és. Amb molt de gust me l'hagués emportat a Finlàndia, però amb tota la parafarnalia d'avions i retrassos que vaig tenir.... qualsevol!

Els meus videos preferits: Video 1, Video 2, Video 3, Video 4

Esquirolets vermells

A Helsinki hi ha una illa connectada a la ciutat per un pont on hi ha un munt d'esquirolets. Com bona amant que soc de tot animaló, hi vaig sovint, passejant per trobar-m'hi algun.
La primera vegada que vaig ser-hi feia footing amb una amiga, i ens vem topar amb un esquirolet que amb cara de desesperat ens mirava buscant si teníem menjar. Em va fer molta gràcia, i es que a Catalunya no te'n trobes així com així. Els d'aquí estan super acostumats a la gent, al principi van amb cautela, però al cap de l'estona fins i tot te'ls pots trobar escalant-te el cos si cal per un cacauet.

Com veieu, al final no em va ser gens difícil tenir-ne un al braç, són tan macos, tan graciosos... sembla un titelleta, oi?

Amics,

Us presento a Doña Sepi

Sí, en principi anava protegida amb guants... després em vaig confiar i nyac! Mossegadeta "al cantu"

Inka de teleñeko

Pobreta meva, per molt que intenti dir-li cosetes des del Skype no em veu, no sap on estic, em busca i no em troba. Aix... si vingués aquí la meva gateta es convertiria en una tigresa, aquí els gats estàn molt "cebullons" jur jur jur tot pel putu clima.

Olen heppa hullu

I still have a dream that maybe one day will come true.
Ride it whenever and wherever I want to.