En quan vem arribar el primer que vaig notar va ser la netedat. Se'm fa tant curiós lo extremadament net que tenen el pis (jo que només passo l'aspiradora quan començo a veure "las bolas del oeste" -boles de pols-) però bé, ja sabeu com són els avis: maniàtics, escrupulosos, perfeccionistes i en fi, uns malalts de treballar.
Pel que fa al menú, la dona no s'hi va escarrassar gaire, arrós i pollastre però amb les postres sempre em sorpren. El menda ja m'havia avisat quan començava a conéixer a tota la family - la meva àvia fa sempre unes postres amb el que va trobant a la nevera i de vegades li surten coses rares- així que, quan arriba el moment jo sempre estic a la guait.
De postres hi havia aquesta copa que amb sols l'aspecte em va recordar a un Bloddy Mary (suc de tomàquet amb vodka) només recordar-ho em venen arcades -es que a mi el tomàquet triturat industrial fred em fa una mica d'engúnia-. L'altre pega es que a mi els "camemoros" com li diuen en castellà (i que tothom aquí perd el cul per collir i menjar) no m'agraden i quan vaig veure el color taronja... vaig maleïr aquell moment. Penseu que a casa els avis mai n'hi ha prou -Nenaaaaa menja que estàs en els ossos!! i vinga allà més tiberi!
Doncs bé, era un suc d'una baia (no me'n recordo del nom, jo em perdo amb la de baies que hi creixent per aquí) portava una espècie de gelatina (sucre gelatinós) nata, xocolata i fruites desecades. M'ho vaig menjar, però no repetiria. A l'hora del café més bolleria i per últim us deixo una foto dels nets amb els avis i la "intrusa" jeje
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada