dissabte, 1 de desembre del 2012

Ho sé

Em repeteixo más que el ajo però osti, no sé còm m'ho estic montant que aquest 2012 no he escrit gens, per no dir res! 

Tu quin acabaries o llegiries primer?
No es que no tingués coses a dir o a escriure, de fet tinc com 25 esborranys de suposades entrades que havia de publicar i que per una raó o altre s'han quedat en un limbo etern. Passa't cert temps ja no té cabuda explicar segons que perquè o bé ja ha passat o ja no té sentit :(
Ara per ara no només tinc posts endarrerits sinó que a més tinc 3 llibres per acabar de llegir i un 4t que tinc en ment comprar. 
Això de llegir em va per èpoques, no us passa a vosaltres? El que a mi m'ha passat és un cúmul de circumstàncies. Normalment si començo un llibre l'acabo, em fa molta ràbia deixar-lo a mitges i si m'és impossible el guardo a l'estanteria i començo un altre que m'enganxi més. Si es que n'hi ha.  

El que m'ha passat aquesta vegada és extraordinari i veureu per què. Que tiene pilindrongues la cosa...
Aquest estiu em va donar per llegir en francès. Fa gairebé 3 anys que no tinc ocasió de parlar-lo i em fa pena perdre'l amb la qual cosa vaig decidir que tenia que comprar-me algun llibre que fos interessant i de lectura fàcil. Total que vaig enterar de l'enorme èxit de la saga d'una tal Kathrine Pancol. Es va posar tan de moda, que de fet, quan vaig voler comprar el llibre s'havíen exhaurit! -collons amb els finlandesos, si que deuen llegir en francès! Recordo que vaig haver d'esperar un parell de setmanes i quan el tornaven a tenir em vaig tirar en planxa a comprar el primer, el dels "Ulls grocs dels cocodrils" no sé pas si l'han tret en català i amb aquest titolet (que a tot li canvíen el nom).
Un cop ja enfrescada llegint, arriba el meu aniversari i em regalen, per sorpresa, un llibre que tenia en ment comprar de la mateixa autora de la trilo de NZ, Sarah Lark, "La Doctora de Maguncia". No sé si coneixeu a l'autora, però jo ja en porto 4 llibres d'ella llegits i segueix en la lleva línea de "molt recomenable". A més, al no ser gaire totxo i en castellà i amb les ànsies que tenia de llegir-lo vaig deixar penjat el llibre en francès i quan ja em quedaven tan sols un parell de capítols em diuen no sé què de fifty shades, que és la bomba, que enganxa moltíssim... i jo ni flowers. Varies amigues em posen la trilo tant pels núvols que, amb una curiositat absoluta, decideixo comprar els tres de cop, en edició de butxaca i en v.o, i deixo penjat un segon llibre. Que dius, per donar-te ràbia, la que estàs liant, bonica!

Personalment he de dir que el primer de shades em va encantar, tirada com estava a l'aeroport de CPH durant 6 hores i 2 avions que vaig agafar, amb l'ajuda del Sr. Grey una servidora va passar el dia ben contenta, pa qué engañarnos! El primer per a mi va ser la bomba, el segon un pèl menys i el tercer ja no sé per on agafar-lo, no m'enganxa ni llegint-lo borratxa! Si es que borratxa es poden llegir les línies bé. No sé. El tercer es que ja està tot vist! 
En fi, ara el cas es que tinc 3 llibres en cua, 1 per començar i 1 per comprar i em fot tant de pal tenir tanta cosa acumulada que no sé ni per on començar!

Què faig? acabo primer el 3r de fifty? Us l'heu llegit? Us ha agradat?
El de la doctora? ara em passa que tinc lapsus sobre de per on anava la història hehe manda huevs!
El dels cocodrils l'hauré de tornar a començar... algú se l'ha llegit?? 
I el de horse whisperer és un antull que portava anys volent llegir, em van dir que la peli (que a mi em va agradar) era res, comparat amb el llibre, que ja sol passar... 
I res, que aquí estem, escrivint en comptes de llegir :)

dimecres, 24 d’octubre del 2012

Pels pèls







Amb la cara sense rentar,els cabells desmelenats i els llençols encara enganxats a la cara espero a la sala freda d'espera a que un nou vol, a hores inhumanes, em porti a destinacfions un pèl més càlides. 
Avui la sort ha estat de la meva part i m'he despertat just a temps però el taxi ja feia estona que esperava a la porta. Per uns segons ho he passat fatal, palpitacions, suor freda, maleït despertador que no ha sonat!! Cagant-me en tot i pensant en si em deixava res.
Ara ja està, ja ha passat tot (bé,tot no) però el mal trangul sí.
Em queda unes quantes hores mortes de viatge entre avions que penso aguantar estoicament fent unes bones nonetes dins i fora del gran ocell.
Només puc dir una cosa. Quina son que tinc! :(

