Jalogüin

Mai he celebrat Halloween.

No m'agrada el fet de que altres cultures imposin les seves tradicions durant un dia tan assenyalat com és en aquest cas, el 31 d'octubre a Catalunya, el dia de la castanyada i els panellets. Aquest dia és per estar en familia fent panellets, torrant castanyes i posar al forn els moniatos.

Recordo de petita esperar amb ànsies aquest dia, doncs a casa no em deixaven probar un sol panellet fins arribat el 31. De vegades la tentació era massa forta doncs no sempre teníem temps de fer-los i si els compràvem teníem els panellets a la cuina amb antelació (per allò de no comprar-ho en l'últim moment i quedar-nos sense). Si alguna cosa em feia especial il.lusió era per fi poder començar l'assafata i tastar els panellets, els de pinyons, els de forma de castanya i els de maduixa o llimona eren i són els meus preferits.

Doncs bé, coses de la vida, ara que visc aquí, no sempre havia pogut seguir la tradició i si no hi havíen castanyes, menys celebrava Halloween per allò de la mandra de molts a disfrassar-se.

Des de fa dos anys havíem celebrat la castanyada amb un grupet de fino-catalans però aquest any per una cosa o altre no ha pogut ser. En caure en Dilluns, més mandra agafa i menys temps així que ni tan sols he fet panellets :(

Malgrat tot, tot és ajuntar-se amb gent que té ganes de gresca i ahir Dissabte després de molts i molts anys (possiblement parlo de fa 13 anys) em vaig disfrassar.

Vaja, que finalment he sucumbit a celebrar el Halloween a Finlàndia.

Es suposa que la gent s'ha de disfrassar de personatges de por

però hi ha qui es disfressa com si es tractés del Carnaval

bé podria ser que la meva disfressa dongués por o no?

una cara blanca, els ulls saltons i a les fosques...? no em direu!

Encara no us fa cangueli?

Això és que no heu vist "El Grito"

En fi, jo aquell dia em vaig proposar una cosa ben diferent:

Fer el mimo

i passar-m'ho bé

Llums de Nadal

Amb l'excusa de que haig de veure el partit del Barça-Madrid i aquí el veurem a partir de les 22h he decidit tirar-me al sofà de casa a la bartola, descansar i no anar a classe de finès. Un dia és un dia.

La setmana passada vaig fer un parell de fotos ja que acabàven de posar les llums de Nadal.

Aquest any ha coincidit amb l'arribada de la neu

(no com l'any passat)

les muntanyes de neu poden arribar a sobrepassar els nostres caps

quan toquen dos quarts de quatre de la tarda ja tenim el cel així

fa gràcia el fet de que fins i tot s'han esmerat en treure la neu gairebé al complet del carrer principal, tot sigui per a que ningú es caigui mentres va a comprar

Hi ha a qui la neu el va agafar per sorpresa

em pregunto qui té els sants nassos d'haver-la agafat fins ara

I per avui em despedeixo a -17ºC brrrrr!

Pecularietats d'algunes fires fineses

Aquest cap de setmana hi ha hagut cinc fires en una aquí a Helsinki, tracten sobre els animals de granja, mascotes, manualitats, bricolatge i les coses del bosc (no em pregunteu sobre aquesta última perquè no tinc ni idea de què anava realment i ni hi vaig passar).

El cas es que els finesos mai em deixaran de sorprendre.

Només entrar a la fira de les mascotes ja es veia ben clar aquest cartellet (no era allò que en diem petit):

Que dius, es que a la fira de les mascotes no hi ha gossos? Clar que suposo que deu voler dir que no et portis el gos de casa però igualment no ho entenc. Es que els gossos de concurs o d'exposició són millors?

A la fira dels animals de granja hi havia de tot:

porquets, oques, galls i gallines, cavalls, ponis, ovelles, cabres, llames... llames a Finlàndia??? Doncs sí, és tanta la devoció que tenen per la seva llana que a Finlàndia hi ha granges de llames!

