La dansa serà lliure, el temps indefinit

Fa temps que no escric i no és perquè no tingui ganes ni perquè vulgui deixar el blog si no perquè em falta temps i el poquet que tinc l'intento aprofitar al màxim. Intentaré explicar en fotografíes el que ha anat passat durant aquest temps.

Vamos allà!

Fa dues setmanes van caure els primers floquets de neu,

però el dia que vaig fotografiar a la Mete Mano Nen

ens feia solet :(

Cada any, quan comença la tardor

a Hèlsinki preparen un concurs de pirotècnia

jo hi vaig anar per curiositat però la veritat es que

tret de fer algo diferent no va ser gaire especial, poca gràcia que tenen, nye!

Sip, no em fa cap vergonya ensenyar-vos

el que és la realitat del no tenir temps

tot s'acumula i el nostre dormitori es converteix

en un mar ofegat de roba

Últimament fer un pastís havia sigut un desastre total

però després de les fallides va venir l'éxit

Probablement, el millor i més fàcil pastís que he provat mai

Valkosuklaa-puolukkakakku (Pastís de xocolata blanca amb nabius vermells)

Recepta aquí

Just abans de que ens caigués la primera nevadeta

vem anar al PN de Nuuksio amb cap expectativa de trobar bolets

vem acabar amb un quilet de camagrocs i una fulla somriguent

Em dona tanta pau passejar per aquests paratges...

I un bon esmorzaret pel matí de Diumenge sempre senta bé

Shin-pon!

Conducció sota neu

Conduïr durant aquesta època de l'any es fa especialment dur

i més aquest any que diuen, està nevant moltíssim

Estem dins el carril o al mig?

Moltes vegades els panells d'informació no es veuen perquè la neu els cobreix, saber a quin carrel s'està conduint es fa difícil i si et passes força temps sense agafar el cotxe et pots trobar amb coses d'aquest estil:

Aviam qui és el xulo que li treu el cotxe!

Vaja que, després de la feinada que vaig tenir jo ahir per treure una tercera part de lo que tenen a sobre aquests cotxes, jo els hi recomanaria als seus respectius amos que s'oblidin del cotxe i esperin a que la primavera arribi! ja posats...

Fa una setmana

Ens va caure una nevada de grau siberià
ni vivint a Lapònia havia vist mai una nevagada igual

Us imagineu una nevada com aquesta?
Vem haver de treballar de valent per treure
tota la pil.la de neu del cotxe

Surfejant la neu

Practicant una miqueta

Càmera: Markus esquiant amb els Blades
Música: JauwizD-Heathen's Gold
Pista del Serena Ski

Pesimisme, what?

Servidora: Ja ens ha arribat el vostre paquet de Nadal!!!
Reina mare: Tant d'hora?? ostres, el vaig enviar fa tan sols dos díes! Els de correus em van dir que tardaríen almenys una setmana...! Fantàstic, no??

En el paquet hi havia de tot, neules, polvorons, turrons i regals de Nadal...
-ais, tots aquests tinglaus de paquets i regals m'encanten!!-

Servidora: - obrint regalets - Quina passada regalar-me altra cop les arrecades! - molt emocionada -

(La primera vegada, em van durar 1 dia, va ser posar-me-les i perdre'n una)

- yes, I'm the one -

(El cas es que ahir me les vaig posar, aquesta vegada tenen un tapet de plastic com a tancament i no hi havia forma humana de treure'l, se'm va doblegar el ganxo i al final em vaig quedar amb una mà el ganxo i l'altre l'arrecada)

Reina mare: T'ha fet il·lusió, reina?
Servidora: - després de fer la intentona - Quina enganyifa d'arrecades... quin disgust!! ara no les he perdut, ara se m'han trencat...! - desconsolada - per a més INRI, des del dia que vaig fer la bugada que no trobo la càmera... i no puc fer fotos... la he perdut, quin desastreee! - sóc una mica distroyer, si m'he de posar en "mode black" vaig fins al fons -

Reina mare: Bé, més es va perdre a la batalla de Cuba, no?

-Si el que jo volia era una palmadeta a l'esquena m'acabo d'endur una sacsejada... - gràcies mama!

Qui frega més plats?