dimarts, 28 d’agost del 2012

Running towards your dreams

Senzillament se m'està passant el 2012 que ni m'entero! Així és com ni recordo que un bon dia d'Abril vaig decidir obrir aquest blog on escriure-hi sovint. I ara ni obro.
Em pregunto com és que abans sempre hi trobava un moment i ara en canvi el tinc tan oblidat :( Segurament una de les causes és tenir a una petitona al costat amb uns bigotis ben llargs i que demana força atenció. No estic parlant d'un fill força raro, encara que de vegades em faci sentir marona, estic parlant de la meva gateta Lappi.
Seguint on estàvem, malgrat tot, hauria de trobar-hi una estoneta, un moment, si fa no fa, passar-me per aquí sempre m'havia agradat...

En fi, com us han anat les vacances? Ja heu tornat al cole?
Jo sí, i ja fa gairebé dues setmanes. Pel que fa a les vacances tot i haver canviat els plans mil i una vegades, no em puc queixar, dues setmanes i mitja en familia a la meva estimada terra dels quals em vaig regalar 3 dies per deixar-me emportar a sobre d'un equus caballus per la Costa Brava.
Que de què parlo? Que us ho digui aquest video:

    

dimarts, 5 de juny del 2012

Impulsos nòrdics




Així m'he trobat el panorama quan he sortit de la feina. 
No és per tirar coets perquè no deixa d'haver-hi núvols, a més la temperatura no és que dongui gaire alegria però el sol fet de que avui hagi sortit el sol ja és tota una festa. Almenys per als finlandesos.
Per a ells ja és estiu. 
Per a mi és començar a entrar en la primavera. 
No fa prou calor encara i segueixes necessitant la jaqueta, ni tan sols penses en vestir aquells pantalons curts tan xulos i molt menys encara banyar-te al mar o similar. 
Clar que, això és la meva humil opinió. 
En realitat, dec ser MOLT fredolica, de fet, com la noia que va de negre a la fotografia perquè mireu sinó l'estampa de les altres dues noies:

Surten dos rajos de sol i malgrat no faci calor
és hora de destapar el blanc nuclear
que hi ha en tu :)


I no és l'únic exemple és la moda de cada any. Fot encara un "fred del caraix" i la gent va com per la Barceloneta a 40ºC.

dilluns, 4 de juny del 2012

La felicitat a la fi del món



Gent, no tinc perdó. 
M'ha agafat un no sé què que no escric. 
A finals de Maig vaig estar uns dies a Barcelona (Anna, m'hagués encantat quedar. De fet t'anava a escriure però es que entre tot plegat finalment no vaig tenir gaire temps per res) -be, sí, de maleïr el mal temps (que es va posar a ploure fins que vaig marxar ¬¬U) i de perdre'm unes quantes hores per la llibreria Altaïr. Tota una perdició. 

Entrar allà és com submergir-se en una altre dimensió en el qual et trobes tu i tot un món esperant a ser descobert pàgina per pàgina. De repen ho veig tot ben clar. M'agafa una hiperactivitat viatgera incontrolable i començo a somniar desperta. Certament, em menjaria el món. Si em deixessin, aniria aquí i allà i ràpidament em monto una festa jo tota sola sense encara haver obert ni un sol llibre.  I es que ho tenen tot molt ben montat. Gairebé mai miro l'aparador, vaig directa als anuncis, que estàn tot just entrar a la dreta. Xafardejo el que hi ha i em perdo mentres llegeixo alguns missatges que donen molta enveja o fins i tot demostren molt de valor. Si no tinc molt clar el que vull em despisto per la secció d'idiomes que queda al principi de tot, un cop passat el taulell d'anuncis, al costat de la caixa, o la secció de Barcelona que queda just al davant, on sempre trobo coses realment interessants sobre la meva ciutat. Però aquesta vegada ho tenia força clar i en teoria no anava a estar gaire temps. Venia a per una guia de viatges i un llibre. Secció: Oceania, passadís recte i al finaaaal de tot. Destí: Nova Zelanda. 

És cert que a internet pots trobar un munt d'informació sobre una destinació però no hi ha res com tenir-ho tot en un sol lloc, a ser possible a paper, on poder empapar-te d'informació, subrallar, escriure anotacions o marcar una pàgina d'interès. Sí, jo no sóc de les que deixa els llibres "impolutos" no, m'agrada escriure i subrallar a llapís, mai a boli.