Sra llama no cal que busqui el Machu Pichu

A la fira de les mascotes hi havíen algunes races de gossos de caça i races fineses, i una raça de gos ben curiosa que no té pel i que ha estat creat exclusivament per als al.lèrgics. A mi que em perdonin però ho trobo una santa p per l'animal. Hi havia gats de concurs els quals estan sempre tancats en gàbies, dormint i plens de medalles ridícules. Hi havia també gossos de concurs que si els acariciaves notaves com d'un moment a un altre se't clavaven els ulls dels seus amos i no pas amb cara de fer amics. Em va semblar fatal, no crec que tenir un animal sigui ni per exhibir-lo com ho fan els que concursen ni per acumular premis ni medalles a casa.

Seguint per la fira, hi havia dos organismes de protectores d'animals (bé, en exlusiu de gats i gossos que normalment recullen d'altres països), concurs de conills i covalles (sense comentaris - tampoc entendré mai la falera que tenen per aquests animals), expositor d'alguns ocells i expositor de quatre peixos pelats i sense gràcia. La resta eren tendes de menjar i accessoris per a les mascotes (algun dia us en parlaré més detingudament d'aquest tema).

La palma però, se la va emportar aquesta tenda, no sé si per lo raro o per lo original:

Us imagineu el que és?

No és una tenda qualsevol de llana,

Sí, són guants...

guants de llana de gos

en tot el seu esplendor i el tufillo

Millor rapar-se

Acabo d'arribar de la pelu i estic (em venen al cap molts adjectius) però potser el més clarificador és, indignada. Temia aquest dia i ha hagut de ser aquest matí. Fins avui puc dir ben orgullosa que mai havia anat a una pelu finesa, tenia els meus per quès i a hores d'ara us puc ben assegurar que millor hagués sigut rapar-se. Fa temps que porto unes grenyes de gitanota i com que Dissabte passat el menda va anar a la pelu, va tenir la gran idea de demanar-me hora. M'he passat el matí pensant com em podria comunicar amb la perruquera (donat que em temia que no parlés anglès) i al final ha donat igual. Parlàvem indio i ens hem entés. Massa llarg-tallar-escales-més-aquí-hau!

Només arribar em pregunta la bona noia - quan fa que t'has rentat el cabell? a lo que jo li he dit que me l'havia rentat avui. Semblava que hagués pronunciat les paraules màgiques quan em contesta ràpidament tota contenta ella -ah! doncs llavors no te'l rento! jeje visca les teves ganes de pencar, nena!. Allà m'he començat a mosquejar però com a bona catalana he pensat, calla, que potser em surt més barat! Què lluny estava jo de la realitat... A part de tallar les puntes (un bon tros, és cert) i tallar-me el serrell que semblava les costes del Garraf gràcies a la pseudoperruquera de Llongueres de Barcelona, no ha hagut de fer res més, bé si, fer-me parlar en finès a lo indi, a sobre! Quan he arribat a la caixa les cames em tremolaven, no volia saber el veredicte, ella ha agafat aire "y lo ha soltao" - si no vols res més seran 45€. lamarequelavaparir -sí, sí ja poso el pin... No sé, ara mateix estic entre dos opcions, la próxima vegada o demano que em rapi, vulguis o no sortirà més a compte o directament em foto una olla el cap i tallo a ras.

Tingueu un molt bon començament de setmana!

Tiskata = Fregar els plats

A l'edifici on treballo són molt guarros,

però les notes que deixen alguns, són millor
"Si us plau, renteu els vostres plats o crideu a la vostra mare per fer-ho"

Fa temps que volia publicar-ho. El primer dia que vaig arribar ni m'hi vaig fixar però un cop llegit no em vaig poder estar de contenir la rialleta. Els finesos a l'hora de dir les coses "no se andan con rodeos" pam! i ningú s'exalta. A mi encara em sobte.