Cansada de ser la que més pringa a casa a mitjans d'Octubre vaig decidir comprobar-ho creant aquesta taula i que es valorés la realitat:

Ara ja no em podrà discutir més el tema

He de dir que no és del tot certa ja que la vaig començar a mitjans de mes i no des del principi, a més, de quan en quan ens oblidàvem d'apuntar. De totes maneres, sobretot al principi, va ser molt positiu i vaig conseguir gairebé fer el miracle ja que ell s'ho va prendre com si fos una competició en tota regla i s'implicava més que de costum. Ara que té l'horari més colapsat, com us imagineu, ja no serveix de gaire la taula... Això sí, durant el cap de setmana no es salva ni Cristu!

Risotto

Primer pla del risotto amb trompetes de la mort, pollastre i chardonnay

Després de fer el risotto del Cocinero Fiel he acabat, per fi, la películ·la Julie&Julia (es que moltes vegades veig les pelis abans d'anar a dormir i és impossible de veure-les senceres).
- El principi m'ha semblat una mica lent, però mica en mica s'ha anat posant interessant -.

Com de costum, no m'ha sortit del tot igual que ell, em sembla que em vaig passar amb la mantega, quedava massa oliós, vaig tirar-ne el líquid abans de posar-li el parmesà i tot i posar un rajolí maco de chardonnay-macabeo de Freixenet se m'ha quedat un pèl resec.

De totes maneres, a casa hem gaudit del dinar.

Tarda de manualitats nadalenques

Els finesos, amb això d'estar-se més a dins de casa que a fora, són molt de fer manualitats. Tan grans com petits gaudeixen d'infinitat d'idees per fer treballar les mans. Ara que s'acosta el nadal la cosa no canvia pas, tot el contrari, diria que se'n fan més.

Aquesta tarda no m'he volgut perdre la festa de pre-nadal que han fet a l'escola d'adults.
Hi havia un munt de tallers i exhibicions interessants, una llàstima que a mi només em dongués temps per a fer-ne una, hi havia tanta gent...!

El cor que penjaré a la porta d'entrada


Cara de satisfacció, cor acabat


Taller de fer espelmes,
ha tingut tant d'éxit que a les 18h ja no hi havia lloc per a ningú més


Àvia i neta al taller de dècoupage
-Vista la tècnica tan senzilla ho provaré de fer a casa-


Taller de fer pipari (galetes de gengibre i canyella tan típiques per Nadal)
Us heu fixat com se les gasten amb la cuina que tenen??
Im-pressionant


Taller de figuretes amb massapà... Nyam!


Taller de Papiroflexia

I molts altres tallers que no he fotografiat per no fer-me pesada...
Només us dic i repeteixo, això de les manualitats enganxa!

Dear fridge

La nostra nevera dona pena

Veient aquests bentos em dono conta de que:

- He d'anar al super urgentment (moltíssima mandra)
- He de variar més la dieta per no avorrir-la i organitzar-me (ademés, em sembla haver mencionat per aquí que en aquest país hi ha poca oferta de coses bones)

Moltes vegades vaig al super i no sé què comprar.
L'esmorzar és el meu etern maldecap. M'he cansat del muesli amb iogurt (no m'agrada la llet), de les galetes... no sempre tenim pà i de bon matí no tinc gaire gana...

Alguna suggernència?

Crazy about crafts

Cada vegada que vaig a la classe de "Textile Crafts" acabo enredant-me en fer més cosetes i més cosetes. Ja he fet dues bufandes, vaig per la tercera (no us penseu que m'he tornat boja, es que es fan en tan sols un dia, ja us les ensenyaré), volia aprendre a fer unes"manoplas" (no estic segura si es pot dir així en català) i també fer mitjons però m'acabo d'enredar fent un osset de tela, un estutx i possiblement un xal. En fi, no sé com acabarà tot plegat, només de pensar-hi ja m'estic estressant! Per una altra banda segueixo immersa en el meu projecte de fi de carrera, l'he tingut bastant apartat, pobret, encara estic "algo moixa" tot i que per fi he trobat l'empeny que necessito amb el tema així que no us diré gaire cosa.

Si això fos poc, el passat Divendres vaig assistir a la "gran" festa dels suecs-parlants que es va celebrar a l'escola on treballo (varem ser quatre gats) i immersa en el taller de feltre vaig aconseguir fer aquest fermall després d'unes quantes punxadetes al dit.

Two hearst beating at the same time

O sigui que, com us podeu imaginar, també tinc algun que altre projecte al cap per treballar més amb feltre. Només en veure això i això se'm va encendre la llumeta.
Avorrida jo? què és això?

