Any Nou Nepalí

Toma castanya pilonga!
Ahir, 14 d'Abril dels nostres 2009, va ser el començament d'any nou per a la gent de Nepal. I com saben que a mi tots aquests tinglaus m'encanten ens van convidar a mi i al menda.
(No, no és la traducció del Happy birthday sinó del happy 2066)

Sí, sí, al Nepal acaben d'entrar en el any 2066 muajajajajaja que adelantadets que van, oi? i que la gran majoria d'ells varen néixer al 2044 (quan m'ho deien jo encara estava amb cara de poker) i es que, al cap i a la fi, veritablement, en molts llocs, estar en un altre país, en un país que no és el teu, és estar en un altre món. I quines coses de la vida, crec que estant a Finlàndia, he aprés més coses de fora que de dins. D'entre d'elles està el fet de no parlar el finès en tot el temps que porto en aquest sant país. Que consti que una servidora aviat canviarà això, de moment amb el finès estic de rasquing ejem

Diuen dels llatins que som uns exagerats, ai de la iaia i la mama atiborrant-nos a jalar... bé, doncs no coneixeu com són de pesats en aquest tema els nepalís, no vull ni saber com deuen ser les iaies i les mames d'allà!! Ens van atiborrar de menjar cual oca para hacer foie gras:

Cacauets, festucs, una espècie de xurros o porres (sabíen igual igual), amanida, lassi amb plàtan i préssec i unes patates amb bitxo, coriandre i altres espècies.

Arribats en aquest punt i estan acostumada als tiberis finesos, vaig atacar als festucs i a les porres nepalís (he oblidat per complet el seu nom original) i ja no tenia més gana. Vaig caure en el gran error. Faltava encara el segon: saltxitxes i pollastre a la brasa i les postres.

Cagunlospedrer! Així no hi ha qui mantingui la línea, osti!!

I clar, no els hi podíes dir que no, queda molt lleig, i vinga a menjar, jo crec que varem menjar més que a qualsevol Nadal!

És impressionant la de pasta que es van deixar en menjar, la de cerveses que van comprar i el lloguer del local però suposo que siguent any nou, bé, tothom ja ho fa de gastar un pelet més de lo normal, oi? I ben maco que és fer una festa del teu país i convidar a amics.

Va estar molt bé, però de veritat que el meu estómac se'n ressent.

Dhanyabaad! Gràcies en nepalí

Ballant el Banma Fulyo (collons, si són moderns i tot!) jeje

Taronges amb oli d'oliva i pebre

L'altre dia la senyora Giulia (Italia) tan si com no va voler que probés un típic plat sicilià. Consisteix en partir una taronja, deixar-li anar un rajolinet d'oli d'oliva per sobre i per més detalls, posar-li una mica de pebre negre. Realment són d'aquelles coses que només sentir-ho un ja posa cara de fàstic però després al tastar-ho és realment sorprenent. No trobes ni el gust de l'oli d'oliva ni el de la pebre.

Probeu també: en un plat de maduixes tirar-li vinagre del baratillo per sobre. No notareu per res del món el vinagre, i el que és millor, tindreu unes maduixes ben dolces, sense falta de sucre!

Quin èxit

Ahir varem tenir un segon sopar nepalí-ibèric, ja que el primer va ser tot un èxit i tots volíem repetir. Aquesta vegada, amb l'excusa de l'arribada dels pares de l'Antonio de Castelló, em vaig proposar de fer un pastísset de ca la Gemma. Només us puc dir que tan sols en vaig poder treure una foto doncs de seguida varem anar repartint entre els 15 que erem i no va haver-hi temps per més, bé, entre bocí i bocí les felicitacions i l'èxit.



A les imatges veureu: l'allioli (en primer plà) que ens va fer el pare de l'Antonio sense morter ni mà de morter (plat fondo i forquilla), els ibèrics, les olles amb el menjar nepalí que constava de l'olla express especial per l'arròs, caldo de llentíes i pollastre al currí amb verduretes. I al 'última foto només hi som 13 dels qui erem.