I us penseu que d'aquesta manera tan directe canvíen les coses? No pas. Si us fixeu, el paper ha quedat ennegrit, ronyeta vaja, així que el tema porta cua des de fa temps... i us puc ben assegurar que no s'ha arreglat! ai! aquests finesos... quina ironia! els carrers nets però les cases plenes de m! com la cuina de la oficina...

Shaker

Si algun dia aneu per Hèlsinki...

Hem descobert un lloc petitó al centre de Hèlsinki on fan uns batuts amb un lleuger toc d'alcohol que estàn per llepar-se els dits! Els finesos són molt llaminers, i ja durant la meva primera estada vaig probar un cocktail rús que barrejava cacaolat amb un toc de vodka - aquí l'alcohol el mesuren amb lupa -. Al principi se'm feia bastant raro, em donava la sensació que em donaria un tall de digestió jeje però tot el contrari, entra suau i està boníssim. Aquests dos que vem prendre són un Daim-Anne i Fazemiina però hi ha un munt més, amb fruites, licors, cafè i té. El del darrera porta bombons Daim i bombons Marianne, llet, toc de vodka i granizat i el de davant bombons fazerina, licor de menta, llet, xarop de xocolata i granizat. Pel tamany em van semblar més que un cocktail unes postres, omplia tant que no me'l vaig poder acabar!

Quan creieu que pot costar cadascún?

Juguem a cuit i amagar?

1,2,3...10!

On estan els cotxes?

Al cap i a la fi, sembla que això no era res... :)

Digueu-me friki

Però a mi, xorrades com aquestes em fan somriure.
Ja no és només el cava el que ens fa conéixer, sinó també les verduretes congelades! jejeje
Katalonian Kasvispannu = Verdures a la catalana

Quins nassos, no? ja podria ser un empedrat!
la veritat és que massa català no em sembla...
Ingredients: Tomàquet, pebrot, blat de moro, poma, espinacs, bròquil, all i julivert

Lack of inspiration

Em falten idees per escriure al blog, escriure a Catalans pel món i ja per rematar idees per a les classes de conversació d'espanyol que tinc cada Dimarts...

Fins ara cada setmana em penso un tema i el discutim a classe, però des de fa dues setmanes han vingut 4 alumnes nous i el nivell és tan baix que vaig decidir portar per a la propera setmana una cancó i mirar d'entendre-la, cantar-la ja no els hi demano perquè sé que em miraríen ofesos... el cas es que el Dimarts passat els hi vaig portar la Rosana i vaig escollir la de Sin miedo una cancó que crec que és prou fàcil, alegre i molt espanyola canyí... esperava que vinguessin les 4 persones noves, però em penso que els hi vaig fer tanta por la setmana passada (només vaig demanar que es descriguessin) que em penso que ja no tornaran... el cas es que la canconeta de la Rosana va tenir tant d'èxit que ja m'han demanat que els hi porti ni més ni menys que al Joaquín Sabina amb l'excusa de que la Rosana és repeteix molt... jajajaja jo no les tinc totes amb el Sabina... amb tanta metafora, tants jocs de paraules... ufff! i ara em ve el dubte, quina cancó escollir???? no sé qui patirà més si jo o ells!

PD. Per cert!! a falta d'Infidels... mira que es fan esperar, eh! hi ha algú per aquí que s'hagi enganxat a La Riera?? cada nit fem el ritual de, mentres sopem, mirar-nos un capítol... el pitjor de tot es que el menda està més enganxat que jo, ja no cal ni que li ho pregunti! jejee

Felic Dimarts!

Previsors o exagerats?

