Patinar al mar

Senzillament, una tarda perfecte

per sortir a fora i gaudir del paisatge bucòlic

Gent passejant?

Sí, però al mar congelat

També hi ha qui aprofita per practicar

una mica d'esquí de fons però bàsicament,

aquest és un lloc ideal per

patinar al mar,

Després d'unes quantes caigudes,

aquí teniu el video de la supervivienta jeje

Música: Lazzarella - Laila Kinnunen

Snowboarding on a Sunday afternoon

Per reis, em va caure del cel un peaso snow... que mama mía!! Espero que em duri per tota la vida que per lo que suposo haurà costat... joooorr!!
Gràcies als meus 3 Reis Mags de caseta, quin trosàs de regalet!!

El menda s'ha agafat uns skiboard (són uns esquís molt més curts que els normals) i s'esquia sense pals. Sembla fàcil i molt còmodes de portar i d'esquiar, però que voleu que us digui... m'he acostumat a l'snow i passo de provar altres coses, m'encanta! però em falta una de pràctica... aquest he any he d'aprofitar al màxim!

Vistes de Rovaniemi, des de la pista d'esquí d'Ounasvaara, abans de que els meus genolls petonegessin la muntanya més d'un parell de vegades... aux, aix, auu!!



Menys mal que allà estava el menda per fer-me costat. I es que nanos, tinc una sort..., tinc un novio que val mil·lions!

L'amor és una flor delicada que s'ha de regar a diari...

El amor es un ejercicio de jardinería: arranca lo que hace daño, prepara el terreno, siembra, sé paciente, riega y cuida. Debes de estar preparado porque habrá plagas, sequías o excesos de lluvia, mas no por eso abandones tu jardín. Ama a tu pareja, es decir, acéptala, valórala, respétala, dále afecto y ternura, admírala y compréndela".

Eso es todo... ámala.

25 a Tallinn

Porto bastants díes sense dir ni piu, I know. Tot seguit el per què:

• Vaig estar ocupada amb la visita d'una de les franceses més esbogerrades que he conegut mai, la Coralie. Gràcies a ella tinc una altre visió dels francesos.
  
• El senyor de la finestra va tornar a aparéixer, i vaig passar uns díes en companyia d'una molt bona amiga.
  
• Arribada del menda a la capital.
  
• De seguida em vaig trobar en el dia del meu quart de segle (2 d'agost) viatjant cap a Estònia, en concret, la ciutat mitjaval de la qual els meus ulls s'han enamorat, Tallinn. I no podia haver estat millor que, en acabat d'arribar, topar-nos amb el 21è APLEC INTERNACIONAL DE GRUPS FOLCLÒRICS CATALANS, tot Tallinn ple de catalanets i senyeres. Pell de gallina, us ho dic. Una emoció veure com el meu dia va girar en torn a una gran festa ballant el gegant del pi amb els gegants i cap grossos, veient els castellers, sardanes, ballant rumbetes i xa-xa-xa's , jotes, coples... escoltant havaneres i acabant xerrant amb diversa gent de l'aplec mentres els diables preparaven la traca final.

• A la tornada, quan varem agafar el ferri, la mar estava picada i us he de dir que vaig descobrir una cosa (what a strong thing!, com diria el Jesusín). Fa 10 anys enrrera no era tant figaflor com ara, no sé per què, però no tenia por de res. Els amunt i avall del nostre catamaran sentint-me com si fossim formiguetes dins d'un vaixell de paper durant dues hores fins a l'arribada a Helsinki em van sentar com una patada al cul, jo ja em veia fent "gluc gluc" al mar bàltic (un dels més contaminats del món). Vem arribar tots blancs, fins i tot el xinos que hi havíen que ja és dir! jeje

Ara bé, em va emocionar tremendament veure la d'e-mails que tenia d'amics felicitant-me, de l'enorme centre de flors de mons pares i caixa amb embotits (alabant el pernilet d'ànec), del super regal que em vaig trobar a la bústia i carta de la meva petitona i l'estada a Tallinn el cap de setmana.

