dissabte, 17 d’abril del 2010

Morning & Cookies





El Dissabte pel matí comporta: Aixecar-se a l'hora que a un li rota i sense el despertador posat. Mandrejar una bona estona al llit. Escoltar els ocellets cantant, mirar per la finestra i comprobar si ha sortit el sol (ha sortit ^^). I, el més important, tenir un esmorzar com cal, sense presses i relaxat. Fa poquet vaig fer les meves primeres galetes de xocolata i nous amb aquesta recepta i la veritat es que, tot i no tenir el mateix resultat, el gust i el punt que tenen de nous i mantega ens ha agradat força. El millor de tot es que es fan en un moment!

Per avui ja m'han enredat per fer un partidet de bàsquet (fa mil anys que no ho faig) i ja que s'ha desfet gairebé tota la neu i no fa fred haurem d'aprofitar! Després anar a no sé on a fer dues hores del zumba aquest tan famós... Ho heu probat mai? Fins ara el que he vist per la tele m'ha fet una miqueta de por jur jur (gent suant a dojo, i ballant amb cara de bojos)... Ais... segur que avui riurem!

Bon cap de setmana!

dissabte, 10 d’abril del 2010

Perfect journey


A casa ja ha arribat la Primavera
Ruoho ja Tipu (herbetes i pollets)
Simbol finès de la Pasqua


Entre pitus i flautes m'ha passat el mes de Març volant i el d'Abril va de camí.
Com sempre, tot i passar-me vora 3 setmanes de vacances a Barcelona em vaig deixar a gent per saludar :( i es que a tot arreu és impossible arribar. Vaig passar per Castelló i València, i durant els últims díes a Barcelona vaig conéixer a l'Anna, i a la Gemma (assistint a una classe de cuina de la Mireia Carbó). No em puc queixar, vaig anar allà on volia anar, vaig menjar tot el que vaig voler (inclosa Calçotada i tornar a dinar -el mateix menú tal qual com ho feia de petita- a Cal Frare). En definitiva, m'he sentit i em sento molt afortunada.

dissabte, 20 de març del 2010

Fent mandretes a casa



Tinc moltes coses a explicar d'aquests últims díes a Barcelona però el que em ve més de gust ara mateix és mandrejar força així que probablement no treuré la poteta fins que torni a Hèlsinki.
Deu ser la primavera que a mi la sang no m'altera?? deu ser el fred que pela dins de casa?
Bon cap de setmana per a tothom!

dilluns, 8 de març del 2010

Es pot tenir més mala sort?


- No!

Sé que molts esperàven aquest moment, jo era una d'elles quan vivia a Barcelona però les tornes han canviat. Jo venia aquí en part per a que em dongués una mica el solet i ja ho veieu... porto gairebé una setmana i només hi ha hagut un dia de sol... ara plou, ara està ennuvolat i ara neva! El que sí que puc dir es que me'n alegro de que per fi, aquest hivern sigui un de veritat, la última vegada que vaig veure nevar a Barcelona em penso que va ser durant l'any 2000, recordeu cap altre any?

diumenge, 7 de març del 2010

Antulls

A tot arreu hi ha coses bones i dolentes. Coses les quals canviaríem si ens deixessin i d'altres que voldríem que fossin per sempre. Suposo que serà típic però el que més enyoro de quan sóc a Finlàndia és el menjar. Considero que per a mi menjar no és només una necessitat sinó un plaer. Gairebé m'agrada tot, tret dels pèsols (depèn de com els cuinin sí que m'agraden) i la llet (amb cafè o xocolata no em desagrada).
Una de les coses que més m'agraden és la verdura en general, i possiblement sigui perquè la vaig descobrir força tard ja que a casa en menjavem molt poca. A Finlàndia trobo a faltar moltíssim la mongeta tendre, les bledes, els espinacs (que no siguin congelats), les faves i sobretot els calçots.
Fins ara quan he baixat era estiu i clar, al no ser època de calçots em quedava amb l'antull... Aquesta vegada però en gaudiré a tope ja que pel que es veu tenim una taula reservada aquí.
Jo estic contenteta però el meu estómac avui està de festa major! jeje
Feliç Diumenge a tots/-es!

divendres, 5 de març del 2010

Quotidianitats oblidades

Cada vegada que torno a Barcelona pateixo petits xocs culturals com quan un guiri ve per primera vegada, suposo.

- Les olors.
És una passada, em penso que a Finlàndia el fred mata moltes olors.

- La calefacció.
La noto a faltar moltíssim. De pijama utilitzo una samarreta de màniga curta i pantalons llargs. No hi ha prou. He de portar bata, sí o sí, dormir amb mitjons gruixuts i quan em desperto em sento la cara gelada.

- La dutxa.
Obligatori preparar l'estufeta una mitja hora abans de dutxar-se. Si vull aigua bullint he d'esperar una estoneta i fins i tot així mai surt bullint del tot. Al no haver-hi calefacció i haver més humitat, els cabells han duplicat el seu volum ?¿

- L'aigua.
Si vull aigua més val que no l'agafi de l'aixeta o se'm posarà la cara de Fari en un moment. A Finlàndia la bebem així ja que surt pura i per trobar-la embotellada te les fas i desfas. Aquí en canvi, o la beus embotellada o has d'anar a viure als Pirineus, no?

-El protocol. Aquí no es treuen les sabates quan s'entra a casa i més em val o moriré de congelació als peus. Ostres tu, doncs se'm fa raríssim no anar descalça, quins nassos, no?
Per fi ja puc adreçar-me a la gent i donar dos petons sense que se'm quedin amb cara de pocker.

- El terra.
Quan camino més val que vagi mirant al terra si no vull trepitjar un bon cagarro de gos. Ahir mateix vaig estar a punt. Juro que la quantitat era tal que semblava de cavall! Ecsssss!!

- Els diners.
Si vull prendre alguna cosa ja cal que prepari uns quants euros a la butxaca, estic tan acostumada a pagar-ho tot amb la targeta que mai tinc peles al moneder. De vegades me n'oblido amb total facilitat de que si la compra no supera els 6€ em miraran amb cara de pomes agres. Ho trobo una tonteria, i penso que si a Finlàndia es pot fer, aquí també.

I es que, a certes comoditats ens acostumem massa depressa o no?

dimecres, 24 de febrer del 2010

Happilonguis

Senyores i senyors, el Sr. Lorenzo ha sortit i m'ha tocat la caraaaaaaaaa!!
Marxo corrents de casa! No hi ha temps que perdre!! Primaveraaaaaaaaaaaaaaaa!!