Quina alegria

Arribar a casa i trobar-te una carta i no és una factura!! ei, avui en dia, i a aquestes alçades, és per fer una ola, si o no?? :)

A mi em fa especial il.lusió rebre cartes, sempre me n'ha fet. De petita recordo haver-me cartejat amb amigues, sobretot amb una en especial amb la que diria que ens vem estar cartejant un parell d'anys o tres...! recordo estar esperant amb candeletes un nou sobre d'ella on ens intentàvem explicar la vida en 4 pàgines i la satisfacció era mil vegades millor que rebre un email o una conversa per xat... 

I avui ha sigut una alegria rebre un sobre i que a sobre no era la típica postal de nadal amb el típic missatge... Reconec que sóc la primera que penso en ser original per la propera vegada i després acabo amb el típic Bon Nadal... alguna frase tonta i prou. I després veig coses com aquestes, que toquen el cor... fotos i dedicatoria inclosa... :) 

i post-it per encara fer-ho
més personal! :)

Aquesta va ser de les dues cs
que vaig conèixer al Japó :)

La qual cosa em recorda... que al dia que estem... o em poso a la de ja a escriure postals o a més de passar-se Nadal se'm passarà l'arròs :(
PS. Uf! quina mandra donar-li al coco per fer una cosa xula i original!

H-h-h

H-O-L-A!

Han passat exactament 6 mesos. Mig any. Uf! i jo sense passar-me per aquí, sense escriure, sense dir un: -ei! que ara torno gent! Ho sé. M-a-l-e-d-u-c-a-d-a. Però es que senzillament se m'ha anat tirant el temps de mala manera. Han sigut moltes coses. Se m'anava acumulant els posts que volia escriure, les fotos que volia publicar i els videos... així que, arribats a aquest punt i sabent que tard o d'hora havia de treure la poteta, saludar i reprendre el blog... avui, que està fotent un temps de m... he decidit passar-me per aquí i resumir com pugui el per què de la meva absència.    

Sis mesos donen per molt. No em puc queixar del que he viatjat: al novembre vaig estar a Turquia per un viatge de feina. Més tard, per les vacances, després de 4 Nadals a fora vaig poder per fi vaig celebrar-ho en família a Barcelona i de regal el sorpresón d'emportar-me a Finlàndia la meva gateta Lappi.

M'ho olorava una mica perquè feia temps que volia tenir un animló per casa (sempre n'he tingut i ho trobava molt a faltar) i n'havíem parlat força del tema de si emportar-nos-la o adoptar un altre gat. Després estava el tema burocràtic a fer abans d'emportar-me-la: les vacunes, posar-li el xip (que no en tenia), el passaport... bastanta paperassa a preparar amb tan poc temps de marge. Ni donava temps ni es podia tirar el tema endavant ja que m'havien dit que a casa, la propietaria no deixava tenir animals. Tot mentida. Així que,  em va agafar bastant per sorpresa. 

Amb la seva arribada la veritat es que he estat bastant ocupada. No dona feina tot i que sí una responsabilitat. De totes maneres, no ho canviaria per res del món. Ha sigut sens dubte el millor regal de Nadal. Fa molta companyia i dona moltes alegries. Amb ella m'estic aficionant a fer videos i ja en tinc tres. Ensenyant-li a portar la joguina aquí, caçant esquirolets aquí, i plorant per sortir aquí. 

Al mes de març vaig viatjar amb una amiga utilitzant Couchsurfing al Japó. Va ser tan sols una setmaneta (les nostres butxaques i el temps lliure no arribaven per més) i sens dubte va ser tota una experiència que podreu veure aquí de manera resumida. Tot va passar molt ràpid i només tornar a la rutina ja vaig tenir clar que vull tornar a patejar mons llunyans ben aviat. 

Ara que per fi s'han acabat o millor dit han acabat les classes de finès i suec amb mi, el temps el dedico a treure a passejar al mico que tinc a casa a la meva gateta Lappi i a fer realitat un dels meus objectius d'aquest any. Sabeu allò de mente sana in corpore sano? jo el corpore el tinc fet un cromo així que he dit que ja n'hi ha prou i durant 6 dies a la setmana estic intentant seguir un planning de pilates i dieta d'aquí.

I vosaltres? que heu fet durant aquests sis mesos?? em tindré que fer una marató per passar-me pels vostres blogs a llegir tot el que porto endarrerit! :P

No sé amb quina freqüència escriuré però prometo no tornar a deixar passar mig any! hehe

Telephone

Des que vaig arribar, ara ja fa 2 setmanes, que no trobo el carregador.