Talitiainen

Mentres escoltava la cançó The Autumn Leaves he vist passar un Talitiainen o mallerenga carbonera com se li diu en català, així que per quan tornés ja tenia preparats bocinets de pà i la càmara. N'hi ha un munt, ara que comença a fer fred van atabalats buscant menjar.
Sense tenir balcó no pensava que fos possible, però ja ho veieu!

Vale, sí, m'he passat una mica amb els trossassos de pà
que li he possat al pobret, oi? ¬¬

Ni un bocí

Cada tarda, a mitja part de la classe de finès, m'agafa certa gana. No sé si és el fred, la foscor o les hores de finès que se'm fan un pèl pesades. El cas és que al principi de tot vaig descobrir, amb un company de classe, que just davant de l'escola hi ha un konditoria (cafeteria amb la seva propia pastisseria) i vem entrar afamats. Els pastissets, les tartaletes, les quiche... en sí tot té una pinta boníssima però el que fa mala pinta és el preu, és sens dubte, mortífer. I no és que estiguem en un lloc selecte, no. És que aquí, senyorets, el món va així. No és la primera vegada que m'escandalitzo en veure que un sandvitx costa entre 5€ i 5'50€.

Gairebé tot comença per 5, el té em sembla que costa uns abussius 2'50€ o 3€ i l'aiguabruta o cafè 3'50€ o 4€.

Pastís de formatge 5'40€
Pujaràn encara més els preus al Gener?
A quan deu cobrar la hora el pastisser?

Pastisset de marenga de poma 5'40€

(Això sí que fa mal) Entrepà de xapata (ho dubto) amb tomàquet, pesto i mozzarela 5€
quiche de crema d'espinacs "amanida verda" 2'50€

En fi, que més val morir-se de gana!

El complex món de fer la bugada a Finlàndia

Us presento la Pesuhuone (sala de bugaderia)
Dues rentadores i una centrifugadora. Tot va automatitzat i funcionen pagant 1'60€ en una màquina
En aquest edifici no són tan moderns

Una de les coses que més pal em fa és fer la bugada.
Si a això li sumem que no tenim rentadora a casa i que hem d'anar a un altre edifici podem comptar pal x 2. La tasca és ben similar a la de fer la bugada en una residència d'estudiants. T'hi apropes a la sala de bugaderia on hi ha les rentadores Pesuhuone com li diuen aquí, agafes la llibreta i reserves el dia i hores que necessites la sala. Ademés, abans s'ha de fer la reserva de la Kuivaushuone, la sala d'assecat, ja que si aquesta està ocupada quan acabes de fer rentadores a on deixes la teva per assecar?¿? i com no tenim balcó ni sauna ni espai possible i el terra és de parquet... mal rollo!
Com us podeu imaginar, un total conyàs.

les bosses d'IKEA ens ajuden en aquesta llarga i pesada tasca

Moltes vegades passa que totes les hores o els díes estan agafats, si fa no fa aquí no és tan raro no tenir rentadora a casa. El pitjor de tot és haver d'aixecar-se a les 8h un Dissabte, com avui, per fer el coi de bugada ja que si el temps se't passa no es poden fer trampes i passar-te les normes pel culet...

Us presento la Kuivaushuone (sala d'assecat)
gràcies al quadradet que veieu a la dreta,
que tira xorros d'aire calent durant 8h aconseguim un efecte gairebé d'assecadora
No sé amb què ens trobarem demà,
per variar, l'instrument bàsic no funciona...

Entenc que a aquestes hores d'un dissabte, hi hagi algú passejant al gos, però intentar posar-se a escombrar tota la pil·la de fulles que han caigut al jardí és de maniàtiques, no creieu?

Klasser

Per ser la meva primera classe no ha estat gens malament. El nivell en general és bastant bó i la hora i dos quarts ha donat per molt. La classe que dono es titula "Una tarde en el casino" així que quan quedaven 15 min he tret la "baraja espanyola" i els he ensenyat un joc. Estàvem en un casino, no?? llàstima que no tinc el domino a mà... jojojo

Ara, l'anecdota "que se lleva la palma" sense dubte, ha sigut quan ha arribat el primer alumne. De nom, Jaime; ciutat natal, Barcelona i la meva cara totalment de poker. A la pregunta, com és que vens a classe de conversa en espanyol em respon que està avorrit i vol conéixer a gent. Aham... us dic que normalet normalet no és. En fi, és un alumne més i el faig participar.