PS. Com podreu notar, a mi els pastíssos em surten bastant diferents de quan els veig a la recepta per primera vegada (jo i les mates) només li vaig posar 400 gr de formatge fresc perquè 500 gr em semblava exessiu. El resultat va ser bó però del baileys només notaves l'alcohol i a canvi, el que es notava més era el regustet de llimona.

Cake Triumph

Ara sí que sí! (I no el desastre de...)
Segueixen havent coses que no m'han sortit bé, com per exemple la gelatina, que de quan en quan te'n trobes trossos, sobre tot a la melmelada de navius. No sé si seran pels Danoninos d'aquí, que a part de tenir un tamany diferent potser tenen més sucre?¿ El pastís estava extremadament dolç (i mira que soc de mena llaminera) així que em penso que per la pròxima vegada no li posaré els 100gr de sucre, aviam com queda.

*Per sobre li vaig posar unes gominoles molt típiques d'aquí. I per la base, per comptes de galeta Maria que aquí es diuen Marie (són falses Maria!! grgr no estan torradetes ni saben igual) vaig posar-ne Digestive.

Croquetes de cigrons

Perquè som el que mengem i menjar és tan important com viure, viatjar o estimar

No, no són nuggets del McDonalds, ni croquetes congelades

La setmana passada, vaig decidir fer alguna cosa amb tooots els cigrons morts de fàstic que tenia encara guardadets en un taper al fons de l'armari de la cuina. Quan vaig arribar al Novembre vaig venir carregada de llegums i ara ja gairebé no em queden existències si no fos pels cigrons. No dec ser gaire cigronera jo. Quan vivia a ca mons pares ma mare de quan en quan feia cigrons amb tomàquet sofregit o bé amanida de cigrons amb ou dur, tonyina i ceba. Tot molt bó i fàcil de fer. Però des que visc aquí no sé si pel temps o què que no m'ha donat per fer aquelles receptes i ja no sabia com fer-ho per desfer-me'n d'ells. I vaig tenir la gran idea! Fer falafel, una espècie de croquetes vegetals fetes majoritariament de cigrons. Vaig trobar varies receptes per la xarxa i vaig escollir-ne la més senzilleta. I... taxàn! Em van sortir unes 25 i us ho dic, van volar, van volar!! Són súper fàcils de fer, malgrat que requereix cert temps a la cuina. Ara ja no em queden més cigrons per fer-ne...! M'he tornat cigronera!!

Ingredients:

- 1 pot de cigrons cuits (si els tens secs, deixar en aigua durant una nit)
- 1 ceba
- 2 grans d'all
- 1 pastanaga cuita
- una mica de cumí en pols (si en tens de normal també val)
- dues cullerades de julivert (si no en teniu tampoc passa res)
- 100 gr. de farina

Per l'arrebossat:

- 1 ou
- farina de galeta

Sofregir la ceba i els alls ben picadets. Xafar els cigrons cuits i abocar-hi la ceba, els alls, la pastanaga, el cumí, el julivert i la farina. Barrejar bé fins que quedi una massa compacte i homogència. Separar la massa fent croquetes de manera circular o allargades, al vostre gust. Passar a l'ou i arrebossar. Sofregir en oli d'oliva i voilà: croquetes de cigrons!

No em direu que no és una recepta fàcil i saludable?

La recepta original aquí.

3 en 1 en plena funció

Sorprenent però cert. Funciona!
He pogut gaudir ja d'un fresquet gazpacho i del meu primer Guacamole, xatos!



I per acabar d'adobar la Polina ha fet un pollastre al forn amb verduretes (aquesta dona li posa a tot maionesa, serà un invent rús? li he dit que no soc gaire fan i no me n'ha posat) per llepar-se els dits!