És tot un poltergeist, d'aquells que (em dona la sensació) només em passen a mi.

Com que tinc una memòria bastant sel.lectiva (és a dir, només recordo allò que m'interessa i el carregador no és una prioritat) diria que el primer dia d'arribar vaig carregar el mòbil finès i fins aquí no l'he vist més.

He mirat per tot arreu, armaris, calaixos, butxaques, etc i ni rastre. A més, és empipador tenir 3 carregadors a la vista i no poder utilitza'ls ja que el meu mòbil és d'aquells antics Nokia amb la "boquilla" ample. Es-tu-pen-du!

Sí, sí, el meu mòbil és del que avui en diuen els més "cool" anomenaríen vintage però amb ràbia perquè té la pantalla ratllada, ja sabeu, d'aquells sense càmera, sense jocs, sense internet, amb les tecles dures i desgastades. I van passant els díes, i contra més díes passen més et dones conta de la importància que té en les nostres vides aquest trasto.

Trasto. I ara que no el puc utilitzar és com si em faltés un braç. És el meu despertador pels matins, és el meu rellotge quan necessito saber la hora, és la meva agenda quan necessito recordar amb aquell sms quan havia quedat amb tal persona, i a més d'això amb un cop de trucada em poden trobar, amb un sms pot canviar una tarda avorrida amb un gran sopar, etc, etc. Amb lo despistada que soc he temut en deixar-me les claus de casa, no seria gens estrany, llavors si que les passaria negres per no tenir el telèfon mòbil a mà. Així com abans m'aprenia tots els telèfons de memoria i utilitzava la agenda escolar com agenda de telèfons, ara no me'n sé cap ni escric en diferents llocs els telèfons, amb saber-me el meu ja és tot un repte! I es que, després de tot, és tan fàcil de perdre la targeta SIM o que senzillament et deixi de funcionar i haver de canviar de número de telèfon... és el cas del menda que s'ha canviat de número incomptables vegades i aquí estem, sense saber-nos el número "más ancha que un ocho".

És forta la realitat, i m'agradaria que no fos així però la vida, la societat en la que estem molts de nosaltres ficats, sense mòbil és tot un "xou".

Sense son 2.0

Si es que ja ho sabia jo que aquesta nit hi hauria festa major...

Els pecats:

- Prendre'm un café mocha a es 21.00h sense encara haver sopat (no en prec gaire, llavors els efectes de la cafeina els sento el doble)
- Arribo a casa i el menda ha preparat estofat... i una flaira... però jo què foto sopant un estofat a les 22.00h?? "mucho pero" però "pa la saca"
- Xerrar fins les 00.30h a lo loco entre rialles i exageracions varies amb ma mare
- Obligar-me a no tancar els ulls fins acabar de llegir el llibre que m'ha tingut enganxada i molt durant aquests díes.

Resultat:

- Estic hiperactiva gràcies al café mocha
- Embafada. Tinc l'estofat que el sento encara al coll. Genial.es
- Estic espitosa
- Intranquil.la perquè ara no tinc què llegir i a mi per a que m'enganxi un llibre... uff!

Vaja, ideal per a fer nonetes!
Bona nit! (que ja són hores!gr!)

Give me some curls

Un dels regals que han caigut per Nadal entre Pare Noel i Reis ha sigut una planxa pel cabell.
Mai ho hagués dit, em comença a agradar això d'arrisar-me o mega ondular-me el cabell i és que de tota la vida m'han pirrat els cabells extra llissos per això de tenir el cabell "que ni chicha ni limoná" i ara tot el contrari...

Sí, a part d'un rinxol us presento a la meva "tocha"
sabieu que el nas i les orelles no paren de créixer
durant al llarg de la nostra vida?
- a mi més em val... uf! xD -

Print on me

Després dels dos tours d'avui em sento flex. No sé, em passa una cosa rara, abans de començar un tour estic una mica mandrosa i no tinc ganes, quan començo a veure la gent se me'n va la mandra i quan acabo el tour estic desbordada d'energia i positivitat. Seré un bitxo raro?

Tant si és blue com si és black, a prendre pel sac

Us he de dir que finalment havia decidit fer'ls-hi una foto als vestits, però el coi de PC del mister no sé perquè no em troba la càmara quan la conecto i per tant no em puc passar les fotos. Mandawibols! Demà o demà passat, no patiu, una servidora posarà les fotos d'alguna manera.