25 anys de felicitat,
25 anys volent viure a tope

G r à c i e s
a vosaltres !!!

Reaching the temple of happiness

Em ve un client i emocionat em diu:

- Àngels, (m'agafa de les mans) Se te ve feliz

- Sinceramente, lo soy y mucho e intento cada día seguir siéndolo; el secreto, hacer lo que el corazón te pide, y de momento lo tengo aquí.

Amb la tonteria, aquest home m'ha transmés molta pau, força i empenta però el millor de tot és el carinyo que de vegades la gent desprén, petons, abraçades, PARAULES, total per fer la teva feina ben feta.

Nous aires

Odio els acomiadaments. Quan vius a l'estranger la quantitat de gent que coneixes és proporcionalment igual a la quantitat de gent de la qual t'acomiades i a mi conèixer gent m'encanta però acomiadar-me se'm fa una mica muntanya. Doncs passa que de vegades, en la vida d'estudiant un pot arribar a viure o a dormir de qualsevol manera i aquí a Finlàndia no anava a ser diferent. Està molt de moda arribar a la residència d'estudiants i trobar-te que a l'habitació només hi han les parets, la finestra i la porta. Es a dir, a dormir al terra, xatos!

Al arribar a Helsinki això ja m'ho olorava i ja vaig fer i desfer per trobar-me una habitació amb els mínims però tot i així, com sabeu, dormia al terra, cosa que tampoc em molesta gaire, al menys tenia matalàs i coixí! Podia haver sigut pitjor...

Doncs avui la Sara italiana ha marxat cap a la seva Vicenxa (escrit en el seu dialecte) natal, deixant-me amb el regalet del seu llit i la tauleta de nit. Ara sí que tinc una habitació com cal!

Paljon onnea vaan (Per molts anys)

Avui, el meu petardín del nord, fa 23 anyets. Tot i així encara té la mateixa cara de nen que quan el vaig conéixer i si ha canviat en alguna cosa es en que el tinc espanyolitzat, com molts diríen.

Abans era més reservadet, ara no el deixo que calli i si no fos per la mili segurament no estaríem on estem.
Com que aquest any no ho celebrem junts, no em vaig poder estar d'enviar-li una tonteria que em va portar fer-la durant tot el matí. Es tracta senzillament d'una cartulina plena de fotos a banda i banda i alguna coseta escrita.

La curiositat m'envaeix. Sempre em passa igual, monto el "tinglau" i després no dormo pensant en si li haurà arribat ja (ansies total, ho sé) si obrirà la postal com s'ha d'obrir, si haurà vist TOTES les fotos! (Sí, els tius sou molt tontos per aquestes coses!) si li haurà agradat... en fi!

Helsinki ja no em sembla tan hell

Fotos: Al jardí de davant de casa

Dedicada en cor i ànima a estudiar sota el sol
Pensant en tu. Give me the words

Aurores des de casa

En teoria ahir anavem a fer sopar de fèmines, per acabar de celebrar el dia de la dona treballadora però vem arribar tan cansades que va ser entrar per la porta de casa i desplomar-nos al sofà.

Sobre les 21.45h ens va trucar la Giulia emocionada dient que miréssim el cel, que hi havia una aurora boreal, vem sortir corrents al balcó, poc convençudes, aviam si veiem alguna cosa i allà estava, tan inmesa, tan maca!!

Enamorada de les aurores.
Des del caliu de casa meva.
-6ºC ( a fora!!)

Vestimenta a la nòrdica

El Dissabte passat vaig arrassar. Feia un mes que anava al darrera d'un vestit de la col.lecció de Marimekko que tenien al H&M a un preu bastant assequible (pensant en les sablades que et foten per un tros de tela Marimekko).

Però es que a sobre, les botes del Andiamo em tornen boja!! (per cert, ara en el catàleg ja no es veuen botes, ja estan posant la temporada de primavera, però encara neva i fa fred ?¿)
també feia temps que les volia, i clar, van caure. Mai havia fet una compra tan ràpida,
pim pam tu, així que dona gust!