Arroz a la cubana mi amol

Avui per sopar he decidit fer Arrós a la cubana. Un plat super fàcil de fer i baratet, pa' qué enganyar-nos.
Després de ser convidada tantes vegades a diferents plats culinaris russos jo també volia posar el meu granet de sorra.
(Per cert, la ensaladilla rusa existeix!! en fan de molts tipus a Russia! per això del nom!)

El que més els impacta és quan faig la muntanyeta amb l'arrós jeje no sé si hi ha altre cap altra recepta similar en altres països... (que no siguin hispànics)

Al menda li va soptar barrejar l'arrós amb el tomàquet, als països nòrdics no ho fan, però tampoc és tan estrambòtic, penso jo. Potser fregir el plàtano és la peculiaritat d'aquest plat.

Cuisine

Últimament m'he posat a cuinar rollo gourmet i estic encantada.
Ahir vaig fer una espècie de quiche d'espinacs, mozzarela, ous, tomàquets i pollastre. També em va donar per fer Korvapusti (pastes de canyella molt típiques a Finlàndia) ja era hora de que em sortíssin bé (la última vegada que ho vaig intentar després de treure-les del forn es van transformar en perilloses roques, un trauma).



I per la tarda vaig ajudar a la meva compi de pis, Polina, a fer un deliciós pastís de formatge amb maduixes i taronja amb virutes de xocolata per sobre i galeta de base.



Xafardejant per la xarxa he trobat a aquest simpàtic mileurista, penja receptes tradicionals a baix cost, llàstima que aquí els preus siguin una miqueta més elevats.

Fantastic Cockail

Porto despertada des de les 8h i amb un mal de cap impressionant.

Ahir va haver-hi festa a ca la Suvi i entre copes vaig conéixer als seus amics, penya bastant interessant amb la qual em vaig passar part de la nit doblegada de riure tant.

Frase mítica de la nit (quan el Ville va i em diu):

Tienes unos cohones muy grandes! (plorant al terra de riure) que jo sàpiga mai me'ls he trobat i dono gràcies a que soc MOLT WOMAN! (volia dir: tienes unos ojos muy grandes). Fent diversos intents per arribar a dir ojos va arribar a oños, hoyos, huevos...
Mios Dio! (aquí el xaval ja es va superar del tot! Interés no li faltava)

Diu que quan va anar a Barcelona i va demanar 3 servesas po favor li van servir 3 cafès i està preocupat si és pel català. 1. The bartender was a fucking idiot (ja anava marejadeta), 2. You were probably totally wasted, man who the hell mumble 3 beers at the same time! hahahahaha

El que em refot de tota la història es que una servidora ahir anava a seguir la festa, per fi, pels carrers del centre de Helsinki i com a bona minyona que soc, em vaig quedar a casa ja que avui en teoria treballava i ja portava suficient alcohol en vena com perquè aquest matí fos un total desastre. Bé, doncs a les 7.40h del matí he rebut un missatge cancel·lant-me la feina d'avui.
Com podreu entendre m'he cagat en Finlandia, en la seva presidenta, en Helsinki i en el seu alcalde, la mare-que'ls-va-parir!!!

Aromes d'Haití

Ahir a la nit tenia 2 plans.

• Sopar haití a ca l'Evans
• Final de l'Eurocopa a l'Sports Academy

Em passa, molts cops, que no sé dir que no, dic que sí a tot i després no em puc partir.
Com que l'Evans s'havia esmerat tan en la preparació del sopar i li havia dit que sí... vaig decidir de passar de partits.

De bones a primeres em sorprén amb aquest vinet.
Un Torres, tempranillo, denominació d'origent: Catalunya, de l'any 2005 (molt bon any, per cert) de nom San Valentín i amb una etiqueta en estonià (from Tallin) on es veu la Sagrada Família vora el mar! Vamos, allò prometia!



