Que bé s'està a casa

gaudint dels últims rajos de sol abans no comencin les primeres nevades
Celebrant la Diada i veient treta-tres mil vegades el discurs d'en Pep :)

Rosa d'Abril, morena de la serra

Sol, cel blau, vinyes

i Montserrat

Una de les coses que més trobo a faltar a Finlàndia són les muntanyes. Tot són boscos però ni una sola muntanya, a excepció d'una minoria al nord i tocant Noruega.

Si he de pensar en un paisatge únic a Catalunya, on hi hagi la muntanya com a protagonista, em ve automàticament a la ment Montserrat, la nostra muntanya sagrada. Única al món.

El dia que vaig fer aquesta foto, no tenia gaire que celebrar, més aviat el contrari.

Vaig parar un moment la ment, preparada per gaudir plenament del paisatge i dibuixar amb els ulls cadascuna de les línies d'aquesta muntanya serrada que em transporta tanta pau.

Somewhere in Costa Brava

Porto temps sense escriure però que consti que ha sigut tot per una bona causa : )

Si alguna vegada em perdo busqueu-me aquí

Perfect journey

A casa ja ha arribat la Primavera
Ruoho ja Tipu (herbetes i pollets)
Simbol finès de la Pasqua

Entre pitus i flautes m'ha passat el mes de Març volant i el d'Abril va de camí.
Com sempre, tot i passar-me vora 3 setmanes de vacances a Barcelona em vaig deixar a gent per saludar :( i es que a tot arreu és impossible arribar. Vaig passar per Castelló i València, i durant els últims díes a Barcelona vaig conéixer a l'Anna, i a la Gemma (assistint a una classe de cuina de la Mireia Carbó). No em puc queixar, vaig anar allà on volia anar, vaig menjar tot el que vaig voler (inclosa Calçotada i tornar a dinar -el mateix menú tal qual com ho feia de petita- a Cal Frare). En definitiva, m'he sentit i em sento molt afortunada.

Antulls

A tot arreu hi ha coses bones i dolentes. Coses les quals canviaríem si ens deixessin i d'altres que voldríem que fossin per sempre. Suposo que serà típic però el que més enyoro de quan sóc a Finlàndia és el menjar. Considero que per a mi menjar no és només una necessitat sinó un plaer. Gairebé m'agrada tot, tret dels pèsols (depèn de com els cuinin sí que m'agraden) i la llet (amb cafè o xocolata no em desagrada).
Una de les coses que més m'agraden és la verdura en general, i possiblement sigui perquè la vaig descobrir força tard ja que a casa en menjavem molt poca. A Finlàndia trobo a faltar moltíssim la mongeta tendre, les bledes, els espinacs (que no siguin congelats), les faves i sobretot els calçots.
Fins ara quan he baixat era estiu i clar, al no ser època de calçots em quedava amb l'antull... Aquesta vegada però en gaudiré a tope ja que pel que es veu tenim una taula reservada aquí.
Jo estic contenteta però el meu estómac avui està de festa major! jeje
Feliç Diumenge a tots/-es!

Quotidianitats oblidades

Cada vegada que torno a Barcelona pateixo petits xocs culturals com quan un guiri ve per primera vegada, suposo.

- Les olors.
És una passada, em penso que a Finlàndia el fred mata moltes olors.

- La calefacció.
La noto a faltar moltíssim. De pijama utilitzo una samarreta de màniga curta i pantalons llargs. No hi ha prou. He de portar bata, sí o sí, dormir amb mitjons gruixuts i quan em desperto em sento la cara gelada.

- La dutxa.
Obligatori preparar l'estufeta una mitja hora abans de dutxar-se. Si vull aigua bullint he d'esperar una estoneta i fins i tot així mai surt bullint del tot. Al no haver-hi calefacció i haver més humitat, els cabells han duplicat el seu volum ?¿

- L'aigua.
Si vull aigua més val que no l'agafi de l'aixeta o se'm posarà la cara de Fari en un moment. A Finlàndia la bebem així ja que surt pura i per trobar-la embotellada te les fas i desfas. Aquí en canvi, o la beus embotellada o has d'anar a viure als Pirineus, no?

-El protocol. Aquí no es treuen les sabates quan s'entra a casa i més em val o moriré de congelació als peus. Ostres tu, doncs se'm fa raríssim no anar descalça, quins nassos, no?
Per fi ja puc adreçar-me a la gent i donar dos petons sense que se'm quedin amb cara de pocker.