A banda d'això, he de dir que en si, el tema em té desmoralitzada, ja ho sabeu.
Avui tothom a classe en parlava i no només això, amb tema pentinat també ¬¬.
Doncs siguent sincera, jo amb uns texans i unes sabatetes mones ja passava però es que anem a un palau, discurset de la delegada, entrega de certificats, cava i canapes... vaja, tot de puturrú de foi . Llavors és quan penso amb les opcions que tinc i la moral i l'autoestima va decaient de mica en mica. No sé a vosaltres però es que ademés aquesta calor m'aixafa moltíssim així doncs anem sumant. Xof fins pa poc.

Aquesta tarda anava al centre amb l'esperança de trobar alguna cosa decent i tornar el vestit blau, fins que finalment he pensat que ja ho faria demà al matí.

Quan esperava al tren, sentada a l'estació, amb aquella calor insoportable, l'agobio de tanta gent i aquella olor a humanitat us podeu imaginar la meva cara de bulldog mullat, oi? Doncs a mi que sempre tinc històries rares per explicar m'ha passat el següent.

Em ve un paio, se m'acosta i amb la mà al cor em balbuceja no sé què, jo em pensava que em preguntava per tal tren, tal direcció i jo pensant, m'ha dit Molins de Rei, m'ha dit Mataró?? li dic: ¿Cómo? -i em diu- Las coincidencias nunca pasan dos veces en la vida, que sepas que eres preciosísima!! -tot cridant- M'he quedat amb una cara de tòtila.... que m'arribava al terra, senyors! ha sigut visto i no visto, fins que l'he vist marxar, era com si el temps s'hagués congelat mentres anava assimilant la frase, més sola que una mussola, i de repen m'he trobat amb una bona colla de gent mirant-me.

I sabeu què? podria ser que estigués sonat, que li hagués donat un puntazo i ho digués per dir però diria que se m'ha escapat un somriure després d'assimilar-ho i què voleu que us digui, m'ha sortit l'ego que el tenia mig mort. Així que, que me quiten lo bailao que feia temps no sentia res similar! I es que, la vida, de vegades, i més quan t'hi acostumes, és una pèl avorrida, ho tens ja tot mas-te-ga-det i fet, costa més de trobar novetats... els piropus... mande?? com a molt a Ejpein et trobes amb un paleto que et diu lo que a ell li sembla piropu i tu et quedes amb la cara de Faricomiendolimoung, li ensenyes el ditet o directament l'engegues a la merda. A Finlàndia xatos, ni caminant amb tanga et miren! US HO JURO! No ho he comprobat eeeehh... però ho sé!

Demà si trobo alguna cosa que m'agradi genial, sinó, a pastar fang tu!

But I was looking for a dress...

M'acabo d'enamorar!... d'aquest bikini...
i això que estic buscant un vestit... juas juas juas sempre em passa igual!
Quan busco no trobo, quan no busco trobo o quan busco una cosa m'encandilo amb coses que no buscava, i el pitjor de tot, no necessito.

The end of the season of winter safaris

Per fi ha arribat el final de la temporada.
Estic molt contenta però a la vegada un pèl trista. No sé, és una sensació rara.
Se m'ha passat volant, com sempre.



M'he despedit del Hirmu "el terrible", el meu ren preferit. És el més guapo de la granja, no li han tallat les banyes com en els altres i a sobre el tiu es feia unes carreres amb els altres... i clar, la gent s'ho passava pipa.



També m'he despedit dels huskies, me'ls hagués emportat a tots a casa i menjat a petons.



Però del que si que no em despedeixo encara és d'aquests paisatges. No em cansaré mai.

Ara sí que sí, temps per mi. Temps per estudiar. Temps pel coi de projecte. Temps per anar a classe sense haver d'empalmar amb la feina. Temps per tancar el mòbil i que em deixin en pau. Temps per respondre e-mails llargs. Temps per dormir com a mínim les meves 8 h regulars. Temps lliure. Temps. Homeeeeee!!

In need of a masseur

El passat Diumenge després de la feina vaig decidir donar-me el gustàs d'anar a provar la piscina del Santa Sport (sí, on el mateix Pare Noel va a fer classes de fitness). Doncs normalment en arribat, després de la dutxa de rigor, em poso a fer llargs durant una mitja horeta, sessió de jacuzzi i de cap a la sauna. Aquesta vegada no va ser així. De seguida vaig agafar fred i me'n vaig anar directa al jacuzzi i a sota de la font, s'hi estava tan bé... sauna i cap a casa més arrugada que una pansa.