Acabo de rebre un e-mail per passar un cap de setmana amb uns amics en una cabanya de bosc que hi ha en una illa. Només amb la sola idea ja em pinta bé... El preu fins i tot em sorprén: només 15€/persona i hi entra l'allotjament, la barca que utilitzarem per arribar a l'illa, la reserva de la sauna... no cal netejar (com estipulen en moltes cabanyes) si més no recollir i intentar no embrutar gaire, només ens caldrà portar els sacs de dormir, el menjar i les begudes... el cas es que jo ja m'estava il.lusionant quan la reserva que he de confirmar ara és pel cap de setmana del 12 al 13 de Juny!! Em semblen molt bones dates però cal fer-me esperar 5 mesos?? lamaredeltano!

No sabeu les ganes de sol que tinc, ara entenc el per què del sol i platja!!
tot i que jo amb sol, cabanya i llac em conformo!

Pss! Ja m'han publicat l'onzena entrada a Catalans pel món! (super enderrerida! mea culpa!)

Fira Matkamessut (Biggest Nordic TravelFair)

Aquest cap de setmana he estat viatjant per tot el món sense sortir de Hèlsinki
per quedar-me i ensenyar el millor de la nostra terra

Ha estat ben curiós conéixer els gustos dels finesos:

Barcelona era el més buscat seguit de zones per practicar el golf, ruta del vi,
càmpings per la Costa Brava o Costa Daurada i llocs per practicar senderisme

Anècdotes que no oblidaré:

1. quan m'han preguntat per Siurana (encara estic a quadres)
2. Ruta del Camí de Sant Jaume

Smart Spot

Ara que queda ben poquet per a que comenci el Matka (quines ganes!!) A través de (MEK) Finlàndia aposta per una campanya senzilla però ben original, de les que m'agraden. Paisatges ofegats d'edificis o de gent i un fineset amb cara de tristesa desitjant estar a Finlàndia... no sé si tindrà éxit però m'ha semblat una bona idea tot i que ara que ho penso... no em convenç gaire la cara del paio! jeje (podríen haver-ho fet més realístic potser?)

Què us sembla?

Snowboarding in an aquatic park

... ni rastre dels tubogans...

Farà una estona que hem arribat d'esquiar, em fa mal tot i tinc una gana... de mil dimonis!
En un principi el plan era probar això del avantouinti (nadar en aigües gèlides) però estant a -20 graus no hi ha hagut prou moral, i per tirar-me sola no faig el gran pas... així que hem agafat la taula i hem marxat direcció oest.
El lloc en sí no ha estat malament, sobretot perquè la colla que hi hem anat no en sabem gaire i tampoc necessitem grans muntanyes per millorar la tècnica... ara bé, si us dic que hem estat esquiant en un parc aqüàtic hem creuríeu?

Sí, sí, aquests finesos amb un parell!

Sabia que durant l'hivern converteixen les pistes de golf en pistes d'esquí de fons,
els camps de futbol en pistes de patinatge
però un parc aqüàtic en pista d'esquí?? ja és anar a un altre nivell!

Es tracta del parc aqüàtic Serena a Espoo, durant el passat estiu hi vem passar un dia tirant-nos per aquells tubogans... (que quedi clar que la gent no esquia pels tubogans, eh!) però la resta del parc sí que s'utilitza com a pista d'esquí, com podeu veure a la primera foto (ni rastre dels tubogans ni de la piscina exterior ni el mad slide).

Què us sembla?

Visites

La setmana m'ha passat volant gràcies a la visita d'una amiga i companya de projectes

El primer dia vem fer la típica visita turística-cultural patejant-nos la ciutat
Vem anar també a l'illa de Seurasaari però els esquirols
estaven massa tips i no ens feien cas

Vem fer la visita de rigor del mercat nadalenc

Vem anar a patinar
però també vem anar a una piscina-banys
que hi ha al centre conservada des dels anys 20
on un pot provar una sauna a més de 85ºC per banyar-se després despullat
(obviament, hi ha díes per a dones i díes per a homes)

Ens va nevar i li vaig ensenyar com treiem la neu del cotxe

Visitar Porvoo i fer moltes fotos

Vem fer les típiques joulutorttu

Vem menjar les típiques korvapusti i beure glögi

Prendre un té espectacular

En una cafeteria-teteria rococcó espectacular de Porvoo

Amasant amb paper de plata
(ejeeem no tinc amasador)

Per fer les típiques pipari de Nadal

Què us agradaria fer/visitar si vinguessiu a Finlàndia?