- El terra.
Quan camino més val que vagi mirant al terra si no vull trepitjar un bon cagarro de gos. Ahir mateix vaig estar a punt. Juro que la quantitat era tal que semblava de cavall! Ecsssss!!

- Els diners.
Si vull prendre alguna cosa ja cal que prepari uns quants euros a la butxaca, estic tan acostumada a pagar-ho tot amb la targeta que mai tinc peles al moneder. De vegades me n'oblido amb total facilitat de que si la compra no supera els 6€ em miraran amb cara de pomes agres. Ho trobo una tonteria, i penso que si a Finlàndia es pot fer, aquí també.

I es que, a certes comoditats ens acostumem massa depressa o no?

Fira Matkamessut (Biggest Nordic TravelFair)

Aquest cap de setmana he estat viatjant per tot el món sense sortir de Hèlsinki
per quedar-me i ensenyar el millor de la nostra terra

Ha estat ben curiós conéixer els gustos dels finesos:

Barcelona era el més buscat seguit de zones per practicar el golf, ruta del vi,
càmpings per la Costa Brava o Costa Daurada i llocs per practicar senderisme

Anècdotes que no oblidaré:

1. quan m'han preguntat per Siurana (encara estic a quadres)
2. Ruta del Camí de Sant Jaume

En calces y a lo loco

Llegint el diari m'acabo de trobar amb això:

Quins sants ovaris, no?

S'ha de tenir moral, falta del sentit del ridícul i força de voluntat perquè...

amb tal panorama i tota sola... ja s'ha d'estar ben conscienciat!

Es veu que s'està posant de moda una cosa que en diuen "flashmob" des del Blog d'en Guillem ja n'havia llegit una mica sobre el tema però clar, quan parlen de llocs tant llunyants com Sant Francisco no xoca tant com quan veus que realment, aquestes coses, també poden passar a Barcelona i a llocs tan atípics com el metro.

Cagatió fino-català

Com que molts de nosaltres marxem per Nadal cap a Barcelona (desgraciadament no és el meu cas) el passat Dissabte 12 vem celebrar junts el cagatió per a nens i grans. Feia temps que no ho feia, la veritat es que ha sigut força divertit veure la cara de nervis dels més petits.

Petit video de l'event. Ho sé, soc una patata grabant...
jo també estava emocionada... jejeje

Una de les coses que més gràcia em va fer va ser descobrir cóm fan el cagatió els demés, a casa ho feiem ben diferent, això de mullar el palet, donar-li de menjar panses no ho havia fet mai o netejar-li el culet al final... tampoc... : )

El jalar
Canelos d'espinacs i carn picada, broquetes de tomàquet cherry, mozzarela i pesto, olives, canapés amb caviar de salmó, d'altres amb formatge blau, d'altres amb salmó fumat, tunyina, amanida de crustons, uvas y queso de la Gemma galetes salades...

Les postres:
turrons, mousse de llimona i altre cop
el pastís de formatge i Baileys de la Gemma

El pessebre

El cagatió amb els reis de la festa

Leo, Aina i Otto

Operació: bronzejat

Des que he acabat exàmens que no paro. Aprofito per anar a la platja i que em toquin els últims rajos de sol barceloní abans que marxi. M'agradaria anar a la Costa Brava però està molt lluny i no tinc gaire temps. Així doncs, faig la ruta de les platges més properes de Barcelona. De moment ja he estat a Sitges, Montgat i ahir, Vilanova i la Geltrú.

Tinc una amiga que hi viu allà, a 10 min de la platja, així vaig fer-li una visita i de pas vaig fer una mica de cangur emportant-me a les meves cosines de 12 anys.

No tinc fotos meves, no fos que enlluernés a la càmara amb el meu blanc nuclear jajaja

de moment la operació bronzejat està encara en procés

Tinc molt clar que a Sitges no torno. Cada vegada hi ha més gent, i no anava tranquila a banyar-me deixant les coses sense que ningú les vigilés. La platja de Montgat no estava malament però no li posaria tampoc bona nota, dones 4 passes i ja no tocaves de peus, top manta i xineses oferint els seus serveis a dojo. Ademés no es veia el fons, mal rollo... Tot i així he de dir que l'aigua, en tots els llocs estava netíssima! La platja de Vilanova, em penso que era la de Ribes Roges em va agradar força. Era poc profunda, aigua cristal·lina, sorra molt fina i tova, el mar ple de peixos, peixets i peixots (tot i saber lo de la tintorera, com que es veia el que hi havia a dins se'm va passar la cagalera) pexines i tallarines. Platja amb gent però sense aglomeracions.