Doncs bé, maleït el punyeter dia en que una servidora va decidir fotre's estoneta sota la font, des de llavors tinc esquena i cervicals que no me les sento i cansada d'anar per la vida "cual terminator" he anat a la farmàcia a per un xute de Voltaren.

De moment les úniques aurores boreals que veig són les d'abans d'anar a dormir mirant de trobar la bona posició, lamarequevapariralxorretd'aigua!! aaaarggh!

Espero que fagi efecte ràpid ràpid que demà sigui com sigui la menda se'n va a esquiar...

Una cançó

Nouvelle Vague - Love will tear us apart

Mon vélo

Fins els collonets.

M'ha passat de tot.

Que no freni bé · Que no em funcioni el timbre · Perdre la clau · Perdre la copia · Carregar-me el candau fixat de la bici · Comprar un nou candau · Perdre el candau · Trobar la clau enfonsada en una capa del meu bolso · Recordem: candau fixat trencat · Comprar un altre · Que se'm congeli el candau i no pugui obrir la bici ni posant una bossa amb aigua calenta · Trobar al cap d'una setmana el punyeter candau pel carrer · Recentment: 2 dies aguantant que se'm surti la p*@^!$ cadena unes 200 vegades!! Com es pot afluixar una cadena??

Avui m'he cagat en la mare que la va parir! Però al menys ja me l'han arreglada i se suposa que ja no em tocarà tan els collonets. No em poden passar més desgràcies.

Temps era temps

Sembla mentida, ja fa gairebé 1 any que vaig començar aquest blog! Ja feia temps que en volia començar un però requereix molt de temps i la veritat es que al principi fa una mica de mandra. Però llavors jo ja estava enganxada a dos blogs, primer va ser el d'en Santi, Big In Finland, enyorada de Rovaniemi i del país en si. El vaig trobar a través d'un foro del MSN sobre Finlàndia. I després, de casualitat, mirant com em podia fer una bufanda i les diferents tècniques per fer-ne una vaig trobar a la Desirée amb Todo un punto. Des de llavors no hi ha dia que no m'entretingui llegint.
De petita escrivia el meu diari, i en tinc com uns 5 així que tenir la constància d'escriure en un blog no m'ha costat gaire, el problema és que la vida que una porta quan ja té una certa edat no és la que portava abans quan em tirava tot el dia a casa "a la bartola".

El que em fa gràcia es que fins i tot ja tinc gent enganxada al meu blog. O això és el que em sembla. Però molts d'ells desgraciadament no em comenten i això em fa pena!

La gran majoria són de (i que conec):

• Barcelona
• Madrid
• Rovaniemi
• Linköping

I d'altres també asiduus (que no conec):

• Torcollano (Cantabria)
  
• Canals (València)
  
• Turku (Finlàndia)
  

Em pregunto si el/la de Cantabria i Turku entenen alguna cosa del blog al escriure en català.
Com deia l'Albert al seu blog... manifesteu-vos!! Us vull conèixer!

What a day

Quin peaxu de dia que ens fa avui a la ciutat de Rovaniemi!! Oh!! emcagunlou!! M'he aixecat a les 9:00h amb tot el solano a la cara!! a les 9:00h un dia de festa!! a les 9:00h quan ahir no em vaig poder dormir fins les 3:15h de la matinada!! grgrgr és indignant!! Però no em puc dormir!! I només de pensar en el llarg llistat que tinc per fer cosetes... mon Dieu! i demà Sant tornem-hi així que au!

Coses a fer en el dia d'avui:

• Fer un examen via internés, raro eh? però ho he de fer ja! Porto 1 mes de retard (ja està bé de fer-me la manta!) Fer de pas el treballet. Ja et val!! gandula més que gandula!!
  
• Comprar, cagunlostia! Tinc la nevera que fa pena!! Situació d'emergència!!! AArgggg!!
  
• Mirar de fer pràctiques d'auto, creuant els dits que m'ho convalidin (podré tenir carnet finès de conducció?? cool, eh?) :P
  
• Pagar diverses factures ufff quin pal!
• Passar-me per correus pal x 2
  
• Anar a la feina a fer uns recados sUrprise sUrprise (cagunlou albert...)
  
• Quedar amb la sogra per prendre un té sogra, quina paraula tan lletja
• Per la tarda fer una sauneta, sopar i... KESKIVIKKO TIVOLISSA!! (Els Dimecres al Tivoli!)
  

Language arts

¿Por qué cuando me presento y digo mi nombre tal cual es (Àngels) la gente no lo pilla y se complica la vida?? Y qué hay de tan complicado??