Tarda de manualitats nadalenques

Els finesos, amb això d'estar-se més a dins de casa que a fora, són molt de fer manualitats. Tan grans com petits gaudeixen d'infinitat d'idees per fer treballar les mans. Ara que s'acosta el nadal la cosa no canvia pas, tot el contrari, diria que se'n fan més.

Aquesta tarda no m'he volgut perdre la festa de pre-nadal que han fet a l'escola d'adults.
Hi havia un munt de tallers i exhibicions interessants, una llàstima que a mi només em dongués temps per a fer-ne una, hi havia tanta gent...!

El cor que penjaré a la porta d'entrada


Cara de satisfacció, cor acabat


Taller de fer espelmes,
ha tingut tant d'éxit que a les 18h ja no hi havia lloc per a ningú més


Àvia i neta al taller de dècoupage
-Vista la tècnica tan senzilla ho provaré de fer a casa-


Taller de fer pipari (galetes de gengibre i canyella tan típiques per Nadal)
Us heu fixat com se les gasten amb la cuina que tenen??
Im-pressionant


Taller de figuretes amb massapà... Nyam!


Taller de Papiroflexia

I molts altres tallers que no he fotografiat per no fer-me pesada...
Només us dic i repeteixo, això de les manualitats enganxa!

Contra la violència de gènere

Els dimecres, després de classe de teixir, no em queda temps per tornar a casa per dinar i em quedo pel centre. És llavors quan em dono conta de tot el que passa al carrer principal. La setmana passada van fer un happening, com li diuen ells. Va ser una cosa rara. Estava amb una amiga parlant quan ens vem adonar que hi havia gent parada, com congelats i caminant d'una manera molt lenta. Veure la reacció dels vianants encara era millor. Farà un mes o així hi havia gent vestida d'angelets donant abraçades... es a dir, que fan com una mena d'obra teatral al carrer.

Ahir, sense saber-ho, estàven celebrant sota l'estatua dels ferrers el dia contra la violència de gènere que segons estadístiques diuen que el 20% de les dónes fineses són maltractades (tenint en compte que la població és de tan sols 5 mil·lions, ja en són moltes). Tot per una causa en comú, el mal que pot fer l'alcohol. I es que aquesta gent, per norma general, no saben beure.

Així doncs, pel carrer anàven repartint espelmes que podíes col·locar al voltant de l'estatua on hi havíen figures de dónes en fusta vermella i tot de cartes per llegir sobre casos reals.

Crazy about crafts

Cada vegada que vaig a la classe de "Textile Crafts" acabo enredant-me en fer més cosetes i més cosetes. Ja he fet dues bufandes, vaig per la tercera (no us penseu que m'he tornat boja, es que es fan en tan sols un dia, ja us les ensenyaré), volia aprendre a fer unes"manoplas" (no estic segura si es pot dir així en català) i també fer mitjons però m'acabo d'enredar fent un osset de tela, un estutx i possiblement un xal. En fi, no sé com acabarà tot plegat, només de pensar-hi ja m'estic estressant! Per una altra banda segueixo immersa en el meu projecte de fi de carrera, l'he tingut bastant apartat, pobret, encara estic "algo moixa" tot i que per fi he trobat l'empeny que necessito amb el tema així que no us diré gaire cosa.

Si això fos poc, el passat Divendres vaig assistir a la "gran" festa dels suecs-parlants que es va celebrar a l'escola on treballo (varem ser quatre gats) i immersa en el taller de feltre vaig aconseguir fer aquest fermall després d'unes quantes punxadetes al dit.