Dinar: gaspatxo, entrepà de pernil serrà i un gelat. Elles contentes i jo feliç.

Jo, ara em fot una mica de pal tornar a marxar!

My luggage as a bedpet

Des que he arribat que doña Tula (Lappi) s'ha apropiat totalment de la meva maleta. Soc tan vaga que encara no la he desfet així que cada vegada que vaig a agafar alguna peça de roba i em trobo amb això no em puc resistir de quedar-me embobada mirant-la i me'n oblido del que anava a buscar.

Me'n torno cap a Barcelona. Res, dues setmanes principalment per mirar tema projecte i dos últims exàmens. Espero que em dongui temps de fer coses bones com... anar a la Costa Brava, visitar a familiars i amics i atipar-me del bon jalar : ))

Fent país

M'encanta, ara que estic tant lluny de casa, posar-me a investigar i intentar seguir les nostres tan peculiars, tradicions catalanes. Recentment, vaig celebrar el St. Jordi, una mica pansit, sense rosa. A part d'anar en busca i captura d'un bon llibre i una bona rosa... en aquest dia, una de les coses que més m'agrada de Sant Jordi és el seu pà. Absolutament totes les pastisseríes s'omplen d'un producte altament exclusiu d'aquell dia, és el pà de Sant Jordi. Si no corres a comprar-lo, ben fàcilment pot ser que no en trobis i per això el fa més especial encara. És un pà que jo creia era fet de sobrassada, formatge i fruits secs. Bé, suposo que cada pastísseria deu tenir la seva recepta.

Jo la vaig treure d'aquí.

Preparada per anar al forn/ Recent feta


Em vaig sorprendre molt del resultat, super esponjós i realment recordava al pà de Sant Jordi.
El millor de tot va ser compartir-lo entre nepalís, valencians, italianes i finesos. Ara ja saben, a que sap el nostre dia de Sant Jordi.

Passió és vida

No seré a Barcelona però veig la televisió catalana igualment. Des que vaig descobrir que podia veure TV3 en directe i que fins i tot podia veure els meus programes i series preferits que m'he enganxat. La setmana passada va comencar una serie que ma mare ja m'havia recomenat. Al principi pensava que anava a ser una "sequela" de Sex and the City però res més enllà de la realitat. Aquesta és molt millor, molt més real. Us recomano pels que no la heu vist: INFIDELS.

Capítols aquí

Últims minuts: No volia però m'acabo de llegir el resum del capítol 3... ufff i fins Dijous no el podré veure!! arrrgggh!

Cuidado que enganxa!

Dijous Gras

Diuen que en Dijous Gras no es pot menjar carn i segons la tradició és el dia de la truita i aquest és l'àpat d'avui. A part d'això, les pastisseríes de tot Catalunya s'omplen de bunyols. mMm deliciosos bunyols de vent sols o farcits de crema. A part d'això, gràcies al blog de la Gemma he descobert que també és el dia de la coca de llardons, i de la butifarra!!

I jo que últimament estic amb la vena cuinera... he fet una truita de patates... i uns bunyolets de vent tal qual en fan a Cal Polo, Cal Mora i altres pastisseríes de la nostra terra tan estimada!

Xatos... això de fer bunyols... és bufar i fer ampolles!! si ho hagués sapigut abans!!
Saben a glòriaaaaa!!

Apa, a la vostra salut!

Últims minuts: a ma mare ja la he xinxat per veure qui feia els millors bunyols avui i aquest ha sigut el resultat...

tenen també molt bona pinta, oi?

Els meus han quedat més torradets i al passar-los per l'anís (per cert, que porten alcohol! jo no sé com ma mare em deixava que me'n fartés, alguns porten més anís que d'altres i es nota! jeje) s'han axafat cosa que no impedeix per res del món que tinguin el mateix gust que els bunyols de pastisseria, i al cap i a la fi, aquest era el meu repte!