Shaker

Si algun dia aneu per Hèlsinki...

Hem descobert un lloc petitó al centre de Hèlsinki on fan uns batuts amb un lleuger toc d'alcohol que estàn per llepar-se els dits! Els finesos són molt llaminers, i ja durant la meva primera estada vaig probar un cocktail rús que barrejava cacaolat amb un toc de vodka - aquí l'alcohol el mesuren amb lupa -. Al principi se'm feia bastant raro, em donava la sensació que em donaria un tall de digestió jeje però tot el contrari, entra suau i està boníssim. Aquests dos que vem prendre són un Daim-Anne i Fazemiina però hi ha un munt més, amb fruites, licors, cafè i té. El del darrera porta bombons Daim i bombons Marianne, llet, toc de vodka i granizat i el de davant bombons fazerina, licor de menta, llet, xarop de xocolata i granizat. Pel tamany em van semblar més que un cocktail unes postres, omplia tant que no me'l vaig poder acabar!

Quan creieu que pot costar cadascún?

Si ho sé em quedo a casa

+
= Anar a per llana i tornar esquilat xD

Si arribo a saber que el partidet (que jo pensava que seria jugar a un 21 rapidet) anava a ser tota una pista a recòrrer i jugant amb 9 tius, una servidora s'hagués quedat a casa dormint la mona.

Només veure el plan vaig pensar que seria avorrit, que ni cristu em passaria la pilota (al principi els hi costava una mica) i vaig còrrer el que calia, sense pensar en que a les 16h tenia zumba per dues hores. Al principi vaig pensar que podria amb tot, total, tampoc em passàven tan la pilota i tampoc corria tant però va ser acabar, anar a dinar i desplomar-me a la taula. Em venia aquella son incontrolable, aquella son que et parlen i tot et sembla perfecte perquè comences a ni sentir a la gent, no tens força ni per contestar, ni per manternir els ulls oberts. El cas es que ja havia dit que si i no hi havia marxa enrera i vaig pensar, va! hi hauran tot de iaiaes i el nivell serà baixíssim (amb això de que les nòrdiques tenen falta del sentit del ritme).

Va ser entrar, veure la classe plena, 5 tius ballant entre tot de dones donant-ho tot i tothom suant la gota gorda quan vaig cagar-me-en-satanàs-bombero i les meves ocurrències! el monitor era colombià, baixet, calvet i una musculació poc natural, vaja, que la cosa pintava ben còmica però també pitjor del que em pensava. Sabia que si ballava dues hores d'allò ja podia despedir-me del món sencer. Només us dic que de nivell baixíssim res, que em va entrar un flato que em va deixar doblegada més d'una vegada i em va pujar part del dinar. Amb això ja ho dic tot. Never ever ever again!

En acabat jo només volia una dutxa eterna i que el llit se'm tragués, però per si no en tenia prou, per la nit ja havia dit que sí per probar una raclette francesa la qual ens va encantar si no fos pel formatge amb olor i gust que millor no descriuré.

A hores d'ara em maten les agulletes, i no vull sentir a parlar ni de zumbes amb vinagre ni de bàsquets. Si he aprés alguna cosa aquest cap de setmana és que les coses han d'anar per parts i ben separades a ser possible! xD

Feliç i relaxat Diumenge!

Morning & Cookies

El Dissabte pel matí comporta: Aixecar-se a l'hora que a un li rota i sense el despertador posat. Mandrejar una bona estona al llit. Escoltar els ocellets cantant, mirar per la finestra i comprobar si ha sortit el sol (ha sortit ^^). I, el més important, tenir un esmorzar com cal, sense presses i relaxat. Fa poquet vaig fer les meves primeres galetes de xocolata i nous amb aquesta recepta i la veritat es que, tot i no tenir el mateix resultat, el gust i el punt que tenen de nous i mantega ens ha agradat força. El millor de tot es que es fan en un moment!

Per avui ja m'han enredat per fer un partidet de bàsquet (fa mil anys que no ho faig) i ja que s'ha desfet gairebé tota la neu i no fa fred haurem d'aprofitar! Després anar a no sé on a fer dues hores del zumba aquest tan famós... Ho heu probat mai? Fins ara el que he vist per la tele m'ha fet una miqueta de por jur jur (gent suant a dojo, i ballant amb cara de bojos)... Ais... segur que avui riurem!

Bon cap de setmana!

Perfect journey

A casa ja ha arribat la Primavera
Ruoho ja Tipu (herbetes i pollets)
Simbol finès de la Pasqua

Entre pitus i flautes m'ha passat el mes de Març volant i el d'Abril va de camí.
Com sempre, tot i passar-me vora 3 setmanes de vacances a Barcelona em vaig deixar a gent per saludar :( i es que a tot arreu és impossible arribar. Vaig passar per Castelló i València, i durant els últims díes a Barcelona vaig conéixer a l'Anna, i a la Gemma (assistint a una classe de cuina de la Mireia Carbó). No em puc queixar, vaig anar allà on volia anar, vaig menjar tot el que vaig voler (inclosa Calçotada i tornar a dinar -el mateix menú tal qual com ho feia de petita- a Cal Frare). En definitiva, m'he sentit i em sento molt afortunada.