Two hearst beating at the same time

O sigui que, com us podeu imaginar, també tinc algun que altre projecte al cap per treballar més amb feltre. Només en veure això i això se'm va encendre la llumeta.
Avorrida jo? què és això?

Prohibit somriure

Somrient sense saber que està prohibit

Fa temps que rondava pel meu cap fer-ho. Avui fa un any que soc conductora de primera, ejeeeeeeem de primera. I puc dir tranquil·lament que em conec millor les carreteres fineses que les catalanes. Clar que això no vol dir que sigui més fàcil, eh! que us penseu! També és cert que aquí tothom es sap millor el que es pot i no es pot fer a la carretera però de burrus i malp... al volant hi ha a tot arreu.

El cas és que la normativa vial diu que durant 3 mesos pots seguir utilitzant el carnet de conduir del teu país, però que a partir de llavors ja no és vàlid i te l'has de canviar. És a dir, que fins ara he estat conduint de manera una mica ilegal i em podíen haver clavat un puro dels macos. Però es que fot taaaaaaant de pal! Vés a fer-te les punyeteres fotos de carnet que taaanta mandra fan (han de ser en blanc i negre!! què moderns! ¬¬) recordar de portar tots els documents per si et demanen res, no oblidar-te del punyeter passaport (el DNI aquí no val per res) no equivocar-te de botó per agafar número o et faràs el rei de la cua d'espera i, armar-te de paciència.

Ahir, em va costar colló i mig trobar l'edifici de la policia, no portava mapa a sobre (amb això de: -va, ja fa dos anys que hi visc i soc guia, no cal, he millorat en orientació jur jur jur), em vaig oblidar del passaport... ueee!!!

A l'hora de tocar-me el número:
Funcionaria: Passaport, fotografíes i targeta KELA (és la targeta social, super-hiper-mega important tenir-la, (la vida et va en ella) sense ella, ja pots ser europeu/a que no ets res)
Happylongui: Osti tu, arrrggg! ja m'he deixat el passaport! no us val el DNI?
Funcionaria: Bé, ho passaré per alt però recorda portar sempre el passaport amb tu.
- li dono les fotografíes, cara de feliciana a tope - veig que se les mira una mica malament... -
Happylongui: havíen de ser en blanc i negre, no?
Funcionaria: No saps que aquí a Finlàndia està prohibit somriure?
Happylongui: eh? com?? (CARA DE POKER EN MAJÚSCULES) deu ser una broma, no?
- em treu una cartulina plastificada gegant amb tot de penya amb cara d'amargada -
Funcionaria: Així és com s'ha de sortir.
-La dóna ja m'havia bufat abans perquè només portava el DNI i ara segona cagadeta...
Happylongui: (mirada perduda i pensant) però, osti tu, on m'he fotut?!! on estic visquent, a Rússiaaaaaa??
Happylongui: Escolti, no en sabia res, és la primera vegada que em diuen que està prohibit somriure jajaja! (és ridícul, és ridícul) o sigui que no valen les fotos, oi? (cagant-me en tot)
Funcionaria: Sí, és ridícul però són les normes. De tota manera no et preocupis que amb el carnet de conduir no som tan estrictes i te les acceptem. D'aquí a 4-8 setmanes el tindràs.
(Alegria, alegria!) Són 40€ i s'ha de pagar en efectiu. (Més alegria!!)

Benvinguda al país dels "moderns"!! que no t'entereeeeees!!

Sshhhhh

Veient el partit en directe.


Almenys avui, puc dir que fan algo que veure a la tele.
Al que mai m'acostumaré és a sentir parlar els locutors finesos, no us podeu imaginar lo sosanos que són sobretot quan venen les jugades d'alta tensió o el gol.

Senyal de perill

Finlàndia és ben coneguda per les seves senyals de perill de rens i d'ants, fins i tot de mosquits!! el que no sabia encara era que a causa d'aquest simpàtic animaló també se'n creessin.

Senyal de perill a Käpylä contra els eriçons. Pobrets, però si no fan res!!