D'altra banda, ja fa dues setmanes que vaig a classe de finès i aquest dijous ja tindrem el primer KOE (exàmen). Les classes de finès són la canya, especialment per l'ambient que hi ha. La gran majoria són de l'est: russos, xinesos, turcs, però també hi ha sudamericans, un nordamericà, un noruec, i els de més al sud, un canari i jo. En Ma és xinès i l'hem condecorat com el paiasso de la classe. Es fa el tonto però el tiu és llestíssim (t'he montat el seu propi negoci). En Sergey, l'estonià que amb un hei! (hola!) ja es posa vermell. Vathanay, de Cambodja, és la meva companya de taula i pobreta sempre va perduda. La intento ajudar tan com puc però sembla a ser que és durilla de mollera, o això o es que el seu marit finès no està per ella i no repasen junts després a casa.

Aquí us deixo una fotografia del que hem comencat a estudiar avui: els oficis!
Sí, ho sé, es sembla com un ou a una castanya, oi? menys mal dels dibuixos...

Jag talar inte svenska, förlåt!

En dues hores comencaré a donar la meva primera classe de conversació en espanyol -oju al datu!-a l'escola d'adults de parla sueca. No sé a on m'he fotut realment, potser acabaré aprenent suec i tot... em penso que serà divertit! Ja us explicaré...

Back from Lapland

Després de fer, en tan sols tres díes, una mica més enllà de 1600km en un cotxe de 3 portes encara em sento mooolt mandrosa. El viatge de tornada va ser tot un miracle perquè el cotxe fa díes que fa coses rares, com si s'ofegués. No entenc de mecànica i espero que no sigui res greu perquè aquí per qualsevol tonteria ja et colen 200€ "al cantu". És cert que li hem fotut un tute al pobre... en 3 mesos hem fet més de 13.000km i com ja sabeu no és últim modelet. Les pujades li costaven un colló, adelantar a camions ja ni us dic i a sobre ens va nevar una micona i ploure a bots i barrals.

Una llàstima no haver-nos quedat més díes, se'm va fer tant curt... Vem recollir les nostres últimes pertinències i visitar a família i amics. Tot està igual, tot i que al passar per on treballava vaig sentir certa melancolia... ja no serà el mateix!




No sé el que té Rovaniemi que sempre que torno sento algo especial. Just quan marxàvem va caure la segona nevadeta i ahir ens envíaven aquesta postaleta. I no és gens raro ja que el termómetre va marcar durant el cap de setmana -5 graus.

Diuen que aquí, al sud, la primera nevada cau normalment cap al Gener. Espero que no sigui així i que nevi abans, no m'imagino passar els díes amb tan sols 3 hores de llum i a sobre sense neu. Això si que pot ser dur!

A miedu

Avui ha sigut un dia força productiu. No, el títol no va sobre pors. Amiedu.fi és l'academia que imparteix el millor curs intensiu de finès. Curs que dura 6 mesos, 5 díes a la setmana. Sí, sí, quan m'hi poso, m'hi poso. No sé com anirà la cosa perquè sembla a ser que per accedir-hi necessito tenir el nivell 2, però si no és ara, serà dintre de 3 mesos.

Ademés d'aixo, he adelantat el projecte i he aconseguit, per fi, concretar una entrevista que serà clau. Per la tarda no ha anat malament la cosa ja que demà tindré profe particular d'alemany i ademés Dijous arriba una amiga d'una amiga austríaca. El plan és: que ella m'ajudi amb el resum del meu projecte que ha de ser en alemany i l'oral (toca't els nassos) i jo li faré un tour per la ciutat en cotxe guiat. Bon plan, no?

Moving

El passat Dimarts, a correcuita, varem comencar la mudanca amb el inconvenient que això comporta, una setmaneta sense internet. Això de mudar-se al principi m'agradava, però després d'haver-me mudat ja unes quantíssimes vegades... ja comenca a fer-me MOLT de pal. M'agradaria tant tocar un botonet i au, plis plas i tot fet...

Empaquetar-ho tot, trobar caixes i maneres de portar-ho tot en menys viatges, tanta feinada per després desempaquetar-ho tot altra cop... i la de trastos que arribem a produïr en tan sols uns quants mesos, mon dieu!! Imagineu-vos quan ja porteu 2 anys!

Així doncs, fins el proper Dimarts people!! De moment, aprofitaré ja que tinc sauneta al nou pis i dedicaré tot el temps que no pugui estar enganxada per la xarxa a cuidar-me!
Pusuja! (petons finesos!)