En fi, que fa temps que em volta pel cap anar (tard o d'hora) a perdre'm per Nova Zelanda. De fet, des de ben petita, tenia clar que volia visitar NZ. Recordeu aquells jocs que escrivíem a paper amb preguntes com: 5 nois que t'agradin de la classe, l'edat en la que et casaries, 5 llocs on voldries passar la lluna de mel bla bla bla? No recordo gaire com anava, era com una parrilla i al mig havies de posar l'edat en que et casaries. Potser era comptant aquella edat per escollir cada cosa? No ho sé. El cas es que des de ben petita he tingut una fixació especial/atracció/curiositat/interès per Nova Zelanda. I en aquell lloc sempre deia les mateixes destinacions i una era aquesta... 

Com m'agradaria passejar la vista i els peus pels seus paisatges, conèixer la cultura maorí, la seva naturalesa, la fauna i flora... recòrrer els milers de quilòmetres que hi ha, fer la illa nord i la sud... I quina millor manera d'entrar en materia amb, a més de la guia, enganxar-me perdudament a la trilogia de l'autora alemanya Sara Lark: En el país del núvol blanc, La cançó dels Maorís i el Crit de la Terra.
Dos totxos de 700 pàgines que una servidora (que llegeix segons època) no hagués ni pensat poder llegir en tant sols dues setmanes.

divendres, 11 de maig del 2012

H-h-h


H-O-L-A!


Han passat exactament 6 mesos. Mig any. Uf! i jo sense passar-me per aquí, sense escriure, sense dir un: -ei! que ara torno gent! Ho sé. M-a-l-e-d-u-c-a-d-a. Però es que senzillament se m'ha anat tirant el temps de mala manera. Han sigut moltes coses. Se m'anava acumulant els posts que volia escriure, les fotos que volia publicar i els videos... així que, arribats a aquest punt i sabent que tard o d'hora havia de treure la poteta, saludar i reprendre el blog... avui, que està fotent un temps de m... he decidit passar-me per aquí i resumir com pugui el per què de la meva absència.    

Sis mesos donen per molt. No em puc queixar del que he viatjat: al novembre vaig estar a Turquia per un viatge de feina. Més tard, per les vacances, després de 4 Nadals a fora vaig poder per fi vaig celebrar-ho en família a Barcelona i de regal el sorpresón d'emportar-me a Finlàndia la meva gateta Lappi.



M'ho olorava una mica perquè feia temps que volia tenir un animló per casa (sempre n'he tingut i ho trobava molt a faltar) i n'havíem parlat força del tema de si emportar-nos-la o adoptar un altre gat. Després estava el tema burocràtic a fer abans d'emportar-me-la: les vacunes, posar-li el xip (que no en tenia), el passaport... bastanta paperassa a preparar amb tan poc temps de marge. Ni donava temps ni es podia tirar el tema endavant ja que m'havien dit que a casa, la propietaria no deixava tenir animals. Tot mentida. Així que,  em va agafar bastant per sorpresa. 
Amb la seva arribada la veritat es que he estat bastant ocupada. No dona feina tot i que sí una responsabilitat. De totes maneres, no ho canviaria per res del món. Ha sigut sens dubte el millor regal de Nadal. Fa molta companyia i dona moltes alegries. Amb ella m'estic aficionant a fer videos i ja en tinc tres. Ensenyant-li a portar la joguina aquí, caçant esquirolets aquí, i plorant per sortir aquí

Al mes de març vaig viatjar amb una amiga utilitzant Couchsurfing al Japó. Va ser tan sols una setmaneta (les nostres butxaques i el temps lliure no arribaven per més) i sens dubte va ser tota una experiència que podreu veure aquí de manera resumida. Tot va passar molt ràpid i només tornar a la rutina ja vaig tenir clar que vull tornar a patejar mons llunyans ben aviat. 

Ara que per fi s'han acabat o millor dit han acabat les classes de finès i suec amb mi, el temps el dedico a treure a passejar al mico que tinc a casa a la meva gateta Lappi i a fer realitat un dels meus objectius d'aquest any. Sabeu allò de mente sana in corpore sano? jo el corpore el tinc fet un cromo així que he dit que ja n'hi ha prou i durant 6 dies a la setmana estic intentant seguir un planning de pilates i dieta d'aquí.

I vosaltres? que heu fet durant aquests sis mesos?? em tindré que fer una marató per passar-me pels vostres blogs a llegir tot el que porto endarrerit! :P

No sé amb quina freqüència escriuré però prometo no tornar a deixar passar mig any! hehe

divendres, 4 de novembre del 2011

Boira

Aquest matí ens hem aixecat així.
Amb una d'aquelles boires surrealistes de peli de Hitchcock.
Segurament tan sols va durar un parell d'hores ja que durant el migdia vem tenir un senyor solet. A vosaltres us plou, oi? Sempre passa una mica al contrari aquí.
El que m'estranya és que malgrat les dates a les que estem encara no ens ha caigut ni un sol floquet de neu. Durant el 2009 i el 2010 van caure les primeres tímides nevades a mitjans d'octubre. Aquest any, ni rastre.