De vegades no us passa que en acabat de fer una compra us sentiu feliços però infeliços a la vegada?? Feliç de conseguir allò que volia, feliç de poder posar-m'ho, feliç perquè m'agrada com em queda però quin gasto... millor no mirar com tenim el compte!! aux!!

Aquest post se'l dedico a la meva musa de les vestimentes Demonée, que per cert, ja fa un any que segueixo dia rera dia el seu blog.

Apa, ja ho arreglat, però que sàpigues que jo soc molt INTERNATIONAL i m'agraden les barreges d'idiomes! - Per al de la bata! jijiji

Actualitzat: Les botes són blau marí, no sé per què a les fotos semblen negres! grgrgr
La putada es que tot i que gaire taló no tenen, com són de sola completament llisa caminar per la neu i el gel és tota una odisea! Encara no m'he matat, esperem que la sort m'acompanyi! Pels passadissos de la universitat, que crec que li foten cera a dojo el terra, ja semblo el Michael fent els passos aquells raros je je je!

Per cert!! Tampoc podeu veure que el vestit realmente és gris amb topos negres (Er de la bata i que ho sap tot, em pot dir si us plau vostè com es diu TOPOS en catalang?¿?¿ ara mateix no me'n recordo!! Excusez-moi!)

Spring... what?

Això de que la primavera s'acosta... ja no sé que pensar! S'allarga el dia, això sí, però no fa sol... Fa 4 dies que no para de nevar! Floquets petits que de seguida es desfan, floquets més grans, floquets encara més grans, floquets en forma d'estrella, floquets minúsculs, floquets que es queden, floquets que de seguida es congelen... collons floquets!! no s'havia que n'hi haguessin tants tipus!

I així durant tooooots aquests últims dies. Tot i així, m'agrada que nevi, és més m'encanta! Rovaniemi és més maco nevadet, els turistes estan contents, les motos van més suaus, els arbres es comencen a encorbar plens de neu de cap a peus... en fi, que aquest país està fet per a que l'hivern sigui blanc. Un hivern sense neu és molt trist.

Ara a caseta, gaudeixo veient com cau la neu mentres jo estic aquí en tirants i a fora fa -15ºC nyi nyi nyi!

Against boredom

Últimament m'he enganxat a diversos vicis arrán de caure en l'avorriment:

• Mirar la pàgina web del que fan per la tele
  
• Xafardejar i posar xorrades pel Facebook
• Sessió One Tree Hill cada nit
  

I em pregunto... es pot estar avorrida mentres s'estan fent coses varies? com... fer rentadores, xafardejar per internet, fregar els plats que mai s'acaben... i a sobre sabent la de coses que una pot tenir endarrerides de la universitat de la qual és!! Aaarggg!!

Ha llegado el momento

Y, la verdad, me siento un poco rara. Después de 4 años sin volver a hacer una locura de las mías me pregunto... habré cambiado? Llevo 2 años esperando este momento.
En Mayo de 2005 si me hubieran brindado la oportunidad no hubiera vuelto a casa, era primavera... llegaba el calorcito... que más daba! Pero ahora... joder, ahora lo que me voy a encontrar no sé si me va a gustar :'( la palabra frío suena a bien poco, oscuridad... , solitud... Esto último lo arreglo yo facilmente, que no me callo ni debajo el agua juas juas juas!

Hay que joderse, el menda en mi país y yo en el suyo! ¬¬ par de pavoncios si os lo digo!

Pues nada, aquí liadilla con la maleta, que para mi es todo un suplicio!

Nos vemos pronto, en el Fin del Mundo, babies!
Portaros bien que tengo a Santa a mi ladito pa contárselo todo, todito!!

Besotes a millones!

Yessssssssssssssssssssssssssssssssssss!

I can't believe it!!!!!!!!!
He aprovat!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Collons!!! He aprovat!!!

Per fi, marxaré amb un cosa menys a sobre!

International Memories

Y quién nos iba a decir...
Que detrás de tanta tontería...
Sin querer disimularlo...



... nació ese feeling que unió a dos
pavoncios en apuros...
de dos sitios totalmente...
DI-FE-REN-TES