Sembla Dimarts 13

Font

Quines ganes tinc jo de que s'acabi aquest Divendres!

M'he adormit.

No ha sigut allò d'aixecar-se a les 7.40h quan normalment m'aixeco a les 7.00h.

No, no.

Lo meu ha sigut a lo gran.

Fins a les 10h que m'he adormit! Amb un parell!

Ha sigut obrir els ulls i desitjar que fos Dissabte. Merda! El cor a cent per hora, a fora un sol despampanant i maleïnt cada minut que passa. Ni m'ho he pensat un moment, m'he vestit amb la mateixa roba d'ahir, sense més remordiments, ni esmorzar, ni rentar la cara tan sols, un dia ideal per perdre les claus, no portar la targeta del metro, que et multin i portar cara de gos tot el dia.

Un cop a la feina estava a mig gas, no sé què em passa, falta d'energia, vitamines, a les 23h de la nit ja estic roncant i pels matins m'aixeco com si m'haguessin apallissat. Total, que baixo a per un cafè i quan arribo em dono conta de que no porto les claus de la feina, g-e-n-i-a-l! vint minuts després em veníen a obrir la porta... Aquí el que venen a ser les urgències és... indescriptible, sense comentaris.

És tan fantàstic quan tot et passa a la vegada i res de bó!

Feina doble

Entre que s'han de canviar les rodes dos cops a l'any (les d'hivern per les d'estiu-les d'estiu per les d'hivern) portar cadenes a Finlàndia està prohibit -cosa que em fa pensar seriosament si són realment segures.-

i que les finestres són de doble vidre...

Ja fa gairebé un any que ens vem traslladar a Hèlsinki definitivament
i avui, en un afany de neteja severa he descobert
que, tot i costar molt, els finestrons de la meva santa casa
es poden obrir!

no guanyem per tenir feines d'esclau durant el cap de setmana...

No rose

I mira que em teníen mimadeta... cada any per Sant Jordi em regalaven mínim una rosa. La de mon pare no faltava mai, i així que vaig tenir novio, en queia una altra, es clar. Ademés, com que regalar una rosa ho trobo bastant descompensat amb regalar un llibre, també en queia un. O sigui, que el dia de Sant Jordi em queien 2 roses, 1 llibre, pastís de Sant Jordi (a casa som molt llaminers) i, no podia faltar, el tradicional pa de Sant Jordi (fet de formatge, fruits secs i sobrasada, només se'n pot trobar aquest dia i al final de la tarda ja no en queda).

Doncs aquest any, rien de rien, tu! Tenint al novio de soldadet i mon pare ben lluny... no m'ha caigut res...

Pulling my hair out

Per tirar-se dels cabells!!!

Fa díes que espero amb candeletes diversos e-mails importants.
Cada dia entro al meu compte de correu unes 1.500 vegades (que no és poc) esperant a que es faci el miracle, i res, RES, R-E-S!!!

Estic histèricaAaAaAa!!!

La història des del principi

Com ja sabeu, al meu menda li ha tocat quedar-se un any a la mili. A part d'una tocada de nassos, servidora s'ha de començar a moure per a que passi el que passi acabem amb la millor sol·lució. Aquí a Finlàndia els nois tenen 2 opcions que són totalment obligatories:

• Servei Militar (de 6-9-12 mesos)
• Servei Civil (12 mesos)

A l'hora de la veritat, això de passar-se només 6 mesos és una mentida com una catedral ja que com a mínim et demanen que et quedis uns 9 mesos. Reparteixen a la gent en habitacions (com a "burregus") i de cada habitació (11 pax) escolleixen 4 soldadets per ensenyar-los a ser líders i pujar-los a un rang militar superior. Bé, doncs la mala sort va voler tocar-nos el culet i li ha tocat ser un dels líders. Conclusió: un any de mili i no hi han peròs que valguin.

Havent acabat la feina de guia perquè la temporada ja s'ha acabat i la universitat en 3 díes finalitza, oportunitats per a mi a Rovaniemi, a l'estiu, ja no en queden.

Així que marxo a Helsinki a finals de Maig - principis de Juny ja que hi ha molta feina i varies agències interessades. El menda penjarà la mili per anar al servei civil a Helsinki i estar amb mi. Tot i així, s'haurà de passar 1 anyet a Finlàndia i una bona temporada esperant a poder fer el canvi (mili-civil)... I després diuen dels espanyols que sempre estan amb allò de "Mañana-Mañana", i mireu aquí, colla de vagus tots! En fi, i jo, doncs montar-m'ho com sigui per quedar-me aquí.

De despedides

I menys mal que m'han inflat a treballar. Aquesta setmana he estat desapareguda en combat ja que he tingut la visita dels meus pares. Han estat 9 díes fantàstics, treballant molt i estan al màxim per ells. Però com sempre les coses bones acaben ràpid. Ha passat tot tan volant... És una llàstima perquè han quedat coses pendents, com la de que poguessin veure una aurora boreal que em feia bastanta gràcia, anar al bar Cantos (l'amo és de Sabadell), passejar pel passeig del riu Kemijöki, també per l'estanc al costat de l'església... i segur que em deixo alguna cosa més.

La celebració del 50è aniversari (a part de ser el seu sant i dia del Pare) de mon pare em va sortir rodó i crec que no es podrà superar: pastís (fet amb molt d'amor), safari amb moto de neu, trineu de rens i huskies i anar a Kemi a fer una volta en el Sampo per després banyar-nos al mar de Bòtnia. S'ho van passar pipa! Les fotos, ho diuen tot.

Ahir van marxar els meus pares i avui el maromo que se'n torna a la mili.

I vet aquí, me, myself and I soleta altra cop.

(Gràcies Sara per la peaso de teacher sobre informàtica i fotografia que estàs feta!)

Life sucks... sometimes

No hi ha volta de full.
1 any de puta de mili
Queden 11 mesos
I ara què?