Postal rebuda

• L'ha va rebre amb absoluta puntualitat
• La va saber obrir, primer per la pestanyeta i després desplegant-la (sorprenentment ho va fer bé! Ue!)
• Li va encantar (celles amunt i avall, tss m'ho vaig currar)
• La va mirar durant 5 segons 2 vegades. Vergonyeta? Home, tampoc vull que la pengi ni que l'ensenyi a tothom però coi, que tampoc l'amaaaaaaaguiiiii??!! Co-llons!
  

Si es que als del bando masculí mai els entendré...

Paljon onnea vaan (Per molts anys)

Avui, el meu petardín del nord, fa 23 anyets. Tot i així encara té la mateixa cara de nen que quan el vaig conéixer i si ha canviat en alguna cosa es en que el tinc espanyolitzat, com molts diríen.

Abans era més reservadet, ara no el deixo que calli i si no fos per la mili segurament no estaríem on estem.
Com que aquest any no ho celebrem junts, no em vaig poder estar d'enviar-li una tonteria que em va portar fer-la durant tot el matí. Es tracta senzillament d'una cartulina plena de fotos a banda i banda i alguna coseta escrita.

La curiositat m'envaeix. Sempre em passa igual, monto el "tinglau" i després no dormo pensant en si li haurà arribat ja (ansies total, ho sé) si obrirà la postal com s'ha d'obrir, si haurà vist TOTES les fotos! (Sí, els tius sou molt tontos per aquestes coses!) si li haurà agradat... en fi!

Minulle tulee ikävä sinua

Ha llegado el momento

Y, la verdad, me siento un poco rara. Después de 4 años sin volver a hacer una locura de las mías me pregunto... habré cambiado? Llevo 2 años esperando este momento.
En Mayo de 2005 si me hubieran brindado la oportunidad no hubiera vuelto a casa, era primavera... llegaba el calorcito... que más daba! Pero ahora... joder, ahora lo que me voy a encontrar no sé si me va a gustar :'( la palabra frío suena a bien poco, oscuridad... , solitud... Esto último lo arreglo yo facilmente, que no me callo ni debajo el agua juas juas juas!

Hay que joderse, el menda en mi país y yo en el suyo! ¬¬ par de pavoncios si os lo digo!

Pues nada, aquí liadilla con la maleta, que para mi es todo un suplicio!

Nos vemos pronto, en el Fin del Mundo, babies!
Portaros bien que tengo a Santa a mi ladito pa contárselo todo, todito!!

Besotes a millones!

International Memories

Y quién nos iba a decir...
Que detrás de tanta tontería...
Sin querer disimularlo...



... nació ese feeling que unió a dos
pavoncios en apuros...
de dos sitios totalmente...
DI-FE-REN-TES

Back

At last he's back with all the luggage full of presents: chocolates (Dumle mango, original and lakritsi puajssss and Geisha), a bracellet and earrings, lots of pictures and videos etc.



Anyways, there is nothing else better than to have my toyboy around <3

Meanwhile...