Me han llegado a llamar de muchas maneras. El error más conocido y clásico es caer en llamarme Ángel, y qué rabia!!! que Ángel es nombre de tiooooo!! pero nada! no cuela. He odio de todo: Enyel, Enyels ... Dioxx! Les digo que repitan como loritos y ni por esas, así que hace años decidí que mi nombre sería Angie.
Me parecía más internacional y quizás así la gente no tendría tantos problemas a la hora de llamarme.

Pero el problema igualmente llegó y no fue hasta que pisé estas tierras, aquí, en la Laponia finlandesa. Aquí ni con Angie pueden, la gente joven aún pero la gente más mayor lo encuentra raro y complicado así que me llaman Anssi ¬¬ U y vuelvo a caer en nombre de chico... así que en Finlandia y sólo aquí me llamo Enkeli (que significa ángel, pero a mi me suena a nombre femenino y que uso para sacar complicaciones al tema).

Eso sí, siempre me quedará la esperanza de saber que hay nombres peores de pronunciar cuando se está fuera de casa, o no?

Manda huevos!

Recovering from the long long working weekend

Estic feta caldu. I només porto 2 dies treballats i avui, pel bé de molts turistes, m'han donat festa. Uee!

Anem a fer el recompte de la meva 2a setmana:

• Dimarts em vaig perdre pel majestuós edifici policial de Rovaniemi, vaaaaale!
• A l'oficina d'extrangeria em demanen que posi 3 i 3 ceros al darrera d'eurus al banc (qui collons es pensen que soc, el BANCO DE ESPAÑA?) si vull tenir un permís de residència permanent (soc europea però al cap i a la fi no serveix de res), vaaaaale!
• Dimecres de moto de neu forever, JA SÉ CONDUÏR!!! de pescar una merda al llac congelat, i de menjar makkara xamuscadeta ah!! i d'estar-me mitja hora intentant fer una decent mini foguera resultat = com m'agraden els encenedors!, vaaaaale!
• Dijous quedo amb la meva sogra per prendre té, posar-me fins al cul de piparkakkuja, fer classes d'español-suomi i aprendre com fer-me un pipo, vaaaaale!
  
• El cas es que en arribar Divendres va ser ja el despiporre vaig sortir amb la meva companya de pis, la Priscilia (ji ji) i els seus dos clients. Va ser una passada llàstima que no vaig portar la càmara i no tinc fotus d'aquells magnífics moments. Per fi conec la nova discoteca Onnela!Ens partíem el cul mirant a la gent en plan com si estiguessim veient un documental de Félix Rodríguez de la Fuente...

Y allí en la esquina vemos como el macho lapón se dispone a atacarrr pero se le adelanta la hembra lapona que es muy vivaz, y en seguida se le tira a la yugular... mientras, el resto de la manada de machos lapones andan pavoneándose para ver si pillan cacho... al resto de hembras sea cual sea su raza...

I en aquest plan, tot bebent mangonlonkero no em vaig donar ni conta i ja eren les 3 de la matinada, en vista de que encara quedava algu de nit i que jo a l'endemà començava a treballar... vaig pillar la meva benvolguda bici i cap a casa com la Ventafocs, vaaaaale!

Així doncs, el començament de la feina no va ser gaire positiu, em dormia pel camí fins que em vaig passar 11h montant a la gent en moto de neu, el meu darrer vici. Yupiiii!!!

La cosa bona d'aquesta feina es que em paguen per passar-m'ho teta, fer el burru, la tonta perquè soc un tonttu, però al arribar a casa em desplomo al terra, acabo molt cansada.
11h per dia treballat són moltes hores!

Ahir va ser el mateix... aix... adoro tenir festa...!!

Tª = -17ºC y bajandooo!! mecagüendiez!

Joulun Market

Avui torna a saludarme don Lorenzo des de la finestra per donar-me caliu.

Al final per avui res de motos de neu, ho han posposat pel Dimecres. No està nevant suficientment (a mi no m'ho sembla) però fot un fred...

Així que piru al Lordin Aukio per xafardejar una mica al Joulun Market (avui l'obren per començar la temporada de Nadal) i veure si cau alguna coseta... ademés d'un jersei que he vist molt mono al H&M y les botes que vaig veure farà 2 dies per Rovakatu... nyi-ji ji ji!

Ah! i aquesta nit party party!! que ja toca home!

El que no me'n recordo de si els Lauantai són nits de NiteTrain, Doris, Tivoli... aix, em perdo!

Tª: -8ºC