Print on me

Després dels dos tours d'avui em sento flex. No sé, em passa una cosa rara, abans de començar un tour estic una mica mandrosa i no tinc ganes, quan començo a veure la gent se me'n va la mandra i quan acabo el tour estic desbordada d'energia i positivitat. Seré un bitxo raro?

Empenta i fe

No tinc paraules per descriure la visita que he fet aquest matí.

Podria destacar un munt de coses, però només us en diré un parell: un tracte excel·lent, i el més important, un resultat (després de 2h de reunió, uff!) MOLT POSITIU! M'ha donat empenta i sobretot ganes de tirar-ho endavant costi el que costi. Ara per ara tinc molta feina a fer, d'entre d'elles treure-li suc als 7 llibres sobre estudis de mercat i estadística sobre el turisme a Finlàndia i llegir-me una tesis doctoral (prestada) de 600 i pico pàgines sobre la Imatge Turística de Finlàndia. L'única cosa de la qual me'n penedeixo és de no haver-ho fet abans, tot per no confiar en mi. Però aquí, no s'acaba tot.

Nens, Finlàndia és mel de romé!!

Lovesick Goodbye

Justament aquesta setmana ha sigut la de més curru. Enganxada a la llei de Murphi.

Ahir, després de treballar durant 13 h, vaig arribar a casa morta, literalment.

Desperta des de les 6h i fins les 8h fent el panoli a l'estació de tren per despedir-me d'ell.

Ja està, altra cop sola com una mussola.

Life's short and I'm starting to have a lovesick day
Outside is raining, 5 weeks and counting

Des de Helsinki

Ja està, no hi ha volta de full, ja no soc a Rovaniemi.

Aquí no hi ha sol de mitja nit.

La nit és nit, fosca.
(tot i així diría que més clara de lo normal)

Demà quan em desperti no tindré als meus ocellets menjant de les boletes de muesli, no tindré una sauna al lavabo, ni vistes a la pista de gel.

Com es que se m'ha passat tot tan ràpid?

Passarà ràpid l'estiu?

Primera nit soleta a Hell-sinki

There'll be days like this

Aquests últims dies m'he quedat amb la nyonya del Diumenge. He estat tristona com una bleda, suposo que ja tocava. D'aquí poc hi hauran alguns canvis, que explicaré més endavant, i tot se m'acumula i és quan una servidora li entra una mica la por a pifiar-la. I es que és totalment normal.

No obstant, avui em sento amb esperit d'alegria, mirant endavant com s'ha de fer! i us explicaré que el meu ocellet ha tornat! M'ha dit el bon dia a les 9h del matí i aquesta vegada jo estava preparada per fer-li una foto i sense cortina! per a que el veieu bé!

Us serè sincera, en realitat, el que he vist a primera hora del matí per la finestra no era pas tan maco:

He arribat a pensar que s'havíen cruspit el meu ocellet matiner (sense nom encara!) i que veníen a per les meves boles! jooooor!!

Però el meu ocellet és un passota, i ha arribat per atipar-se a l'hora d'esmorzar tan si hi havíen enemics com si no!