També vem probar l'Enate, un somontano, ni idea. Em va fer més el pes, el torres.
Quan li digui a mon pare que m'estic aficionant als vinets... es caurà de cul!
Tota una vida intentant que m'agradin... i amb lo car que està aquí l'acohol!

El sopar constava de:

Tostones (Plàtan mascle fregit i salat)

Pollastre amb anacards



Amanida haitiana, porc amb cebetes i festucs

Juhannuspäivä

Es normal que el barquet vagi decorat com si anés de camuflatge?

Aquí les festes les fan quan els hi rota, ho sabieu?
Es veu que avui es celebra la revetlla de Sant Joan (tot programat per a que caigui en cap de setmana i la gent pugui agafar la millor turca de l'any).



Suvi i Evans en el ferri. L'altre paio és el típic infiltrat de les fotos.
Com veieu, ja anava tocadet... ¬¬

Anàvem carregadíssims, motxila preparada amb el millors dels pícnics (truita de patates, galetes de xocolata, patates, begudes, raïm, nuggets... etc).
Tots cap a Seurasaari, a veure la foguera de Sant Joan, preparats per la gran festa d'estiu...
La gran F-E-S-T-A... ja ja ja encara m'estic preguntat on estava la festa...
Deuria ser veure tota la fauna que ens hem anat trobant pel camí, tots borratxos com una cuba... pesadets que es posen ostis...

Doncs xatos... ens ha caigut una... que ni foguera ni focs artificials, quina santa merda! així que ens hem tornat cap a casa.

Això sí, a casa ens esperava el Tiramisú que he fet amb la Emanuela (la mare de la Sara) aquest matí.

Es tarda en fer-ho tan sols 10 min. i necessites pocs ingredients, bàsicament:
Formatge mascarpone, 4 ous, sucre, cafè, xocolata i melindros o galetes.

Vuosaari

Sorprenentment avui ens ha fet un dia esplèndit



Hem anat al racó secret de la Sara, la platja que tenim a prop de casa.



Hem pres molt el sol però de nedat gens, feia massa vent i l'aigua encara és prou freda



Com m'agrada la cuina mediterrania!
Per dinar bruxetes amb makkara (salsitxes fineses), carbassó, prunes seques, cebes i tomàquets passades per la graella i de postre meló.



Encara penseu que Helsinki és Hell??

Lasagna bianca della Italia

Abans de que arribés la mare de la Sara, la Emanuela, ja havíem quedat que ens faria una lasanya per sopar. Acompanyat d'un bon tempranillo i un alvariño vem sopar aquesta lasanya vegetariana i sense tomàquet. Boníssima, probaré de fer-la un dia d'aquests, potser quan vingui el Markus, la setmana que ve.

Ingredients per a fer la lasagna bianca: carbassó, porro, curri, pebre, chilli, bechamel, pà ratllat, mozzarela i llàmines de pasta.
Bechamel: 100 gr mantega a calentar, farina fins que espesi, sal, nou moscada, pebre.
Comensals: Suvi (Fi), Elena (Es), Núria (Es), Evans (Ha), Sara (It), Emanuela (It) i jo.

Curiositats:

• La Sara és una réplica de sa mare, al menys jo ho veig així.
• La Núria i la Elena són companyes de classe de la Sara
  
• L'Evans és el nou company de pis de la Sara. És de Haití però actualment vivia a Sabadell estudiant Econòmiques i ha arribat a Helsinki per acabar el seu doctorat. Tela lo que s'ha mogut aquest home, eh? Doncs ens va deixar K.O quan acabat de sopar, el tiu es va posar els guants, i a netejar-ho tot com un bon cavaller. Més d'un n'hauria d'aprendre...
  

Menys sushi i més escudella

Però aquí no hi han galets dels grans, i per fer una bona escudella és l'ingredient principal... això sí, per fer sushi, ho tens tot. I jo m'he posat "manos a la obra".